Sembla que l’onada de fred siberià no anirà pas malament als Matagalls per continuar l’efecte bola de neu, aquell rodar que, a mesura que avança, fa la cosa més gran. En el seu cas, d’orelles disposades a escoltar-los. I és que, fa mesos, van penjar a les xarxes la seva primera referència de títol homònim, que distribueixen des d’un segell independent creat per a l’ocasió: El Bon Tall Records.
Diuen les males llengües que el projecte havia de ser una proposta de format reduït, cuinat per la veu de Ramon Mas, cantant dels FP i ànima de l’editorial Males Herbes, i la guitarra acústica de Xavi Garcia, bateria dels Surfing Sirles i baixista de Joan Colomo i Zeidun. Potser per això, el disc té aquell magnetisme de les propostes d’autoria, en què la lletra no és cap floritura i la música ofereix petits viatges sonors.
A Matagalls, la veu de Mas destaca escopint veritats a cada cantonada, com allò de “Tinc la sensació que nosaltres no decidim avançar, sinó que ho fa la vida”, a l’inici de “Síndrome del descobridor”. És aquesta recerca, introspectiva i alhora universal, la que batega a totes les cançons del treball.
La cosa, però, va agafar una altra dimensió quan van proposar a Mau Boada (Esperit!) que en fes la producció. Qui sap si inconscientment –o potser per una manera d’entendre la creació cultural–, allò que havia de ser un procés ràpid i íntim es va convertir en una festa allargada i ben poblada. El resultat és un col·lectiu de músics bregats en l’autèntica escena independent catalana i que, pel bagatge acumulat, tenen la capacitat camaleònica de posar-se al servei d’una fita (o fi?) comuna.
Evitant l’etiqueta fàcil com el collage insubstancial, Matagalls sembla haver trobat una cruïlla de camins per combinar el millor del folk fronterer amb el vitalisme del punk contracultural desenvolupant mil capes i multitud de detalls que ens sorprenen a cada escolta. “Les coses senzilles són còmodes i prou, les coses mai dites són còmodes i prou”, ens diuen a “Sento Crits”.
CD
Matagalls
Segell: El Bon Tall Records
Enllaç
