Abdelaziz Elblout, vicepresident de la Comunitat Islàmica de Nou Barris, està molt content. Divendres, prop de 200 persones van participar en la jornada de presentació del centre de culte musulmà del número 27 carrer de Japó, organitzada per la comunitat religiosa, amb el suport d’associacions veïnals, a la plaça d’Àngel Pestaña del barri de la Prosperitat. Mentre cues de veïns s’apinyaven a l’entrada del nou oratori, Elblout somreia, satisfet: “Estem molt contents que el centre estigui obert i esperem moltes visites. Avui és un dia molt especial perquè és un projecte que va començar fa quatre anys, amb finançament voluntari, i avui, per fi, en celebrem la inauguració. Fa dos mesos que estem en funcionament i els veïns han pogut veure que no representem cap conflicte per al barri”.
L’acte de divendres es va concebre com una festa oberta a tota la ciutadania. Va començar amb la lectura d’un manifest i va comptar amb l’organització de visites guiades a l’interior del centre de culte, una mostra gastronòmica de te i dolços tradicionals àrabs i l’actuació de grups musicals. El manifest, que signen una trentena d’entitats veïnals i culturals del districte de Nou Barris, i que va llegir una representant de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Prosperitat, Èlia Herranz, i de la Comunitat Musulmana, Mohamed Achach, va refermar l’aposta del teixit associatiu del barri per la convivència.
“Convivència” va ser una paraula que es va anar repetint durant la festa. Com va exposar Lola López, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, “avui celebrem que, en aquest barri, els membres de la Comunitat Musulmana, per fi, disposen d’un espai on poder fer vida comunitària”. La comissionada va voler remarcar que l’espai neix amb una voluntat ferma d’integració al teixit veïnal de Nou Barris: “No és, només, un lloc de pregària, sinó un espai de trobada i un servei per al barri. És important que els drets de tots els veïns i les veïnes de la ciutat siguin respectats i això és el que estem satisfets d’haver aconseguit, després d’un procés que ha comptat amb la involucració de les institucions, la ciutadania i les entitats veïnals”. López va explicar ahir que el Consistori i el districte han destinat esforços a fer tasques d’acompanyament i mediació entre els veïns, “perquè, tant els membres de la Comunitat Musulmana com els veïns es coneguessin i superessin pors”. Aquest tasca, també, és la que han fet la resta d’entitats que representen els interessos del barri.
Des que l’oratori va engegar la seva activitat el març de l’any passat, s’ha enfrontat amb una oposició veïnal que ha quedat reduïda a un grup d’una desena de persones d’ideologia pròxima a l’ultradreta
Lourdes Ponce, portaveu de la Xarxa 9 Barris Acull, va explicar a la Directa l’objectiu de la festa i com ha evolucionat el clima de recepció de l’oratori al barri al llarg de més d’un any: “La comunitat va voler fer una celebració després que la instal·lació del centre hagi estat motiu d’un procés molt dur. Hem volgut fer una jornada de portes obertes per mostrar la realitat del que és aquest centre de culte”. Ponce fa referència a les cassolades diàries que, alguns veïns han protagonitzat des que, el març del 2017, va començar a posar-se en marxa, i que han conduït a confrontacions, fins al punt que les entitats van arribar a sol·licitar presència policial als entorns on es troba el nou equipament. “Les cassolades”, afegeix la portaveu de 9 Barris Acull, “han estat diàries durant prop de catorze mesos, cada nit, i durant mitja hora, amb xiulets i botzines. Ara, l’oposició només la representen vora deu persones vinculades amb la ultradreta”. Ponce fa una observació clau: “Si la resta de veïns han canviat de postura, fins arribar a donar suport a la instal·lació del centre, ha estat per les mostres de xenofòbia que han alterat la convivència al barri”.
La mesquita, o oratori musulmà (l’accepció del que és i no és una mesquita quan s’instal·la en països occidentals és, encara, un tema debatut) ocupa els baixos d’un local del carrer de Japó, proper a l’estació de metro de Via Júlia. La comunitat musulmana i els veïns han destinat els seus recursos a adequar l’espai. Aviat, l’Ajuntament, que des de l’Àrea d’Afers Religiosos ha supervisat que l’equipament compleixi tots els requisits legals, preveu destinar-hi un petit ajut. Segons el vicepresident de la Comunitat Musulmana, el centre de culte no acollirà tots els actes del Ramadà, que comença a mitjan del mes de maig, però sí la pregària de l’hora del dejuni. L’oratori de Nou Barris atén una setantena de veïns i veïnes de la comunitat musulmana cada setmana i celebra les cinc pregàries diàries pròpies de la creença. Yamila Ahmida Hamed és una de les usuàries que viuen al barri i que jutja favorablement que el projecte hagi pogut arrencar: “Els ciutadans musulmans som lliures de practicar la religió dins de casa nostra, però és positiu per a tothom que ho puguem fer de la mà de persones instruïdes en la matèria, que ofereixin una lectura correcta, i no desvirtuada, del que és i no és l’Islam”.
“Al principi hi havia més oposició dels veïns [prop d’un centenar, diuen fonts de l’Ajuntament] que es mobilitzaven contra l’obertura del centre musulmà amb pancartes”, explica Pedro Cervera, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Prosperitat, “però l’actitud ha anat canviant a mesura que s’ha anat exposant que hi ha persones amb el dret de gaudir d’un espai on trobar-se, expressar-se i practicar la seva religió”. Cervera puntualitza que, fins i tot, entitats catòliques de Nou Barris han donat suport a la iniciativa. Veïns com Asier Laborda estan convençuts que tot és qüestió de temps i que “el veïnat vegi que es tracta d’una comunitat pacífica que mai ha protagonitzat cap conflicte”. Sílvia Urbina, que viu al barri de Porta, dins el districte de Nou Barris, va acostar-se ahir a visitar l’oratori i va assegurar: “tots sabem que hi ha certs grups en oposició a la mesquita, però són una minoria i, allò que volen la majoria de ciutadans, és conviure en pau com a veïns”.
