“Unió de més de dues persones que tingui per finalitat o per objecte la perpetració concertada de delictes”. Aquesta és la definició que fa el Codi Penal de grup criminal, la pertinença al qual està tipificada amb una pena de fins a tres anys de presó. Ara, la fiscalia acusa quatre membres de la PAHC Bages, a més d’un delicte de danys, de pertinença a grup criminal, i demana nou mesos de presó per a cada un. Els fets es remunten al 2014, quan en el marc d’una campanya contra el BBVA que havia endegat la Plataforma de Sabadell, es van pintar un total de vuit oficines a la comarca del Vallès. El banc va interposar una denúncia per danys, que finalment ha acabat amb una petició de presó per part de fiscalia. Avui, el Jutjat penal número 1 de Manresa ha citat les parts a una compareixença de conformitat, però els encausats han rebutjat qualsevol tipus d’acord. El judici està convocat pel pròxim 22 de juny a les 10 del matí.
Pintura sobre parets, façana i caixers automàtics són els fets que descriu el BBVA a les denúncies que va interposar el març del 2014 per danys, en què demanava sis mesos de multa, sense especificar quantitat, i un import total de 4.118 euros pels desperfectes causats. Tal i com revelen les imatges de la mateixa entitat bancària incorporades al sumari, les persones van actuar semi tapades, i precisament, el jutge d’instrucció va determinar que no existien “motius lògics suficients per atribuir la seva perpetració a cap persona determinada”. Per aquesta raó, va decretar l’arxivament del cas, que va ser ràpidament recorregut pel banc.
La paraula policial, l’única prova
A partir del recurs del BBVA és quan es produeix un gir en la instrucció de la causa. L’acusació va reclamar que declaressin dos mossos d’esquadra i un policia local, que ja a l’informe policial, feien constar que havien reconegut les persones. El policia local va determinar que un dels acusats que havia vist en una manifestació a Manresa era la mateixa que apareixia en un del caixers, perquè “anava amb la mateixa indumentària i aspecte”.
Tot i que no van aportar cap element probatori: ni proves fisionòmiques, ni restes d’ADN, les declaracions dels policies van ser suficients perquè fiscalia incorporés la petició de presó per un delicte de pertinença a grup criminal
Tot i que no van aportar cap element probatori: ni proves fisionòmiques, ni restes d’ADN, les declaracions dels policies van ser suficients perquè fiscalia incorporés la petició de presó per un delicte de pertinença a grup criminal i s’obrís el judici oral. Segons el Ministeri Fiscal, els acusats van actuar “de manera conjunta i coordinada, en companyia d’altres persones no identificades, en nom d’un col·lectiu”, amb “ànim de menystenir la propietat aliena” i “l’agreujant de disfressa”.
Jordi Busquets, un dels advocats, denuncia que “el procediment s’ha tirat endavant amb proves molt febles i irregularitats processals”. Les identificacions que fan els agents, afegeix, “no se sustenten en cap estudi i no són gens precises”. De fet, l’únic que fa referència a algun tret concret d’un dels acusats és el policia local. Per altra banda, l’única prova aportada per identificar algun dels acusats -un ampolla d’aigua buida amb restes de pintura-, no contenia “empremtes amb valor identificatiu”.
Berni Sorinas de la PAHC Bages s’exclama que “és del tot surrealista que el banc que més inverteix en armament, un dels que més desnonaments pràctica, ens acusi de grup criminal, i encara ho és més que ho faci la fiscalia”
En l’atestat policial, els Mossos fan constar el twit de la PAHC Bages en què anunciava i mostrava amb fotografies que s’havien produït els atacs a vuit oficines, així com el d’Arran Bages. A més, subratlla un comunicat de l’organització juvenil independentista, en què explicitaven que assumien “el combat de la PAH com a propi” i declaraven “la guerra al BBVA”.
Des de la PAHC, Berni Sorinas s’exclama que “és del tot surrealista que el banc que més inverteix en armament, un dels que més desnonaments pràctica, ens acusi de grup criminal, i encara ho és més que ho faci la fiscalia”, i afegeix que “quatre pintades a un caixer no són violència, sinó un acte legítim de protesta”. Està convençut de què tornarien a actuar de la mateixa manera “si la banca ataca qualsevol PAH”. Avui han anunciat en roda de premsa i en un comunicat que comencen una campanya de solidaritat amb els quatre encausats que hauran d’anar a judici el 22 de juny.
El negoci del BBVA creix un 31,5%
De 2,6 milions d’euros de beneficis el 2015 a 3,4 el 2016. El BBVA ha incrementat el seu volum de negoci un 31,5% en un any. Tot i així, diverses PAH d’arreu del territori l’assenyalen com una entitat que mostra moltes resistències a negociar casos i donar solucions a les famílies.
Actualment, el banc té 6.139 habitatges buits als Països Catalans. Despunta la província de Barcelona, amb un total de 1.816 cases, 84 al municipi de Sabadell on es va produir la tancada el 2014.
El 2016, el banc també va créixer pel que fa a presència arreu del món, de 31 a 35 països, i en volum de clients, de 51 milions a 70. Una part del negoci del banc és producte de la inversió armamentística, tal i com ve denunciant la campanya BBVA sense armes. Segons dades del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, entre 2011 i 2016, el banc va concedir més de 2.436 milions d’euros en crèdits a empreses d’armament, ocupant el primer lloc en el rànquing.
