Perjudicada per una producció low cost i una distribució inexistent, Mordiendo la vida va ser una mostra estranya de noir de barri, rodada quan l’anomenat cinema quinqui entrava en declivi. El seu realitzador, l’actor Martín Garrido, va assajar un enfocament de thriller brut que, per damunt de tot, manté les distàncies amb el pintoresquisme desfermat d’altres títols del moment. La narració compta amb tres trames principals i uns quants personatges arquetípics –el policia honest però torturat, la prostituta endurida, el sicari vocacional– que animen el visionat.
El resultat és modest, amb problemes de versemblança derivats de la precarietat, ja que algunes interpretacions, sovint a càrrec de personatges reals de la vida nocturna o d’actors aficionats, generen força perplexitat. Amb tot, el film retrata Palma des d’un prisma insòlit, en què destaca un clima constant de violència ambiental i psicològica, una lluita ferotge en les relacions personals i uns individus enfrontats amb el món. Malgrat els seus artificis i les seves ingenuïtats, doncs, ofereix escenes genuïnament pertorbadores.
DVD
Mordiendo la vida
Director i guionista: Martin Garrido
Editora: Vial of Delicatessen-Cameo
Article publicat al número 434 de la ‘Directa’