Un informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses destapa que l’empresa que gestiona el mur de Palestina, Magal S3, també treballa pels governs català, valencià i espanyol. Guille Larios, Jordi Sans i Jesús Rodríguez desganen quines són aquestes relacions així com alguns dels projectes que tenen als Països Catalans. Joan Mas també relata les implicacions d’aquest tipus de murs en l’aparheid israelià.
A continuació, Ferran Domènech, Paula Duran i Xavier Puig han elaborat un mapa que recull 276 conflictes ambientals dels Països Catalans. A més, Xavi Bosch, Toni Silva i han parlat amb algunes de les persones que s’hi han oposat des de plataformes i col·lectius. Testimonis de lluites contra la MAT, el fracking, la destrucció de l’Horta valenciana i la construcció d’una autovia a Eivissa expliquen com aquestes lluites han afectat les persones que n’han pres part.
Per a Halberstam, qualsevol àmbit de la vida serveix per reflexionar sobre els nostres diferents jos
Tot seguit, Anna Celma entrevista Jack Halberstam a la secció Miralls. Halberstam és professor d’Estudis Americans i d’Ètnia, d’Estudis de Gènere i de Literatura Comparada, dirigeix el Centre per la Recerca Feminista a la Universitat del Sud de Califòrnia. Autor i teòric queer, és eclèctic a l’hora d’estudiar les expressions de gènere i les seves constriccions o llibertats. Des de la cultura audiovisual, l’experiència de les errades com a factor de creixement, la infantesa com a horitzó infinit de possibilitats i el cos com a llenç en blanc per imaginar la identitat, per a Halberstam, qualsevol àmbit de la vida serveix per reflexionar sobre els nostres diferents jos.
La producció de pa no és aliena al capitalisme i cada vegada s’elabora un producte més barat i de més mala qualitat. Estel·la Marcos i Vicent Almela ens apropen a diversos forns tradicionals i projectes agroecològics volen dignificar l’ofici respectant els processos d’elaboració del pa i utilitzant farines de qualitat i de proximitat.
Julia C. Parodi és estudiant de disseny industrial i firma l’article d’opinió ‘De desodorants a batedores: construint el gènere a través dels objectes’. Parodi explica com la fabricació i el disseny dels objectes d’ús quotidià no és pas innocent. Més enllà de la pura funcionalitat, la tria entre la necessitat social o el mercat, la societat o l’individu, reproduir estereotips de gènere o no fer-ho es transmet mitjançant les eines i les tasques del dia a dia.
Obre la secció Roda el món el reportatge ‘La dona llatinoamericana, condemnada al risc de l’avortament clandestí’. La majoria de països del subcontinent pateixen una legislació restrictiva i, en alguns casos, fins i tot de persecució i càstig. Ho explica Berta Camprubí des de Colòmbia. Tot seguit, Abel Riu explica com la dissidència política a Ucraïna pateix persecució i repressió per part de l’Estat i de grups d’ultradreta. Tanca la secció un article d’Andreu Jerez sobre l’AfD, la nova extrema dreta que amenaça amb trencar el tauler polític alemany.
Art Spiegelman, Emmanuel Guibert, Joe Sacco i Guy Delisle són alguns dels dibuixants recollits a la sèrie editorial ‘Reportajes’ que s’han atrevit a explicar històries colpidores (i a recuperar la memòria històrica) mitjançant el còmic. Ho explica Júlia Bacardit obrint la secció Expressions. A continuació, Neus Molina firma el reportatge ‘Cohabitar entre’, un assaig per subvertir les institucions culturals’. Molina ens apropa als col·lectius Idensitat, LaFundició, Sinapsis i Transductores, que es fan les següents qüestions: “què han d’aprendre del barri on s’ubica un equipament?” i “què ha d’aprendre el veïnat sobre models d’institució cultural?”
Trobem una nova entrega de relats reals, les vivències d’agressions racistes recollides per Sos Racisme que es presenten en format narratiu
A continuació, trobem una nova entrega de relats reals, les vivències d’agressions racistes recollides per Sos Racisme que es presenten en format narratiu. Tanquen la secció les ressenyes del llibre ‘Los límites del deseo. Instrucciones de uso del capitalismo del siglo XXI’, d’Esteban Hernández ressenyat per Isabel Benítez i el cd Major Propòsit, d’Arthur Caravan, ressenyat per Joan Gener.
El maig de l’any passat, les declaracions de la diputada de la CUP-CC Anna Gabriel sobre el seu desig de criar la mainada en tribu van aixecar polseguera. Segurament, Gabriel havia llegit ¿Dónde está mi tribu?, un llibre sobre maternitat i criança que planteja la necessitat de tornar a socialitzar una de les tasques més dures i que impliquen més responsabilitat que es poden afrontar i bastant desvaloritzada pel sistema. A la Indirecta Mariana Cantero entrevista Carolina del Olmo, autora de ‘¿Dónde está mi tribu?’.
