42 segons. Menys d’un minut. És la part de la detenció de Kamal U. que no van enregistrar les càmeres de la comissaria de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). I que serien molt importants per saber que va passar el 9 de juliol de 2011, quan Kamal U. va acabar amb la mandíbula trencada per dos punts diferents després de ser detingut per l’agent Daniel B.O. a les Rambles i passar per les dependències de la GUB. Uns fets que s’han jutjat avui a la sala de vistes de la secció novena de l’Audiència de Barcelona.
Demanen penes de fins a sis anys i mig de presó i una indemnització que arriba als 18.000 euros per delictes de lesions i contra la integritat moral
El jutge Salvador Roig ha presidit el tribunal. D’una banda la part demandant, representada per la fiscal, Sofia Oro, i l’advocat Josep Granados per l’acusació particular. Demanen penes de fins a sis anys i mig de presó i una indemnització que arriba als 18.000 euros per delictes de lesions i contra la integritat moral. L’acusació particular demana a més aplicar els agreujants de racisme i la condició de superioritat del policia. A l’altra banda, la defensa de l’agent de la GUB: l’advocada representant de l’Ajuntament de Barcelona, l’advocat de l’asseguradora de responsabilitat civil del consistori (Zurich Seguros) i l’advocat de l’acusat Andrés Maluenda, del bufet Molins & Silva. Demanen l’absolució de Daniel B.O. i la condemna a costes a l’acusació particular. Maluenda va ser l’advocat d’un dels vuit mossos d’esquadra condemnats per l’homicidi de Juan Andrés Benítez.
L’urbà que no recorda
Les versions del que va passar en els 42 segons que no es van enregistrar són diametralment oposades. El primer a testificar ha estat l’urbà, que ha afirmat que no recordava res. Ni “els meus companys, als que he preguntat que va passar aquell dia”. “Recordo el que es veu a la gravació, perquè està gravat. La resta res”. La hipòtesi de Daniel B.O., tot i no recordar res, és que va identificar Kamal U. per venda ambulant a les Rambles. Segons el policia el va conduir a les dependències policials i el va escorcollar a la recerca d’estupefaents o material per vendre. Com que no hauria trobat res, l’hauria alliberat. Però és només una hipòtesi: l’agent al·lega oblit i l’actuació no va quedar enregistrada a cap document policial. El mateix dia, però, va documentar una actuació contra la venda ambulant només mitja hora després de quan s’haurien produït els fets.
El policia va conduir Kamal U. a les dependències policials i el va escorcollar a la recerca d’estupefaents o material per vendre, segont l’agent municipal
Un dels arguments de la defensa és que en les imatges on es veu a Kamal U. fora de la comissaria se’l pot veure caminant “normalment, sense que se’l vegi especialment afectat”. Per aprofundir en aquesta idea han comptat amb un informe pericial de l’odontòleg Guillermo Rocafort. De manera contradictòria, ha declarat que una mandíbula trencada és una de les lesions més doloroses, però que al mateix temps es podria fer vida normal amb aquesta peça òssia fracturada. Les seves suposicions se sustentaven en la teoria, ja que “no havia visitat al denunciant, només s’havia basat en les proves documentals”.
Problemes de comprensió
La declaració de la víctima ha tardat a començar pels problemes de l’administració de justícia en trobar un intèrpret del bengalí -la llengua de Bangladesh-, ja que Kamal U. no s’expressà bé en espanyol. Després d’una espera de vint minuts, ha pogut explicar al tribunal que es trobava esperant un amic seu per anar a dinar, quan una patrulla de la GUB el va aturar per identificar-lo. Els agents amb números professionals 26.130 i 25.452 van portar-lo amb el cotxe patrulla fins a la comissaria.
Segons el denunciant, al cotxe, Daniel B.O. li hauria dit que “calia que respectés la policia”. En arribar, el va fer baixar del cotxe i, a un passadís dins de l’edifici, li hauria donat un cop de puny a la cara, que el va fer caure a terra “on em va donar tres o quatre puntades de peu”, segons ha declarat a la sala. Com a conseqüència de la mandíbula trencada, el denunciant va estar dos dies ingressat a l’hospital i durant 90 dies no va poder exercir “la seva activitat ocupacional”. L’informe de la metge forense, que també ha declarat avui, diu que Kamal U. va necessitar més de 140 dies de curació. “No puc menjar en condicions per la part esquerra de la boca i he de prendre medicació fins al 2017. Ha canviat la meva fisonomia, sento vergonya cada cop que algú que em coneixia em veu de nou ara”.
El torn de testimonis s’ha tancat amb les declaracions de l’amic de Kamal U. i l’agent amb número 25.452, company del guàrdia urbà acusat, que han corroborat les versions corresponents. El cas ha quedat vist per a sentència, que es coneixerà les pròximes setmanes.
“42 segons són suficients per donar un cop de puny?”, preguntava Granados. “Sí”, ha contestat Daniel B.O. “El va donar vostè aquell dia?”. “No”
Tant l’acusat com l’advocat de la defensa Andrés Maluenda han mostrat un alt grau de contundència verbal durant tota la sessió, fins al punt que el jutge que presidia la sala els ha hagut de reprendre l’actitud, com quan Dani B.O. ha convidat l’advocat de l’acusació particular a fer la patrulla amb ell i “veure les seves actuacions”. “Miri’m a la cara quan pregunti”, ha etzibat l’acusat a Josep Granados, que ha contestat que si “el mirés, no podria llegir la pregunta”. Però sens dubte, un dels moments que millor descriu el judici d’avui és el diàleg que s’ha produït amb les dues últimes preguntes de l’acusació particular. “42 segons són suficients per donar un cop de puny?”, preguntava Granados. “Sí”, ha contestat Daniel B.O. “El va donar vostè aquell dia?”. “No”, ha contestat el guàrdia urbà.
