Roba estesa fins a l’adolescència

La darrera Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada tenia una màxima per complir: cap tabú ni tema prohibit. I s’hi van representar obres que tractaven temes complexos com la transsexualitat, el ciberassetjament o la mort. Des de la Directa hem volgut focalitzar-nos en el jovent i observar els diferents tipus de productes culturals que consumeix per preguntar-nos: hi ha tabús a la cultura destinada a aquesta franja d’edat?
Arts escèniques, creadores i trencadores

Nus Teatre és una companyia teatral dedicada, entre altres coses, a organitzar teatrefòrums adreçats a la mainada, el jovent i la gent adulta. Preguntada sobre la qüestió que avui ens ocupa, Rocío Manzano, cofundadora de Nus, ho té clar: “Sí, hi ha tabús encara; però, sobretot, els tenim les persones adultes. En realitat, ells accepten bé parlar de coses que als adults ens escandalitzen més. El dolor, la mort o el sexe segueixen sent temes tabú a la nostra societat i, per tant, al teatre per a tots els públics. El capitalisme et vol feliç perquè puguis consumir i no està interessat en el dolor, la mort o la vellesa. El patriarcat vol continuar mantenint el seu estatus i, per tant, parlar de sexe de manera sana i igualitària es fa impossible”.

Un grup de joves durant la representació de l’obra ‘#1000Likes’ |Lara Mazagatos

El darrer espectacle de Nus, #1000LIKES, presentat a la mostra, és una obra pensada per treballar el ciberassetjament amb la gent jove. Un altre tabú? “Ara és un tema molt present als mitjans i, per tant, no és tabú. Però sí que creiem que, a vegades, es tracta des d’un punt de vista alarmant i moralista. És un problema que tenim com a societat, no és un problema que tenen només ells; per això pensem que també s’hi ha d’implicar la comunitat educativa, les famílies i la societat”, ens respon Manzano. La companyia va construir l’espectacle juntament amb tres instituts, treballant braç a braç amb adolescents i professorat: “No va costar treure el tema, la part difícil va ser quan els vam fer qüestionar-se a ells mateixos. ‘No volem bullying al cole’, ens deien, però després reien de les bromes que feien mal a altres alumnes. Assumir que ells també podien exercir violència és la dinàmica que costa canviar”, explica la cofundadora de la companyia.

A Igualada, durant la darrera edició de la Fira de teatre infantil i juvenil, tothom parlava de Limbo, de Les Impuxibles, una història d’un trànsit, de les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta. “Quan la vam concebre, no era pel públic jove, però el director de la mostra va veure l’espectacle i va pensar que era molt adequat per conscienciar dels joves en endavant”, diu Clara Peya, membre de la companyia, pianista i compositora.

Li preguntem: el jovents està disposat a parlar de temes complexos com la transsexualitat? “El col·lectiu de joves està més verge en molts camps i més disposat a cultivar-se. I ho tenen molt més a prop perquè comença a haver-hi molta representació transsexual dins el col·lectiu jove. Els mateixos transsexuals es visibilitzen com a transsexuals: mola que hi hagi un espai trans, no una realitat binària, que els joves vegin que hi ha la possibilitat de sortir de l’home-dona, de visibilitzar els entremitjos”, conclou Peya.

“Com a creadores, tenim una responsabilitat; hem de ser molt conscients de què estem explicant i com ho estem explicant. Al Grec d’enguany, nosaltres estrenarem Aüc, un espectacle sobre la violència sexual, un tema supertabú. La gent prefereix viure contenta i enganyada. Nosaltres podem parlar-ne, podem lluitar-ho des d’un lloc molt bonic, des de l’emoció”, sentencia Peya.
Televisió, la germana injuriada de la cultura?

Parlar de transsexualitat, gènere i violència sexual ens ha remès irremeiablement al programa Oh my Goig, emès per Betevé aquesta primavera. Un programa sobre sexe destinat al jovent. Parlem amb Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), entitat que va treballar els continguts d’aquest programa: “Es produeix una paradoxa social: sembla que el sexe és omnipresent, que hi ha hipersexualització, i això fa pensar que no és un tabú; però, quan pensem en espais institucionalitzats on ens relacionem (escola, casa…), la sexualitat no hi és present i, si hi és, només aborda els riscos (embaràs, infeccions de transmissió sexual…). Tot el que no sigui una sexualitat jove amb un cos normatiu és tabú i s’evita un debat, la impossibilitat que la gent visqui la sexualitat de manera satisfactòria, i es vulneren drets. Ens estan robant el dret al plaer”. Des del CJAS i a Oh my goig, han intentat explicar que la sexualitat és quelcom més complex, molt més ric del que s’està venent. “Posem en qüestió el binomi sexe-gènere; expliquem com ens construïm des de petits i com això construeix la nostra sexualitat… Intentem treballar l’autocura, el plaer i les emocions amb joves. La sexualitat no es pot explicar com si fos un laboratori”, afirma Baroja.

