autoría:Redacció Directa
Les treballadores de la llar, bàsicament dones i, en molts casos, migrades i en condicions discriminatòries, han esdevingut el principal recurs per externalitzar la provisió de cures a persones dependents. Desenvolupem aquest tema en les vuit pàgines de la secció 'A Fons', l'obertura del número 449 de la 'Directa'. Meritxell Rigol aprofundeix en una problemàtica que fins fa ben poc era del tot invisible a la societat, però tal i com ens explica Estel·la Marcos, gràcies a l'autoorganització i d'experiències com Sindillar s'està passant “D'un treball en solitari i invisible a una lluita col·lectiva i en xarxa”. El reportatge és a quatre mans, i es completa amb una peça de Gemma Garcia sobre l'opac negoci de les empreses intermediàries i una anàlisi del marc regulador internacional d'Anna Celma. Les fotografies són de Montse Giralt i Sira Esclasans, les infografies de Victòria Oliveres i la il·lustració de Paula Zapata. Les companyes de la secció d'audiovisuals de la 'Directa' Núria Gebellí i Pepa Rosselló complementen la informació amb 'teaser' per a difondre a través de les xarxes socials que dóna veu a les treballadores i que podeu veure aquí.
A la secció 'Miralls' conversem amb la historiadora Dolors Marín, que en paraules de la periodista Anna Schnabel "resguarda la memòria, el passat no escrit des del poder". La seva darrera obra escrita, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils, desenterra el rastre d’un grup de sàvies de la Barcelona industrial de finals del segle XIX i principis del XX: Ángeles López de Ayala, Amalia Domingo, Maria Marín i més; dones atrapades en un context de cruesa que van atrevir-se a desafiar l’ordre establert de la mà d’un feminisme transfronterer. Investigadora i mestra de professió, actualment, l’autora –resident a Mallorca– redescobreix l’existència de múltiples publicacions de dones i per a dones, canal d’expansió d’una lluita oblidada; que ara són un mirall per al present. Les fotografies són de Júlia Fernández.
A l'apartat d'opinió del quinzenal, la secció 'Impressions', hi trobem un article a doble pàgina sobre el pensament monògam mès enllà de les relacions de parella, de la mà de l'activista crítica i feminista Natàlia Wuwei Climent i la 'Pàgina Oberta' escrita per Sílvia Rispau i Mercader, militant de l'Espai Antiracista de Salt i Girona, centrada en els delictes d'odi i el racisme. Amb il·lustracions de Victoria Cabedo i Natalia Menghini.
Cada cop més persones i col·lectius porten a la pràctica l’anomenat consum conscient, una iniciativa que es basa a intentar no comprar el que no és indispensable i poder viure sense generar residus. És la idea força central del reportatge 'Cap al residu zero' de Mariana Cantero a la secció d'alternatives 'Cruïlla', amb fotografies de Marta Amat. Finalitza l'article amb 22 propostes de canvi d'hàbits que podem dur a la pràctica qualsevol de nosaltres. Dades infografiades per Lola Fernández.
El recorregut quinzenal planetari de la secció 'Roda el Món' en aquesta edició s'atura al Nepal, a la comunitat kurda europea i en el model securitari global. Ivet Eroles ens descobreix el món de les dones del remot oest nepalí desterrades i marginades pel sol fet de tenir la regla, en un article titulat 'Intocables per menstruar'. Laura Solves i Berta Camprubí viuen en primera persona la realitat de la profusa comunitat kurda que resisteix des de l'exili a Europa, amb 430 nuclis actius arreu del continent. Les imatges són de Lara M. Pascal (KrasnyiBcn). Per últim, comptem amb una anàlisi sobre "l'assalt securitari" de la politòloga Sonia Andolz.
A la secció 'Expressions' entrem en un món laboral poc conegut i reconegut: la il·lustració científica. Marta Molas entrevista les doctores Vega Asensio i Carolina Martí, el doctor Manuel Romera i el dibuixant Carles Puche. El reportatge coincideix amb l'inici de les jornades CI! Cicle de Taller d'Il·lustració Científica, que tindran lloc a Barcelona. El relat literari de la secció Malalletra és de Núria Armengol –amb il·lustració d'Anna Bohigas– i les ressenyes d'Irene Jaume Gambín, Anna Pujol Reig i Carla Mallol Güell.
I tanquem l'edició amb la secció 'La Indirecta', on Marta Molas entrevista Fathiya Saidi, activista feminista al Marroc. Pel seu perfil com a agitadora feminista i solidària, Saidi ha estat convidada a principis de febrer a les Jornades “On són els drets econòmics i laborals de les persones migrants?”, que ha organitzat a Barcelona l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP). Fotografia de Sira Esclasans.
Probablement us haureu adonat, o potser no, que tots els continguts d’aquesta edició han estat elaborats exclusivament per dones, amb l’objectiu de visibilitzar la presència que tenim als mitjans de comunicació. Cap 'Directa' seria possible sense totes nosaltres.
