La mort d’en José Antonio el 9 d’agost de 2014 a la muntanya de Montjuïc està plagada de punts foscos. Informació relacionada amb aquell cas podria haver estat el detonant de l’homicidi o l’assassinat d’un agent de la Guàrdia Urbana, el cadàver del qual va ser calcinat al maleter del seu vehicle el 4 de maig de 2017 a tocar del pantà de Foix. L’agent Rosa Peral, ara empresonada, va manifestar davant de la jutgessa que instrueix el cas, que l’altre empresonat, Alberto López, hauria causat la caiguda que va matar l’home, segons ha avançat el diari Ara. La hipòtesi dels investigadors és que quan Pedro Rodríguez –policia mort al maleter i parella actual de Peral– va saber que López i Peral mantenien una relació sentimental d’amagat, va amenaçar-los de fer públic que la mort de l’home a Montjuïc tres anys enrere no havia estat accidental.
Mitjançant un recorregut per la muntanya de Montjuïc hem reconstruït què va passar aquell dia. Les fotografies del lloc exacte per on es va precipitar la víctima posen context a la versió oficial plasmada en els atestats que van signar els sis agents de la Guàrdia Urbana que hi van actuar –adscrits a la Unitat de Suport Diürn–, i donen més elements per entendre quin grau de credibilitat o congruència té l’explicació dels fets que es va donar per bona l’any 2014.
A les 11:30 h del 9 d’agost de 2014 s’inicia un operatiu contra la venda ambulant als jardins de Miramar de la muntanya de Montjuïc [Fotografia 1]. Hi participen des de la part alta de la muntanya el caporal Juan José Leal (àlies ‘cara Bulldog’) i dos agents de paisà que l’acompanyen. Fan fora de l’esplanada del mirador els venedors, amb la intenció de fer-los baixar escales avall, en direcció al passatge de les Bateries (a peu de muntanya), on s’amaguen discretament els agents Alberto López, Rosa Peral i un tercer policia amb la finalitat enxampar-los en la fugida. López va ser el primer que va avisar que un manter i un altre home que l’acompanyava –que seria la víctima mortal– fugien muntanya avall, i ho va alertar via ràdio. Peral i l’agent 26356 intercepten l’home que resultaria ser en José Antonio, en un camí de terra [Fotografia 2] de “la zona de les bateries, acreditant-se amb les seves credencials policials”.
Segons van plasmar a l’atestat Peral i l’agent que l’acompanyava en aquell punt “l’individu va fer cas omís a les indicacions dels agents i va intentar escapar, pel que ambdós agents el van subjectar per a intentar-lo tranquil·litzar i procedir a la seva identificació”. És en aquest moment que apareix en escena López, pel mateix camí, però des de l’altre extrem, i l’individu hauria quedat envoltat per tres policies. La versió oficial diu que en José Antonio “va introduir la mà dreta a la butxaca amb la intenció de treure alguna cosa del seu interior, pel que l’agent 26536 –es presumeix que hi ha una errada a l’atestat, ja que anteriorment es parlava de l’agent 26356– va intentar bloquejar el seu braç en prevenció que pogués tenir cap objecte o arma, sense poder aconseguir-ho”. L’atestat continua: “Tot seguit aquesta persona va extreure una navalla i va obrir la fulla i sense mitjançar paraula va agredir amb ella per dues vegades a la zona de la tíbia l’agent 25911 (Rosa Peral), ocasionant-li dues ferides punxants alhora que li va llançar un cop de puny al cap provocant que pel cop perdés momentàniament el coneixement”.
És aleshores quan entra en acció [Fotografia 3] l’agent 27749 (Alberto López): “va intentar abraonar-se sobre l’individu per procedir a la seva detenció, moment en què aquest va desplegar el seu braç de forma transversal per a intentar tallar-li el coll amb la fulla de la navalla i hi torna per intentar seccionar el seu estómac, havent de fer l’agent un salt cap enrere, podent evitar així ser ferit de gravetat”. El relat policial afegeix que l’agent López, “com a mesura de prevenció davant l’agressió amb una arma blanca es va situar en posició de seguretat i va fer un intent d’extreure la seva arma amb la intenció d’intimidar l’individu i dissuadir-lo perquè entregués la navalla, al mateix temps que li ho indicava verbalment”. A partir d’aquí és quan la descripció del que va passar s’endinsa en els fets més controvertits: “en aquell instant i en presència dels tres agents intervinents l’individu va fer un crit i va saltar d’esquenes cap a uns matolls per sobre de la barrera que limita el camí de terra”. [Fotografia 4]
Darrere de la barrera, el dia d’avui, es pot observar una presència molt reduïda de matolls i que la superfície del terra es perllonga un metre més, per tant un salt d’esquenes hauria necessitat considerable energia per superar la distància i precipitar-se barranc avall. Serien uns 8 metres de caiguda lliure –quasi vertical– i uns altres dotze metres de pendent amb una inclinació d’un 60% plena de matolls. La base del pendent està protegida per un mur de contenció que evita despreniments. [Fotografia 5]
Al punt inferior de la muntanya, a tocar del mur de contenció, és on, segons l’atestat, es trobaven el caporal Juan José Leal (24189) i els agents 28068 i 24250, que segons la versió oficial “observen com l’individu queia rodant pel terraplè fins a aturar-se contra un mur de pedra”. Va ser aleshores quan “es van aproximar ràpidament cap a l’individu, observant com aquest es posava a gatejar i intentava amagar quelcom que portava a la seva mà dreta, pel que li van indicar, després d’acreditar-se a viva veu com a policies, que s’aturés i que romangués immòbil a terra”. “Van comprovar com a la seva mà dreta tenia agafada una navalla amb la fulla tancada, la qual va ser intervinguda pel mateix caporal 24189, moment en què es procedeix a la seva detenció pels fets anteriorment exposats i informant-lo verbalment del motiu de la mateixa”, conclou la versió signada pels policies. [Fotografia 6]
En aquell moment és quan els agents asseguren que es van adonar que “tenia sang a les mans i la cara”. A les 12:25 h sol·liciten mitjançant ràdio la presència d’una ambulància, però la maniobra de reanimació la van efectuar agents de la Unitat de Suport Diürn i dos bombers del Parc de Bombers de Montjuïc, situat a tocar de la muntanya, a només cinquanta metres en línia recta d’on es trobava el cos de la víctima. [Fotografia 7]
L’ambulància va traslladar en José Antonio a Urgències de l’Hospital del Mar i, després, el van redirigir a l’Hospital Clínic. En els dos trajectes va estar acompanyat per un equip D-203 de “protecció i custòdia” policial. La zona de l’incident va ser acordonada per l’indicatiu D-403, fins a l’arribada “de dotacions de la policia autonòmica”.
Del relat oficial es desprèn que Alberto López, Rosa Peral i l’agent 26356 van ser les tres persones que van veure perquè va caure José Antonio pel penya-segat. Es dóna la circumstància que l’agent 26356 va morir en un accident de trànsit uns mesos més tard. López i Peral són els únics testimonis vius en l’actualitat. El caporal Juan José Leal i els agents 24250 i 28068 van veure la caiguda des del peu de la muntanya. Ubicació dels agents, el salt cap enrere, la distància amb la barrera, la navalla tancada dins la mà; són alguns dels elements del relat que s’estarien investigant.
