Corria l’any 2003 quan sobre el paisatge musical català emergia una sonoritat fins aleshores desconeguda per aquests indrets. Els Pirat’s Sound Sistema -nascuts al calor del sempre efervescent barri de Sants barceloní-, es presentaven en societat amb la seua primera maqueta, la qual serviria d’aperitiu del que seria el seu primer disc, Sants Sistema (Propaganda pel fet! 2005). Ambdós ja contenien cançons com “Bombes” o “Mosso d’Esquadra” que, amb el pas del temps, esdevindrien himnes de la banda.
El trio barceloní començava a passejar la seua proposta per multitud de festes majors i festivals al temps que s’estenia la curiositat per escoltar-los. Venia motivada tant per l’estil com pel fet de tractar-se d’un grup que tenia un DJ entre els seus membres, ja que encara no era habitual trobar-ne pels cartells que freqüentaven.
Així doncs, els debats en els cercles musicals se succeïen intentant incloure’ls dins d’algun estil que ajudara a definir-los. Des del hip hop fins al reggae passant pel dancehall o l’ska, qualsevol servia per referir-s’hi. Això sí, la influència jamaicana sempre l’han tingut present des que es constituïren com a sound system (un DJ i dos MC’s que canten), el tret més clar que els ha acompanyat durant la seua trajectòria.
Pel que fa a les lletres, sempre s’han dividit entre aquelles que desprenen un fort compromís i denúncia social i d’altres caracteritzades per un vessant més festiu que convida a moure el cos sense descans. Tal com reconeix Joan Soto, un dels dos cantants, “ens agrada fer ballar, ens agrada que quan acaba el concert els somriures envaeixin l’ambient, que el públic es diverteixi, s’alliberi, gaudeixi del moment, mentre entre remenada i remenada anem colant les nostres lletres polítiques.”
Temps després, el treball Vol. II (Propaganda pel fet! 2007) significaria per a la banda un evident salt de qualitat, basat sobretot en unes composicions molt més elaborades, fruit d’unes bases electròniques cuidades i una sonoritat molt més neta. A destacar temes com “Digues què faràs” o “Poc a poc”, que també quedarien per a la posteritat. A poc a poc, augmentaven els llocs on presentaven el seu directe -el País Valencià es va convertir en la seua segona casa- i tot apuntava a la seua consolidació com a grup. No obstant això, la sortida de Rodrigo Laviña per centrar-se només en At Versaris i el posterior canvi de discjòquei que van patir, van conduir a un període d’inactivitat que a punt va estar de posar fi a la formació.
Si hi ha alguna cosa que té clara la Pirata és que no combreguen amb la dinàmica d’haver de traure nou material relativament cada poc de temps. “No ens imposem aquesta dèria de treure disc cada un o dos anys. […] Tenim la sort de no haver de presentar treball nou tant freqüentment i a vegades això també xoca als promotors musicals i, fins i tot, al públic. De fet, traiem disc nou quan el tenim, es així de senzill.” Reconeix el propi Joan.
En el nou treball podem trobar col·laboracions de luxe, com la de Juanra de KOP en la cançó “ACAB” o la de Tremenda Jauría en “Poemes i cançons”, entre d’altres
Seguint aquest modus operandi, després d’esperar cinc anys de silenci discogràfic, ara presenten el seu últim treball, Remena (Propaganda pel fet! 2018), sota la producció de Puxi. El disc onserva l’essència que els ha definit sempre: grans dosis de reggae i ska que mantenen l’arrel jamaicana i que es complementen amb rítmiques que combinen els instruments orgànics i els sons digitals i electrònics.
En el nou treball podem trobar col·laboracions de luxe, com la de Juanra de KOP en la cançó “ACAB” o la de Tremenda Jauría en “Poemes i cançons”, entre d’altres. Repte pendent la del primer i estima mútua amb el grup de Madrid, són les raons que els han portat a convidar-los.
La realitat segueix mostrant-se dura i tossuda. És per això que bona part de les lletres continuen girant al voltant de tot allò que marca el nostre dia a dia: repressió, injustícies o desobediència, com el cas de “Desobeirem”, que compta amb la col·laboració de Resiliència. Tot i això, no s’ha de deixar de banda el caràcter més desenfadat que presenten algunes altres temes com “Remena” o “Com et mous”, el qual ja és un clàssic.
Bona part de les lletres continuen girant al voltant de tot allò que marca el nostre dia a dia: repressió, injustícies o desobediència, com el cas de “Desobeirem”, que compta amb la col·laboració de Resiliència
Una vegada llançat el disc, se’ls presenta una agenda repleta d’actuacions per les sales i festivals que sempre els han rebut i per diferents ciutats com Madrid o Berlín. La gira de presentació comença aquesta mateixa setmana amb concerts a Cerdanyola del Vallès, Sallent i Cardona.
Els aniversaris sempre conviden a mirar pel retrovisor i fer balanç d’allò que ha anat configurant-nos fins a arribar a ser el que som. Si -com en aquest cas- el teu grup arriba a la considerable xifra de quinze anys, la valoració és quasi obligada. En boca de l’únic membre de Pirat’s que roman des del principi, “és positiva. Un projecte que va començar com a hobby per a divertir-nos, avui en dia és un projecte musical que actua per totes bandes amb continuïtat i que aconsegueix posar un somriure i una remenada divertida a qui ve als concerts i, a sobre, aprofitem per donar la nostra visió sociopolítica de la realitat. És perfecte.” Tot dit. Per molts més.
