La literatura ens regala petits escrits en prosa amb els quals algunes creadores han aconseguit allò que sempre hem d’apreciar: fer-nos pensar a partir d’apunts carregats de detalls aparentment innocus.
Si amb Ni ase ni bèstia (2010) i Verba, non facta (2014) David Vila ja ens endinsava en aquest registre –sota l’influx de Pere Calders, Joan Oliver i altres referents de la nostra literatura–, amb el nou llibre de contes, fa un pas més dins el seu ofici creatiu.
Roba estesa compacta un centenar de relats màgics i costumistes que, mitjançant un trepidant joc de paraules i idees entrelligades, interpel·len el públic lector a transformar la realitat que ens envolta. Un d’aquests esquetxos diu: “Això que fas no serveix de res, li etziben. Sí, els respon, però en la suma de totes les insignificances hi ha la clau de girar el món”. Amb aquests i altres apunts, extrets d’observar la quotidianitat amb sornegueria, Vila aprofundeix en l’univers del conte per acabar-nos fiant: “Sí, aneu amb conte. I somieu”.
LLIBRE
Roba estesa
David Vila
Edita: Voliana Edicions, 2017
Pàgines: 133
Article publicat al número 437 de la ‘Directa’
