Deia Vladímir Nabókov, tan bon entomòleg com escriptor, que per escriure “cal tenir la precisió del poeta i la imaginació del científic”. La geobiòloga Hope Jahren sembla posseir ambdues qualitats. Filla d’un professor de física i d’una professora de literatura anglesa, en aquestes memòries narra la seva carrera acadèmica –des de la infància fins avui– com a directora d’un grup de recerca tot traçant nombrosos paral·lelismes entre les preguntes científiques que es formula i la seva pròpia vida.
Llavors, sòls i plantes. No són paraules que acostumin a contenir grans emocions pel comú de les persones, però, per a Jahren, un descobriment després d’anys de treball tenaç i moltes hores de silenci pot produir descàrregues electritzants d’eufòria i alegria. Històries de ciència i d’esforç humà. Des de com emprar espectrofotòmetres i isòtops estables per determinar la fisiologia de plantes que van viure milions d’anys enrere fins a la seva lluita contra la depressió o per mantenir el delicat equilibri entre la passió científica i les cures familiars. Un relat que destil·la poèticament una filosofia de vida i de recerca, si és que no són la mateixa cosa: “Tot principi és la fi d’una espera. Cadascú de nosaltres disposem d’una única oportunitat per ésser. Cadascú de nosaltres som alhora impossibles i inevitables”.
LLIBRE
La memoria secreta de las hojas
Autoria: Hope Jahren
Editorial: Paidós Ibérica, 2017
Pàgines: 336
*Ressenya publicada al número 431 de la ‘Directa’
