autoría:Redacció Directa
La secció primera del penal de l'Audiència Nacional espanyola (AN) ha rebutjat per "extemporànies" les peticions dels equips jurídics dels vuit encausats pel cas Altsasu d'apartar la magistrada Concepción Espejel, presidenta d'aquesta secció, del tribunal que jutjarà els fets a partir del proper 16 d'abril. Les defenses dels vuit joves, acusats d'agressió terrorista a dos guàrdies civils a Altsasu (Navarra), durant una baralla en un bar quan els agents anaven de paisà, havien sol·licitat apartar Espejel de l'enjudiciament, argumentant "l'existència d'un interès directe o indirecte de l'esmentada Magistrada en el procés judicial, en atenció als seus estrets vincles amb la Guàrdia Civil".
Però en l'acte emès per la secció de l'audiència en què es rebutja la recusació, es recorda que aquesta s'hauria d'haver plantejat en els deu dies següents des del moment en què es va tenir coneixement del tribunal que jutjaria el cas i les magistrades encarregades del procediment. En aquest sentit, argumenta el tribunal, se sabia que Espejel s'encarregaria d'enjudiciar en cas des del juny passat, quan va prendre posessió de la presidència de la secció primera de l'AN. Però les defensores dels encausats al·legaven que no se'ls havia comunicat formalment la composició del tribunal fins el passat 13 de febrer.
Les lletrades, en la seva demanda de recusació, assenyalaven concretament que no se'ls havia comunicat la que Espejel està casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, "matrimoni del qual resulta evident que deriven llaços psicològics o connexió afectiva intensa amb el cos al qual pertany el seu marit". Així mateix, recordaven que la magistrada ha estat condecorada pel Ministeri de l'Interior amb l'Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil, en la categoria de Creu amb distintiu blanc, un guardó que es concedeix a "accions o conductes d'extraordinari relleu que redundin en el prestigi del Cos de la Guàrdia Civil i interès de la pàtria".
Per a la defensa, aquests fets resulten especialment rellevants en un procés en el qual "s'enjudicia a vuit persones acusades de gravíssims delictes de caràcter terrorista i pels quals s'interessen penes extraordinàriament elevades". En concret, les vuit persones s'enfronten a un total de 375 anys de presó en un judici que és previst celebrar entre el 17 i el 27 d'abril. Aleshores tres dels joves hauran passat 17 mesos en presó preventiva sota el règim FIES, un tracte que s'aplica a persones acusades per delictes de terrorisme, .
Suposada campanya d'assetjament
Les connexions de la magistrada amb l'institut armat són rellevants, a parer de la defensa, pel fet que s'enjudicia als vuit joves "per una conducta vinculada, com s'exposa literalment en l'escrit d'acusació del ministeri fiscal, a un suposat 'sentiment d'odi cap a la Guàrdia Civil' i a un moviment (Alde hemendik / Fora d'aquí) que tindria 'com a epicentre de la seva reivindicació el rebuig a la presència de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia) i les Forces Armades en la Comunitat Foral de Navarra i el País Basc' i, com a finalitat de les seves accions, 'influir de manera negativa en la qualitat de vida dels membres de la Guàrdia Civil, així com en la dels seus familiars i amistats com pas previ a la seva exclusió social'".
Així, els lletrats assenyalaven al seu escrit que no es tracta de l'enjudiciament d'unes lesions causades a dos agents aïlladament considerades, "sinó el d'una suposada campanya d'assetjament al Cos des de 1978 (tot i que els acusats ni tan sols havien nascut) que posava en dubte la legitimitat de la seva presència al País Basc i la Comunitat Foral Navarra, tot això basat en informes de la mateixa Guàrdia Civil concernida". Això, apuntaven, ha motivat que no s'hagin personat com a parts en el procés només els guàrdies civils lesionats i les seves parelles, sinó també el sindicat Associació Unificada de Guàrdies Civils.
Per tot això, per a la defensa, resulta evident que "els llaços familiars de la referida magistrada amb un coronel de la Guàrdia Civil i la condecoració rebuda per part d'aquest Cos posen greument en entredit la seva imparcialitat i serenitat d'ànim per decidir en la present causa, i els acusats no poden sentir-se imparcialment jutjats quan forma part del Tribunal, com a presidenta, una magistrada en qui concorren les esmentades circumstàncies".
María Concepción Espejel va ser també la magistrada que, el juny del passat 2017, va condemnar el raper Valtonyc a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces pel contingut de les seves cançons, condemna que ha estat recentment confirmada pel Tribunal Suprem. Al maig d'aquest mateix any també va ser retirada del tribunal encarregat del judici del cas Gürtel per la seva afinitat amib el Partit Popular, però d'allí va ser derivada a la presidència de la sala penal de l'Audiència Nacional. Se la considera una persona molt pròxima a la ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, de qui no oculta un estret vincle d'amistat.
Amb informacions publicades a El Salto.
