La recent modificació legislativa que, circumstancialment, atorga la condició d’agents de l’autoritat als vigilants de seguretat quan actuen en operatius supervisats per un cos policial ha generat una certa confusió sobre què poden fer i què no poden fer. La nova Llei de Seguretat Privada 5/2014 promulgada pel govern de Mariano Rajoy es va elaborar amb la voluntat de “posar ordre i aprofitar la sinergia entre el monopoli de la seguretat de l’Estat i la cessió d’algunes capacitats a les empreses i els professionals de la seguretat privada”. La normativa, per primer cop, matisa l’exclusió de la seguretat privada dels espais públics: el preàmbul afirma que la voluntat és acabar amb la dificultat o l’impediment de “la necessària autorització de serveis en benefici de la ciutadania”. D’altra banda, una segona idea clau és “la coordinació i la col·laboració entre els serveis de seguretat privada i les Forces i Cossos de Seguretat” de l’Estat, amb l’intercanvi d’informació i la creació d’òrgans de trobada.
“Es consideraran agressions i desobediències a agents de l’autoritat aquelles que es cometin contra el personal de seguretat privada, degudament identificat, quan desenvolupi activitats de seguretat privada en cooperació i sota el comandament de les Forces i Cossos de Seguretat”; per tant, no és una protecció plena, sinó que s’activa en situacions de col·laboració amb cossos policials o militars. Es prohibeix l’exercici d’aquestes professions a persones amb antecedents penals per delictes dolosos; a membres de les forces i els cossos de seguretat que faci menys de dos anys que hagin desenvolupat feines similars en el sector públic; no haver estat expulsat o inhabilitat d’aquests cossos policials i militars, entre altres escenaris. Poden retenir i posar a disposició immediata dels cossos policials o militars “els delinqüents i els instruments, efectes i proves dels delictes”, però no poden dur a terme interrogatoris.
Els vigilants de seguretat passen a ser agents de l’autoritat en el marc d’operacions supervisades per un cos policial, però no poden efectuar detencions ni interrogatoris
Pel que fa a algunes de les sancions contemplades per la llei, es considera una infracció molt greu del personal que desenvolupa tasques de seguretat privada intervenir “en l’àmbit de reunions o manifestacions, conflictes polítics i laborals, control d’opinions o de la seva expressió”; “l’exercici abusiu de les seves funcions en relació amb la ciutadania”; i “les pràctiques abusives, arbitràries o discriminatòries, inclòs l’assetjament, que comportin violència física o moral, quan no constitueixin delicte”, entre d’altres.
