Dimecres, deu de la nit. Amb l’acompanyament de l’equip d’audiovisuals de la Directa, ens traslladem a la Trini –àlies amb el que és conegut popularment el barri de la Trinitat Vella de Barcelona, a tocar del riu Besos. El motiu que ens porta a aquest indret és conèixer de prop el roller derby, un esport femení de patinatge per equips que va néixer als anys 20 del segle passat als Estats Units d’Amèrica i que, després d’un període en el qual va estar a punt de desaparèixer, des de començament del 2000 està vivint un revival que l’ha portat a estendre’s també a Europa.
A finals de 2010 un grup de noies va començar a practicar aquest esport a l’espai públic de Barcelona -concretament al Parc del Fòrum– i, des de 2011, la seua seu es troba al Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella, on entrenen tres cops per setmana i juguen els partits. Avui, com cada dimecres, es disposen a iniciar un scrimmage –partit d’entrenament–. Abans de començar l’entrenament ens separem amb tres de les integrants de l’equip –Ave Fénix, Femina Morte i Rolly Lion– perquè ens expliquen la seua experiència com a jugadores d’aquest esport. Els pseudònims que utilitzen per a l’entrevista són els mateixos malnoms elegits per elles mateixes com a membres del seu equip, les Ingles de Acero.
Aquest cap de setmana, Barcelona Roller Derby ha organitzat per primer cop el campionat Brawlcelona, amb la participació de dos equips francesos, un de portuguès, i les locals Ingles de Acero
“Vaig venir a provar-ho i em vaig enamorar” ens comenta Rolly Lion, que buscava “trobar un esport i un espai femení on també poder tenir les meves amigues”. Després de passar el procés de prova de tres mesos –anomenat freshmeat– per agafar tècnica de patí i conèixer la part teòrica, Rolly va aconseguir entrar a l’equip. Tot i que Ave Fénix –la més veterana de les tres– i Femina Morte també van entrar a l’equip per recomanació d’alguna amiga que ja coneixia o practicava l’esport, un punt en comú de totes elles va ser la pel·lícula Whip It, dirigida per Drew Barrymore i estrenada a EUA el 2009, que adapta la novel·la Derby Girl de Shauna Cross i recupera la història d’aquest esport amb una ficció al rerefons.
“Les regles del joc són molt senzilles” ens explica Ave Fénix: “Són dos equips amb cinc jugadores en pista, quatre bloquejadores i una anotadora (jammer), que és l’única que pot puntuar”. Un cop comença el partit, les jammer han d’intentar travessar la línia de bloquejadores de l’altre equip, que tractaran de barrar-li el pas mitjançant bloquejos. A partir de la segona volta, cada cop que les jammer aconsegueixen travessar el pack de bloquejadores, és un punt per seu equip. Cada partit te una duració aproximada d’una hora, amb dues parts de trenta minuts que, al seu torn, es subdivideixen en períodes –bouts– de dos minuts cadascun. Els equips aprofiten aquests bouts per modificar les formacions i fer substitucions. “Cada cert temps es van modificant les regles per millorar el joc i fer-lo més divertit” comenta Ave Fénix, que reconeix que, en ser un esport de contacte on existeixen bloquejos, “s’ha de jugar amb regles perquè no resulti caòtic ni perillós”.
La federació que s’encarrega de coordinar i revisar les regles del joc en l’àmbit internacional és la Women’s Flat Track Derby Association (WFTDA) que, des de 2004, inclou totes les lligues femenines arreu del món. Aquesta coordinadora, a més d’actualitzar les regles del joc anualment, també s’encarrega d’organitzar campionats i publicar rànquings amb els equips i les lligues que participen en cadascun dels cinc continents. Actualment existeixen 369 lligues professionals i 76 d’aprenents. Des de 2014 Barcelona Roller Derby forma part d’aquesta coordinadora que, segons Rolly Lion, “ens obrí moltes portes per conèixer altres equips, que ens coneguin fora de l’Estat espanyol i continuar desenvolupant-nos com a jugadores”. El 2014, algunes membres de l’equip Ingles de Acero van anar a jugar el mundial a Texas amb el Team Spain, i l’any següent també van participar en el campionat europeu de Bèlgica.
