168. Ja són 168 les víctimes mortals per atropellament de la línia R-2 al seu pas per Montcada i Reixac (Vallès Occidental). L’última d’elles, un jove de 16 anys, que ha sigut arrossegat a les 8 d’aquest matí, a l’altura de Can Sant Joan. La Plataforma Tracte Just Soterrament Total, avantguarda actual d’una reivindicació de més de 40 anys, ha convocat una concentració a les 2/4 d’1 del migdia al monument de les víctimes del carrer Bogatell, que ha desembocat en una tallada de les vies i un minut de silenci. L’acte s’ha organitzat sota la màxima “soterrament ARA!”. Segons que ha comentat Ramon Bueno, portaveu de la plataforma, a Montcada “li haurem de posar el nom de cementeri d’Adif”. L’entitat ha convocat per a demà una nova manifestació a les 7 de la tarda a la Cruïlla del Soterrament del mateix carrer Bogatell.
Segons Bueno, “no s’han aclarit les condicions de l’accident d’avui, però ens neguem a parlar de víctimes suïcides o no, totes tenen el mateix valor moral. Un tren no pot passar per una via que creua el poble a més de 20 quilòmetres per hora, i aquí passen a 120”. El portaveu també assegura que els dos passos a nivell de la via tanquen barreres “cada cinc minuts”, fet que provoca que la gent creui amb les barreres abaixades, si vol fer vida i, a més, les vianants i els cotxes comparteixen el tram del pas. “Hi ha espai per fer un pas a nivell amb doble barrera i mode laberint, que no sigui possible un accés a la via de manera accidental”, afegeix. El passat 9 de gener, un home gran va ser atropellat pel tren al pas a nivell del carrer de Pasqual.
L’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, ha assegurat en roda de premsa que el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, l’ha trucada per garantir que s’establiran mesures de seguretat, com la construcció d’un pas subterrani i arreglar les tanques en mal estat. “Tenim por que aquestes mesures de seguretat de Fomento que són per gestionar el ‘mentrestant’ es converteixen en una solució fixa”, ha declarat l’alcaldessa.
El projecte de soterrament, etern estira-i-arronsa
El novembre del 2007, en compensació per la construcció del túnel de l’AVE, es va aconseguir un acord entre l’Ajuntament, el Ministeri de Foment, ADIF i la Generalitat per iniciar el soterrament, però “amb l’arribada de la crisi, l’acord es va quedar en agua de borrajas“, explica Bueno. Després de l’atropellament de quatre persones els primers mesos de 2016, fet que va arrencar mobilitzacions de més de 3600 persones al municipi, la llavors ministra de Fomento, Ana Pastor, va reprendre les converses i es va crear una comissió político-tècnica per gestionar el projecte. “La ministra va assegurar que als pressupostos del 2017, actualment prorrogats, contemplarien la primera partida per al soterrament però tot indica que no serà així”, afirma Bueno. “He advertit al ministre que no renunciarem a que el futur del nostre municipi passi pel soterrament total. Si no se’ns escolta, durem a terme accions més contundents”, ha assegurat Campos.
L’alcaldessa de Montcada, Laura Campos, ha assegurat que el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, l’ha trucada per garantir que s’establiran mesures de seguretat, com la construcció d’un pas subterrani
A finals de 2016, l’Ajuntament de Montcada i Reixac i l’Ajuntament de Barcelona van demanar una revisió del projecte de soterrament a l’Agència de Desenvolupament Urbà Barcelona Regional (BR) i a Barcelona Sagrera Alta Velocitat (BSAV), revisió que assegura que es podria reduir el pressupost del projecte de 400 milions d’euros a la meitat. “No arriba a 200 milions d’euros; nosaltres teníem la sospita que el pressupost estava sobredimensionat, atès que el soterrament es farà a cel obert, sense necessitat de tuneladora”, afirma. “Els diners no es poden emprar com excusa”, afegeix.
Una ciutat “trinxada per les infraestructures”
“A Montcada tenim una depuradora d’aigües, una incineradora, un Ecopark, 12 polígons industrials, tres autopistes, una autovia, tres vies de tren i una més soterrada”, explica Ramon Bueno. Jordi Sánchez, regidor d’Urbanisme, Via pública i Mobilitat, sintetitza: “Montcada té una localització estratègica però és una ciutat de 35.000 habitants que està trinxada per les infraestructures”. Segons Sánchez hi ha un problema evident de seguretat però també de falta de cohesió urbana i social: “Hi ha deu barris i cada un és com un poble diferent. A més, passen molts trens al dia; això col·lapsa la ciutat, és com un mur, estem parlant d’un tema de seguretat però també de mobilitat, contaminació i aire net”. Ramon Bueno sentència: “És una qüestió de ser o no ser com a poble; l’R-2 és simplement el problema més greu de tots els que tenim, i quan diem “soterrament ara” vol dir ja!, perquè la pressió sobre el territori és insuportable i Montcada és un municipi inviable”.
L’endemà de l’atropellament, dimecres a les set del vespre, es va fer una concentració al carrer Bogatell de Montcada d’unes 300 persones per demanar el soterrament, amb minut de silenci inclòs. Tot seguit, es van tallar les vies a l’alçada de l’estació de Manresa, a la cruïlla del soterrament del carrer Bogatell i la C-17. El tall de la cruïlla va aguantar quatre hores, gràcies a una seixantena de xavals amics de la víctima i familiars d’altres víctimes.
