Condecorar feixistes? No gràcies. Aquesta ha sigut, en síntesi, la decisió del govern alemany respecte la possibilitat de guardonar dos policies italians, els quals, el passat 23 de desembre, van acabar a trets amb la fuga del suposat autor de l’atemptat de Berlín, Anis Amri.
Cristian Movio i Luca Scatà, dos agents de policia italiana, es van topar amb un sospitós als afores de Milà: el control de documentació va desencadenar un tiroteig
Quatre dies després que un conductor d’un camió assassinés 12 persones i en ferís més de cinquanta, s’havia perdut tota mena de rastre del principal sospitós. Va ser llavors quan Cristian Movio i Luca Scatà, dos agents de la policia italiana, es van topar amb un sospitós als afores de Milà: el control de documentació va desencadenar un tiroteig, on un dels dos agents va caure ferit, mentre l’altre posava fi a la vida del jove, d’identitat desconeguda. Poc després, es va descobrir que era el suposat autor de l’atemptat, en recerca i captura internacional.
Tot i rebre els aplaudiments d’Angela Merkel, els ministres alemanys van decidir no premiar-los pels seus gests, considerats a Itàlia com “heroics”. La raó? En els perfils de Facebook i Instagram, els dos policies havien publicat fotografies i comentaris de tendència ultradretana. Scatà, l’agent que va disparar Amri, en el seu Instagram tenia fotos on posava fent la salutació feixista del braç aixecat, imatges de Mussolini “traït” pels infames i missatges crítics amb la celebració del 25 d’abril, dia de l’alliberament del nazisme i feixisme a Itàlia. Movio, l’agent ferit, compartia entrades al Facebook de natura racista i xenòfoba. Referències a la ultradreta italiana, sobre les quals les autoritats alemanyes no han pogut fer els ulls grossos.
“Feixisme des del 2001”
No és el primer cas on s’ha documentat l’afinitat entre la policia italiana i l’extrema dreta italiana, que es remunta als anys 70. Si ens limitem a mirar els casos més recents de la jurisprudència italiana, la primera fita són els processos judicials oberts arran dels fets de Gènova de l’any 2001. Diversos testimonis van explicar com molts agents tenien com a melodia del mòbil cançons del vintenni feixista o de com aquests parlaven amb admiració de Mussolini i Pinochet. Diferents persones empresonades a Bolzaneto -la comissaria on van anar a parar alguns dels manifestants arrestats aquell juliol del 2001-, recorden com diferents agents de policia els obligaven a cridar “Viva il Duce” (en referència a Mussolini) o els amenaçaven si no cantaven cançons feixistes o cridaven lemes com “Uno Due Tre, Viva Pinochet!“.
Les mateixes paraules de Pastore, un dels advocats de les víctimes de les violències de Gènova van descriure l’actitud per part dels cossos de seguretat: “No es tracta d’un boig feixista entre molts. És un comportament massiu dins de la Policia. Ningú ha dit no“. Aquesta és la cultura del feixisme”.
Fabio Tortosa, membre dels antiavalots de Roma i afiliat a un dels sindicats policials italians, va afirmar que “el que vaig fer a la Diaz, ho tornaria a fer mil vegades”
Per part dels cossos de seguretat mai s’ha posat en dubte l’actuació policial. Fabio Tortosa, membre dels antiavalots de Roma i afiliat a un dels sindicats policials italians, va afirmar a l’abril del 2014 en un post al seu perfil de Facebook, que “el que vaig fer a la Diaz, ho tornaria a fer mil vegades”. L’acció d’irrupció al centre escolar es va saldar amb 93 detinguts i 61 ferits, dels quals un va quedar en coma. Davant aquest comentari, el periodista italià Gad Lerner va afirmar que “el fet de tenir un policia que tornaria a repetir l’actuació a Gènova és el símptoma més evident d’una tenaç infiltració feixista a les institucions”.
Amics de Casapound
Va ser recentment, al febrer 2016, quan un document per part de la direcció central d’intel·ligència de la policia considerava que CasaPound era una “organització de bons joves molt disciplinats” amb “un estil de militància pràctic i dinàmic, tot i ser respectuós de les jerarquies internes” i empentat per “la voluntat de sostenir una revaluació dels aspectes positius i innovadors de promoció social del Vintenni”. Evitant fer servir la paraula “feixista”, el document, signat pel màxim responsable de la policia italiana, els exculpa de qualsevol acció i els descriu com un grup de filantrops. A més, considera que “hi ha elements que estan a favor de la violència”, però ho fan perquè “a causa de l’antifeixisme militant no se’ls permet l’activitat política”.
Els Serveis Secrets, però, desacrediten la tesi de la Policia. Per a ells “la preocupació lligada als fluxos migratoris ha afavorit formes de coordinació, ja existents, cada cop més grans, sobretot en l’àrea de la ultradreta, i n’ha augmentat els consensos. Ha sigut un ús instrumental d’una propaganda xenòfoba i nacionalista”. Per a ells, “entre l’àrea identitària destaca CasaPound Itàlia i la seva organització estudiantil, Blocco Studentesco”.
