En l’actualitat, existeixen més de 30.000 webs i adreces de xarxes socials que proclamen el rebuig racial i cultural, segons apunta l’informe Racismo en Internet: webs, redes sociales y crecimiento internacional de la Universitat Internacional de València (VIU). Especialment a Internet, la xenofòbia es sembra amb total normalitat i s’assumeix en els discursos dels mitjans –també dels públics-, fet que repercuteix en la percepció que la societat té de les persones migrades i refugiades. Així ho demostren alguns titulars trobats a la xarxa com aquest de caire xenòfob: “Hungría sabe lo que hace: sus vallas antirefugiados logran reducir la inmigración ilegal en un 99%”, o aquest que explica un fet fals: “Suecia publica una guia para enseñar a los jóvenes refugiados a noviolar”.
Davant aquesta situació, des de l’organització Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencia (CEAR-PV) i la Unió de Periodistes s’ha presentat a València un manual amb Deu propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació que puga guiar les periodistes a l’hora d’afrontar una notícia. El text, elaborat per la periodista Laura Julián, planteja la necessitat d’elaborar un periodisme responsable contra la xenofòbia a través de deu preguntes que haurien de fer-se les redactores abans d’escriure. Alguns dels temes que s’aborden són la humanització de les xifres, la diversificació de les fonts, el foment del discurs de convivència, els estereotips, el tractament de les imatges i la terminologia. “El discurs xenòfob afecta tota la societat, i combatre’l amb informació és la nostra responsabilitat”, apunta l’autora del text, qui creu que les periodistes han de ser combatives, lliures de prejudicis i han de denunciar i no reproduir el discurs que assenyala de manera indiscriminada les persones racialitzades.
Alguns dels temes que aborda el manual són la humanització de les xifres, la diversificació de les fonts, el foment del discurs de convivència, els estereotips, el tractament de les imatges i la terminologia
“Estem fartes de veure en els mitjans de comunicació notícies que no són veritat, amb un maltractament cap a les persones refugiades, i també hem vist com darrerament han augmentat exponencialment la xenofòbia i la islamofòbia”, apunta Jaume Durà, coordinador de CEAR-PV. L’advocat explica que han decidit apostar per un projecte centrat en la comunicació perquè aquesta és una de les principals eines per combatre la islamofòbia i la xenofòbia: “els mitjans de comunicació arriben a molta gent, i hem de desmuntar el discurs que utilitza la ultradreta per difondre el racisme i captar adeptes”.
El text de reflexió periodística s’emmarca dins el projecte Alça la veu, una iniciativa contra la discriminació i els delictes d’odi que s’ha posat en marxa tot just quan es compleixen 25 anys de l’assassinat de Lucrecia Pérez, morta a tirs a Madrid el 13 de novembre de 1992 per un guàrdia civil neonazi, amb l’ajuda de tres menors. Aquest assassinat va impulsar, juntament amb altres agressions xenòfobes o per qüestions ideològiques, com ara l’assassinat de Guillem Agulló, la lluita perquè es reconegueren els delictes d’odi i s’actuara contra aquells que els exercien. Actualment, però, estem assistint al fet insòlit que la legislació contra els delictes d’odi es fa servir precisament contra les persones defensores de la igualtat i els drets humans, com ho demostren, entre molts altres casos, el de les docents acusades d’adoctrinar els alumnes per parlar dels fets de l’1 d’octubre a les aules.
Dins projecte Alça la veu també s’ha implementat un protocol per a l’atenció individual a víctimes de discriminació o delictes d’odi. S’han detectat més de trenta casos de discriminació i racisme que han sigut denunciats davant dels tribunals
Per això, dins projecte Alça la veu també s’ha implementat un protocol per a l’atenció individual a víctimes de discriminació o delictes d’odi. Durant el desenvolupament del projecte s’han detectat més de trenta casos de discriminació i racisme que han sigut denunciats davant dels tribunals, com per exemple el d’un venedor ambulant d’origen senegalès al qual la policia local de València va insultar i trencar el braç en el moment de la detenció, o el d’un veí d’origen hondureny al qual un grup de joves van insultar, agredir i robar la bicicleta pel carrer. Finalment, la iniciativa també ha comptat amb una part de sensibilització en la qual s’han realitzat accions grupals com ara cinefòrums i debats per a promoure la defensa de les víctimes o possibles víctimes. Els responsables del projecte asseguren que tindrà continuïtat amb el seguiment dels casos de racisme i xenofòbia. Durà explica que intentaran que “els mitjans de comunicació assumisquen com a pròpies les propostes contra el discurs xenòfob”, i també volen impulsar, junt amb altres entitats, un observatori de mitjans de comunicació per denunciar les notícies de caire racista o que fomenten les desigualtats.
