El racisme antigitanista, el masclisme i la vulnerabilitat socioeconòmica és la triple barrera amb què topen les trajectòries d’una franja àmplia de dones del poble gitano. Tanmateix, la presència creixent de dones als àmbits activistes de la comunitat rebaixa els obstacles i suma suports en el seu recorregut cap a l’assoliment d’unes vides decidides més lliurement. Meritxell Rigol ho explica en aquest reportatge que obre la Directa 433 i que para especial atenció a les comunitats gitanes de Perpinyà, València i Lleida.
A la secció Miralls, Jordi de Miguel Capell entrevista Ramón Andrés. Format com a músic, la sensibilitat i l’erudició que transpiren els seus llibres han tractat l’art a l’edat mitjana, el silenci o el suïcidi a Occident des de la poesia, l’assaig i l’aforisme. Al seu darrer títol, ‘Pensar y no caer’ (Acantilado, 2016), Andrés traça els límits de la naturalesa humana i les seves derivacions a partir del diàleg amb pintures, cançons i assajos d’altres pensadors. L’entrevistem en una aula vella de la universitat, amb pupitres de fusta i pissarres enfosquides. Com el gest, la veu és càlida i serena.
Andrés traça els límits de la naturalesa humana i les seves derivacions a partir del diàleg amb pintures, cançons i assajos d’altres pensadors
A Impressions, publiquem una nova entrega de contrast, on confrontem dues opinions al voltant de la pregunta: ‘L’actual model de cooperació perpetua la dependència dels països del Sud?’ Les encarregades de respondre són Pilar Orenes, directora adjunta d’Oxfam Intermón a Catalunya i Àlex Guillamón, director d’Entrepobles. Tot seguit, a la pàgina oberta, Lorena Ferre Camarasa opina sobre l’aposta del govern valencià per un programa d’ensenyament plurilingüe únic, però que ofereix la possibilitat d’escollir el nivell d’immersió a la comunitat educativa de cada centre. Ferre és secretària d’Escola Valenciana i mestra del col·legi públic Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola.
Tot seguit, Joan Bernà i Vicent Canet expliquen com professionals i entitats coincideixen en la necessitat d’aprofundir en els coneixements sobre educació en comunicació i en l’anàlisi crítica dels mitjans a través d’experiències pedagògiques dins i fora de l’àmbit escolar. Obrint la secció Roda el món, Guille Larios i Vicent Almela titulen ‘L’Estat contra el poblat’. En aquest reportatge, relaten com diversos pobles recuperats de Guadalajara, Osca i Navarra s’enfronten a litigis que podrien acabar amb aquests projectes d’autogestió rural. Tot seguit, Helena Vázquez explica com una Grècia obligada per l’acord del tercer rescat, posa a la venda empreses públiques, infraestructures i béns a través d’un gran fons d’actius. Meritxell Freixas tanca la secció analitzant què passa a Veneçuela: “El xoc de poders, les protestes i l’anunci d’una Assemblea Constituent han intensificat una espiral de violència que ha deixat més de 60 víctimes mortals”.
Grècia, obligada per l’acord del tercer rescat, posa a la venda empreses públiques, infraestructures i béns a través d’un gran fons d’actius
A Expressions, Carlota Vendrell explica com l’èxit de les festes de foc obre el debat sobre les conseqüències del reconeixement institucional i les estrictes ordenances d’ús de l’espai públic. Vendrell parteix del II Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània, organitzat per l’entitat cultural Carrutxa i celebrat a Reus el mes de maig passat. A continuació, trobem un relat de Francesc Gelonch sobre l’experiència de portar un exemplar de 1984 a la maleta en el seu viatge a Tailàndia. Tancant la Directa 433, Àlex Romaguera entrevista la Rosa Maria i la Fina, activistes de Trans*forma la Salut.