Actualment, a l’Estat espanyol hi ha uns vint equips de roller derby, tot i que molts d’ells encara no arriben al mínim de jugadores per poder organitzar partits o planificar una lliga regular
Actualment, a l’Estat espanyol hi ha uns vint equips de roller derby, tot i que molts d’ells encara no arriben al mínim de jugadores per poder organitzar partits o planificar una lliga regular. A escala europea, països com Anglaterra, Alemanya o Suècia tenen lligues consolidades des de fa quasi una dècada.
Tot i que els esports de contacte han estat tradicionalment associats als hòmens, el roller derby és un esport majoritàriament practicat per dones. Segons Rolly Lion, “el roller és un esport d’apoderament femení, no has de tenir una característica física concreta i tots els cossos serveixen”, i reconeix que trenca amb els estereotips normalment lligats als esports de contacte: “jo puc estar aquí amb la meva equipació donant hòsties como panes i després ser super femenina”. Una altra característica que diferencia el roller derby d’altres esports és que accepta les persones trans.
Autogestió, assemblearisme i comissions
“Aquí no tenim presidentes ni directives, totes les jugadores estem organitzades per comitès i les decisions es prenen de forma assembleària” ens explica Femina, que ens descriu els diferents comitès que han creat per organitzar-se de forma estable: “tenim un comitè per buscar sponsors, un de coordinació, de comunicació, d’arbitratge, per buscar partits amb altres equips, etcètera”. Ave, per la seva banda, reconeix que “és dur, perquè ens treu moltes hores de les nostres vides personals i molts esforços” alhora que valora “la feina voluntària de moltes persones que ens donen suport i ens ajuden. Sense elles seria impossible organitzar partits”.
Tal com diu Rolly Lion, “el roller derby és un esport d’apoderament femení; no has de tenir una característica física concreta i tots els cossos serveixen”
“L’esport és completament autogestionat” ens conta la jugadora de les Ingles de Acero, que explica que “cada membre de BRD paga la seva quota només per estar aquí”. Durant els partits es demana una col·laboració voluntària a les assistents, s’organitza una paradeta de venda de begudes i es ven marxandatge –elaborat per elles mateixes– per obtindre finançament. “Penseu que organitzar un partit, entre pagar el desplaçament dels àrbitres -molts cops arriben de diferents indrets de l’estat espanyol-, les ambulàncies, els materials i el menjar per a les jugadores és una inversió molt gran. De fet, els beneficis que tenim després de cada partit són mínims” reconeix Ave Fénix, que explica que “els costos dels desplaçaments els hem de pagar de la nostra butxaca”. Segons Rolly Lion, “pel que fa a lliga crec que, de cara al futur, seria important rebre algun tipus de subvenció o ajut, ja que no tothom es pot pagar les quotes i els materials per poder jugar”.
Mirant al futur les tres jugadores coincideixen que el roller derby està “de pujada total” i que cada cop més persones s’interessen per aquest esport, tot i que “encara queda molt per recórrer”. Segons Ave “quantes més jugadores siguem, més pressió farem i més força tindrem” alhora que valora la feina feta fins al moment: “Estem llaurant un camí per les que venen després. S’ha lluitat molt per arribar on estem a nivell nacional, perquè vam començar de zero i moltes noies han treballat molt dur” explica la jugadora, que conclou que “ara és el moment de continuar pressionant per créixer si volem arribar a la televisió i ser… com el futbol” [riuen].
Aquest cap de setmana, Barcelona ha organitzat -per primer cop- el campionat Brawlcelona, que comptarà amb la participació de dos equips francesos i un portuguès, a més de l’equip local Ingles de Acero. Els partits tindran lloc el dissabte 11 i el diumenge 12 al matí al centre esportiu municipal Trinitat Vella (Via Barcino, 84-86).
