“Fooooora, foooora. Infiltrats, infiltrats”, cridaven un centenar de persones aplegades a la confluència dels carrers Provença i Roger de Llúria el passat 23 de març a la nit. Eren els moments finals de la concentració independentista en rebuig a l’empresonament de Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull i Raül Romeva. Centenars de policies envoltaven la Delegació del Govern espanyol a Barcelona –on té el despatx oficial Enric Millo– i al llarg de la nit es van succeir les càrregues i l’atenció sanitària a persones ferides. La tensió era màxima. Però, a qui anaven dirigits els crits? Doncs en aquest cas les manifestants es van confondre. Els joves increpats eren membres del CDR Barça, però pel fet de ser una mica corpulents i anar vestits amb roba esportiva es van generar uns instants de confusió. La paradoxa és que, entre la gentada que els increpava sí que hi havia policies.
A partir de l’estudi de les imatges publicades a les xarxes socials aquella nit i la vesprada del 25 de març, hores després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, hem pogut confirmar la presència de policies infiltrats a les mobilitzacions independentistes i hem copsat quins són els mètodes que empren per passar desapercebuts entre la massa. En aquest article publiquem imatges d’agents del Cos Nacional de Policia espanyola, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, on es pot veure quin tipus de roba i quins elements distintius fan servir per no aixecar sospites. Tot i així, no revelem en cap moment trets facials o elements que els pogués delatar, un extrem al qual estem obligats des de fa dos anys, a partir de l’entrada en vigor de la Llei Mordassa. Cal aclarir, a més, que durant la nostra observació, no vam detectar cap actuació dels agents que creués la línia vermella de la legalitat.
A partir de l’estudi de les imatges publicades a les xarxes socials del 23 i el 25 de març, hem pogut confirmar la presència de policies infiltrats a les mobilitzacions independentistes i hem copsat quins són els mètodes que empren per passar desapercebuts
Històricament s’ha construït el mantra que alguns trets de la idiosincràsia individual –com l’edat, el caràcter o el tipus de vestimenta– podien ser indicatius d’un potencial secreta infiltrat a les manifestacions dels moviments socials. L’heterogeneïtat i diversitat del moviment independentista fa molt difícil acotar qui és susceptible de ser-ho o no. És per això que, per a un observador no habituat seria pràcticament impossible discernir entre una parella de manifestants i una parella de policies de paisà.
“Boti, boti, boti, mosso qui no boti”
Un exemple molt representatiu el trobem en un home i una dona de mitjana edat que el 23 de març es van atansar des del passeig de Gràcia a la concentració que envoltava la Delegació del Govern espanyol. Són els que apareixen a la fotografia 1. Es van aturar a la confluència dels carrers Mallorca i Pau Claris. Ell duia un petit llaç groc a la solapa de la jaqueta esportiva, ella un gran mocador groc en forma de llaç lligat a la motxilla. Instants més tard es van submergir en el gruix de manifestants. Qui eren? Són membres del Servei d’Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en el cas de l’home un sotsinspector amb llarga trajectòria al cos. De fet, ara fa quatre anys va ser el responsable de la detenció de Sergi Rubia –membre dels Castellers de Barcelona– en el marc de les protestes pel desallotjament de Can Vies. El casteller va ser empresonat preventivament durant 23 dies, jutjat i finalment absolt. El sotsinspector va ser imputat arran del cas, però la causa es va arxivar. La dona que apareix a la imatge és una subordinada seva que treballa a la mateixa unitat.
Una altra tècnica de camuflatge que hem detectat és l’adopció d’un comportament similar al de les manifestants. A la fotografia 2, captada el 25 de març a les nou del vespre a la confluència dels carrers València i Roger de Llúria, es veuen dos individus en primer pla que vesteixen dessuadora i jaqueta amb caputxa. Són mossos d’esquadra adscrits a la Unitat d’Informació de Barcelona, i treballen per la Comissaria General d’Informació. Davant se situa el més veterà i darrere el jove. El seu comportament camaleònic cridava l’atenció, fins al punt que quan el gruix de manifestants van cridar “Boti, Boti, Boti, mosso qui no Boti”, tots dos van començar a fer saltirons gens dissimulats alhora que entonaven el càntic.
I encara més. La tècnica de situar-se en primera línia en els moments de tensió. Els individus de la fotografia 3, captats a la confluència dels carrers Provença i Roger de Llúria la nit del 23 de març, vestits amb pantalons texans i motxilles esportives no es perdien detall de la nit. Van ser a primera línia de dos dels moments de tensió de la nit. Cap a les vuit del vespre es va desencadenar una corredissa, amb manifestants empaitant dos individus a qui acusaven de ser policies. Entre els que corrien rere els sospitosos hi havia els que surten a la foto. Uns minuts més tard, quan la gentada va increpar una quinzena de membres del CDR Barça a qui van confondre amb policies, els dos individus de la foto també eren a primera línia. Un dels innocents manifestants es va dirigir a l’home que a la foto porta motxilla de quadres de tonalitat grisa –que el tenia al costat–, i li va dir: “És que tots plegats som uns paranoics”. El funcionari policial li va dir: “Sí, sí, i tant”, mentre somreia.
Infiltracions sense límits
Els casos detallats fins ara se circumscriuen a les infiltracions d’agents policials en el marc de l’ordre públic, amb l’objectiu de barrejar-se entre manifestants i recollir informació, un procediment molt emprat pels Mossos d’Esquadra. El Cos Nacional de Policia espanyola, però, ha desenvolupat des dels anys 80 la tècnica del talp, que consisteix en la captació d’activistes dels moviments socials a canvi d’una quantitat de diners –provinent dels fons reservats. Així ho destapàvem l’any 2016 amb la sèrie d’articles #EstatInfiltrat i aquest vídeo amb càmera oculta que demostrava les obscures praxis policials.
El Cos Nacional de Policia espanyola, però, ha desenvolupat des dels anys vuitanta la tècnica del talp, que consisteix en la captació d’activistes dels moviments socials a canvi d’una quantitat de diners
La infiltració de funcionaris policials pot arribar més lluny? L’hemeroteca i les investigacions periodístiques demostren que sí. És el cas dels procediments d’infiltració del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyola i de la Unitat d’Intel·ligència Nacional en l’Ordre Públic de la policia metropolitana de Londres. En un article escrit per David Fernàndez al web de la Directa el 3 d’agost de 2012 detallàvem fins a nou casos d’infiltració policial a l’Estat espanyol, en un d’ells, i segons denunciaven els testimonis, l’agent de policia, que responia al sobrenom de Nel hauria participat activament en aldarulls a la via pública durant una manifestació el juny de l’any 2001 a Barcelona, en contra d’una cimera del Banc Mundial que s’hi havia de celebrar i que finalment va ser suspesa.
Un dels casos més extrems és el de l’infiltrat Mark Stone –qui realment es deia Mark Kennedy–, un agent de policia que des de l’any 2003 es va integrar als moviments ecologistes i antiglobalització del Regne Unit. Durant anys es va moure per tota Europa a la recerca d’informació. En un document oficial del parlament d’Alemanya (Bundestag) es reconeix l’existència del Grup de Cooperació Europeu de les Activitats d’Agents Infiltrats (ECG), un organisme que s’encarrega de coordinar les accions dels efectius policials infiltrats arreu d’Europa. Es té constància del seu pas per la ciutat de Barcelona. Durant la infiltració va arribar a mantenir relacions sentimentals amb diverses activistes.