Oh my goig va rebre –i de valent– en un dels capítols dedicats a l’avortament, com relata el director del CJAS: “Reaccions molt hostils, troleig i insults a Youtube. Aquest és el tabú dels tabús perquè no se’n parla tot i que és un dret reconegut i gratuït. I encara genera confrontacions per part de sectors provida molt organitzats i que poden ser molt agressius per intentar tirar enrere totes les lluites d’aquests anys”.
Còmic, el germà petit (però arriscat) de la literatura

Marc Charles és un gran apassionat dels còmics. Des de fa un temps, dinamitza el club de lectura de còmic de la llibreria cooperativa Pebre Negre, al barri del Clot de Barcelona. L’espai ofereix aquests clubs de lectura gratuïtament, disposa d’una biblioteca comunitària i fa adquisicions periòdiques com si fos un grup de consum. Aquest juny, ha debutat amb una sessió dirigida al públic infantil i juvenil. El dinamitzador hi ha treballat clàssics del gènere com Gil Pupil·la, que narra les historietes d’un policia irrespectuós; còmics esbojarrats com Mundo Loco, on s’exposa la realitat a la inversa, cosa que ens fa reflexionar sobre el suposat cosmos sensat en què vivim; o la psicodèlica La Gorda de las Galaxias, l’heroïna que vagareja per l’espai ajudant la gent desfavorida i promulgant el pacifisme. Charles defensa: “Si hi ha alguna cosa que caracteritza els còmics és que hi trobem tot tipus de temàtiques i no hi ha res tabú. Res. Has de saber buscar i no quedar-te amb el que et proposen les editorials més grans. De totes maneres, el món del còmic té un problema seriós. Discursos com el de Conxita Herrero durant l’entrega de premis del Saló del Còmic i protestes com la de 2016 a Angoulême segueixen sent necessàries”. Parla del Premi del Saló Internacional del Còmic 2017 i del Grand Prix d’Angoulême 2016, dos premis referents en el món del còmic a l’Estat espanyol i l’Estat francès, respectivament, i que donen impuls a les autores de còmics. Tot i que, en aquest cas, direm autors, ja que la crítica que es va fer en ambdós premis era la pràctica absència de representació de les dones. En el cas d’Angoulême 2016, completament nul·la: de 30 nominats, 0 van ser dones.

“Val la pena rebuscar a les biblioteques i les llibreries. Per sort, hi ha petites editorials i autors i autores que viuen al marge dels tòpics”, ens diu Marc Charles

Charles en culpa el sistema econòmic: “Les editorials són empreses capitalistes i, per tant, conservadores i patriarcals. No busquis segons quins temes en determinades editorials perquè no els trobaràs. Val la pena rebuscar a les biblioteques i les llibreries. Per sort, hi ha petites editorials i autors i autores que viuen al marge dels tòpics. Jo recomanaria als joves d’avui que llegeixin els còmics de Tik Tok Comics i revistes com Voltio i que segueixin editorials com Ediciones Valientes, Libros del Autoengaño, Apa-apa o Fulgencio Pimentel”. I, als més puretes, ens recomana que, per conèixer què pot interessar al jovent, seguim Los cuadernos de Esther de Riad Sattouf, en què l’autor segueix aquesta nena que viu amb la seva família a París durant vuit anys. Des que en té deu i fins als divuit, escolta els seus interessos i la seva visió del món. El primer volum, ja publicat, recull les preocupacions i les reflexions respecte al consum, l’amistat, la família, els atacs terroristes o les malalties. “Molt recomanable pel conjunt de valors que transmetem com a societat als nostres infants i joves”, conclou Charles.
Rap, cultura que connecta

“Treballem l’apoderament. Malgrat que tinguis setze anys, tu també pots crear cultura perquè la cultura no és una cosa consumible”, explica Gabriela Berti

I, per acabar, diverses veus ens parlen del rap com una via intermèdia –a cavall entre música i poesia– que enlluerna el jovent. A l’article de Xavier Puig al diari Públic, Rap: dels carrers a l’Aula, la doctora Cristina Aliagas lloa la feina que fa el tallerista Pau Llonch als seus tallers de rap a instituts: “Moltes de les pràctiques acadèmiques al voltant de la lectura de textos no connecten amb la vida dels joves. Els tallers d’en Pau són una proposta brillant per connectar una cosa canònica com la poesia amb els seus interessos”. A més de poder tocar temes propers, es construeix cultura de manera comunitària, com explica la doctora en filosofia Gabriela Berti: “Treballem molt l’apoderament. Malgrat que tinguis setze anys, tu també pots crear cultura perquè la cultura no és una cosa consumible, sinó que la produïm entre tots. I volem que prenguin consciència que allò que són les seves mogudes estan molt més travessades per allò que els envolta que no per la seva interioritat”. Busqueu les rimes finals dels tallers a Youtube. Temes complexos amb lletres directes. Tot plegat, sense embuts. Com ha de ser.

——————————————————-
Recomanacions ‘delicades’ que trenquen tabús

CÒMIC

Frances, de Joanna Hellgren (Ed. La Cúpula)

La gorda de las galaxias, de Nicolás (Ed. Mamut Comics)

La vida secreta de los jóvenes, de Riad Sattouf (Ed. La Cúpula)

Los cuadernos de Esther, de Riad Sattouf (Ed. Sapristi)

Mundo Loco, d’Atak (Ed. Fulgencio Pimentel)

INTERNET

Canal Psico Woman, a Youtube

TEATRE

#1000LIKES, de Nus Teatre

És de conya?, de Nus Teatre