Basant-se en la teoria del desequilibri químic, la majoria de tractaments per als trastorns mentals passen pel consum de psicofàrmacs. La seva ingesta ha augmentat entre un 100% i un 300% a l’Estat espanyol, depenent del tipus de medicament i del lloc de residència. Però cada vegada hi ha més veus dins l’àmbit de la psiquiatria que en qüestionen l’eficàcia i destaquen els seus efectes negatius a llarg termini. Jordi Relaño firma un extens reportatge a la secció A fons on s’endinsa en el món dels trastorns mentals, els psicofàrmacs i els professionals que els recepten. Relaño explica que entre un 60% i un 70% de les professionals que redacten guies i manuals sanitaris de referència reconeixen tenir vincles amb la indústria farmacèutica.
A la secció Miralls, Gemma Garcia Fàbrega entrevista Teresa Crespo, presidenta de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). El 23,5% de la població a Catalunya, el 30,5 al País Valencià i el 19,1 a les Illes està en risc d’exclusió. Per combatre-ho, ECAS impulsa, amb Coop 57 i Òmnium Cultural, el Projecte Lliures, que pretén articular un fons econòmic de solidaritat per finançar iniciatives que contribueixin a alliberar-nos de l’exclusió social, l’atur, el sensellarisme… La pobresa, reflexiona Crespo al final de l’entrevista, “és dura, però entendre-la és necessari”.
El menysteniment del sexe com a variable rellevant en l’estudi de malalties i l’avaluació dels tractaments neix de la creença que el sexe masculí és un model universal. A la secció Impressions, Carmen Agustín Pavón analitza l’origen de la infrarepresentació del sexe femení en la recerca biomèdica i l’experimentació animal –fet que implica conseqüències per a la salut de més de la meitat de la població– i els intents recents per corregir la situació. També a Impressions, l’activista rifenya Asmaa Aouattah relata la mobilització popular que ha esclatat al nord del Marroc els darrers mesos, al crit de “Volem justícia i tindrem justícia”, i assenyala l’origen i els trets definitoris d’un conflicte social militaritzat pel govern de Mohammed VI. Tot seguit, a la secció Cruïlla, Sofía Cardona explica com xarxes territorials formades per activistes o bé ajuntaments impulsen l’emissió i el funcionament de monedes socials alternatives o complementàries.
En aquest número de la Directa, dediquem un especial sobre Palestina a la secció Roda el món, coincidint amb els 50 anys d’ocupació del territori palestí per part de l’Estat d’Israel. Obrint l’especial, Ana Alba recorda aquesta efemèride i explica com, la complicitat britànica de 1917, la creació de l’Estat d’Israel de 1948 i la Guerra dels Sis Dies de 1967 han consolidat, per la via armada, un procés de colonització que ha deixat el territori palestí fragmentat, bloquejat per murs i vigilat per terra, mar i aire. A continuació, Aritz García explica l’existència de castes dins la societat israeliana. El procés de colonialisme d’assentament ha establert una complexa jerarquia social basant-se en les procedències; la comunitat palestina autòctona és al punt més baix de la piràmide. Tancant l’especial, Jorge Ramos Tolosa analitza la Declaració Balfour com a punt d’inflexió en la història del conflicte. Ramos explica com un document del govern britànic dirigit a la comunitat jueva ara fa cent anys va ser clau per a l’establiment de l’Estat d’Israel i la neteja ètica de Palestina.
Obrint la secció Expressions, Joan Pol firma un reportatge titulat ‘Les barreres del masclisme en el món del videojoc’. L’autor explica com usuàries i desenvolupadores revelen que la indústria i la narrativa dels videojocs i el col·lectiu ‘gamer’ fan molt difícil que la dona es pugui apropar a aquest món. A continuació, a l’apartat Malalletra on quinzenalment presentem un relat literari, Carles Rebassa firma la peça ‘Animal d’esperances i memòria’, on recorda el llegat de Raimon just després del seu comiat. A l’apartat de ressenyes, Àlex Romaguera ressenya el llibre Votar y cobrar. La impunidad como forma de gobierno, de Simona Levi i Sergio Salgado; Clara Macau ressenya el film L’estratègia del silenci, de Vicent Peris i Ignasi Franch ressenya el film Hana-bi, del director i guionista Takeshi Kitano. Tanca la Directa 432 l’entrevista de Mariana Cantero a Carlos Barranco, activista del Moviment d’Objectors de Consciència (MOC). Barranco ens deixa afirmacions contundents: “És molt més difícil abolir un exèrcit que no pas crear-lo”.
