Un punt clau que va conduir a l’aparició de l’Assemblea Oberta de Dones de València (AOD) va ser el projecte de contrareforma de la llei d’avortament de Gallardón, el qual va generar un ambient d’agitació entre el moviment feminista de València. La manca de comunicació i la segregació entre les diferents iniciatives va comportar la necessitat de reunir-les i de potenciar el pensament i treball conjunt. Açò es va traduir en dues assemblees obertes en distints punts de la ciutat. Aquestes van donar lloc a l’actual AOD, nom que obeeix al seu caràcter obert i a la seua intenció d’incloure diferents perspectives i subjectes feministes, lluny de l’àmbit institucional. A més a més, des d’un principi es té el propòsit d’apropar l’assemblea a diversos llocs de la ciutat. És per això que les seues assemblees han anat realitzant-se de manera itinerant pels seus diferents barris.
Després d’una etapa d’activitat inicial, es va prendre la decisió de transformar l’AOD en un espai d’individualitats, tot i que les diferents persones que la conformen també formen part d’altres col·lectius. Aquesta mesura es va adoptar per dos motius fonamentals: per una banda, agilitzar la presa de decisions i dotar a l’assemblea d’autonomia i, per una altra, evitar asimetries de poder des de les col·lectivitats cap a les individualitats que hi participen. En aquest nou període, l’AOD ha impulsat diversos espais feministes amb caràcter puntual a la ciutat, com bé puga ser la Vaga de Totes o les Jornades Combatives del 8 de març.
Segons expliquen membres de l’assemblea, “el fet de formar part d’un espai no mixt com aquest ens permet un treball sobre nosaltres mateixa com a subjectes travessats per l’heteropatriarcat, al mateix temps que busquem eines per a alliberar-nos col·lectivament d’un sistema que ens oprimeix quotidianament, donant-nos l’oportunitat de ser nous subjectes feministes”.
Així doncs, l’AOD ha esdevingut una entitat on la sororitat, la cura i l’atenció a les experiències pròpies són cabdals per tal de “fomentar un canvi major respecte a les desigualtats que genera la societat capitalista i heteropatriarcal en què vivim”.
Tot i ser un espai no mixt, aquest no està exempt de possibles riscos, ja que com elles mateixes reconeixen “malgrat ser un espai no mixt, coneixem els poders i privilegis que hem interioritzat i que correm el risc de reproduir. Per això tractem de treballar-los cada dia amb la nostra proposta política de canvi”. A més a més, són conscients que la lluita feminista no pertany a un únic subjecte polític, ja que les conseqüències del sistema capitalista afecten a tothom d’una manera o altra. Això també suposa “no jutjar altres realitats, sinó tindre en compte que la lluita feminista es crea i genera en funció del context sociocultural, històric i geopolític de cada lloc en concret. Per tant, ens hem de mantenir com a aliades d’altres lluites i no abanderar-les”.
L’AOD ha esdevingut una entitat on la sororitat, la cura i l’atenció a les experiències pròpies són cabdals per tal de “fomentar un canvi major respecte a les desigualtats que genera la societat capitalista i heteropatriarcal en què vivim”
A mitjan legislatura del nou govern que gestiona el cap i casal, asseguren que “malgrat que es puguen visibilitzar alguns canvis, en cap cas són suficients. Sí que hem observat algunes campanyes institucionals que tenen més presència en la ciutat, com la de les agressions sexistes en Falles o la de Nadal El joguet no té gènere“. Respecte a la gestió del govern autonòmic “cal assenyalar la llei de reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere aprovada el passat abril que, malgrat que no ha estat exempta d’alguna crítica i falta veure la manera en què s’apliquen les mesures i garanties que proposa, suposa un canvi especialment davant la diversitat”.
D’una altra banda, tenen molt clar que la premissa que els guia és la “d’identificar i prendre consciència dels privilegis que tenim; treballar i deconstruir-los tant en l’àmbit individual com col·lectiu; apropar-nos i aprendre d’altres lluites i processos també fora del marc occidental i generar aliances i xarxes”.
Finalment, cal dir que des de fa un temps, l’AOD, juntament amb altres individus i col·lectius de València han impulsat la Fanfiga, un fanzine que té com a eix central les violències que travessen tot el sistema heteropatriarcal, des de les polítiques estatals fins al més simbòlic i invisible. Amb la seua edició i difusió pretenen dotar de visibilitat a aquestes realitats moltes vegades ocultades, ajudant així a combatre-les.
