Quarts de dotze del matí. Tres dones prenen el cafè a la terrassa del bar As de copas. Alcen el cap i observen com es desplega una pancarta al balcó de la primera planta de l’edifici del carrer Llançà 29. Els responsables de la copisteria dels baixos de l’immoble es fixen en la banderola, on es llegeix: “La vivenda, un dret #LaSarebésNostra #BlocLlançà29, ni un desnonament”. L’escena es viu amb normalitat, no sembla generar cap preocupació. La pancarta és un anunci de cara al veïnat: tres habitatges del primer i del tercer pis de l’edifici a partir d’ara tindran noves residents. La Karen i el seu fill Anthony de 3 anys; el Carmelo i la Patrícia, de 43 i 41 anys respectivament; i l’Anahit, una senyora de 65 anys, malalta de càncer i amb una pensió de poc més de 400 euros.
En Juan, un home de 92 anys, surt de l’edifici i pregunta a la gent concentrada: “Ja tenim nous veïns? Doncs molt bé. Una planxa de ferro menys”
L’immoble del carrer Llançà és un gran edifici amb 32 pisos. Amb els recuperats avui ja en són 10 els que estan ocupats. A les plantes superiors hi ha pisos de propietat i encara en queden d’abandonats. En Juan, un home de 92 anys, surt de l’edifici i pregunta a la gent concentrada: “Ja tenim nous veïns? Doncs molt bé. Una planxa de ferro menys”. Fa referència a les portes blindades que la Sareb va col·locar mesos enrere als pisos desnonats. El Grup d’Habitatge de Sants ha donat suport i assessorament a les famílies i persones que viuen en precari en aquest immoble. El passat 30 de juny va organitzar l’ocupació de l’oficina del Banc de Sabadell situada al número 30 del carrer de Sants, des d’on es gestionen aquests pisos de la Sareb a través de Solvia, la societat immobiliària del Banc de Sabadell. Mitjançant un comunicat les activistes reclamen “un lloguer social perquè aquestes deu famílies puguin dormir tranquil·les, sense la por permanent a un desnonament”.
Han temut durant tot el matí que s’hi presentés una patrulla de la policia, cosa que no ha passat. Per si de cas, a la porta dels pisos hi han penjat un cartell on recorden als Mossos d’Esquadra que s’hi han constituït domicilis i que per entrar-hi és necessària una ordre judicial.
Una família de banquers de Mataró
L’edifici del carrer Llançà formava part d’una promoció de la constructora Renlovi SL, que va fer fallida l’any 2011 arrossegada per la crisi financera. El seu principal administrador era Xavier de Dòria Cabot, exsecretari de Caixa Laietana i fill de Pere Antoni de Dòria, un banquer de Mataró que figura a la llista dels catalans més adinerats. Renlovi va traspassar els seus actius tòxics a Caixa Laietana i aquests van anar a parar a mans de la Sareb –també l’edifici del carrer Llançà–, previ rescat del sector bancari amb 60.000 milions d’euros de les arques públiques. Un 90 per cent d’aquests diners mai seran retornats.
L’edifici del carrer Llançà formava part d’una promoció de la constructora Renlovi SL, que va fer fallida l’any 2011 arrossegada per la crisi financera
La família De Dòria, a més, va participar del negoci de les preferents, però es va salvar de les pèrdues venent les seves participacions poques setmanes abans que la Comissió Nacional del Mercat de Valors modifiqués la legislació. 6.000 famílies de Mataró es van arruinar, però els Dòria no. La Fiscalia va denunciar Pere Antoni de Dòria per un presumpte delicte d’estafa. Xavier de Dòria, aquell mateix any va ser nomenat president d’Aigües de Mataró, amb el suport del govern municipal de CiU i del PP. Va haver de dimitir l’any 2013 quan es va destapar que havia punxat una canonada per a subministrar aigua a una finca de la seva propietat.
