Cada vegada amb més freqüència, i en més nombre, cossos sense vida són rescatats per les pescadores del riu Naf, que ocupa gran part dels 270 quilòmetres de la frontera entre Birmània i Bangladesh. Els cossos són la demostració de la neteja ètnica que, com a política d’estat, Birmània ha anat duent a terme des de fa dècades contra la minoria musulmana rohingya i que s’ha aprofundit en el darrer any.
Formalment, el març de 2016 el cos militar va lliurar el poder a un govern democràtic, encapçalat per la Premi Nobel de la Pau 1991 i actual consellera d’Estat i ministra de diverses carteres, Aung San Suu Kyi. Però l’activista per la pau ha de governar en col·laboració amb el Tatmadaw(exèrcit birmà) i està obligada a encobrir el genocidi que s’està duent a terme, amb l’aval dels Estats Units i Europa, més enllà de les declaracions de rigor.
Les forces armades han governat el país durant els últims 50 anys i, sens dubte, ho segueixen fent ara: el general Min Aung Hlaing, comandant en cap de les forces armades, és el veritable home fort de Birmània. L’exèrcit controla el 25% del parlament, i per a qualsevol canvi es necessitaria modificar la constitució, amb un mínim del 75% dels vots. A més, les autoritats militars compten amb dret a veto a qualsevol decisió de l’executiu.
La nova operació d’extermini contra la minoria musulmana ha provocat en el darrer mes que 400.000 rohingyes hagin hagut de fugir a Bangladesh, malgrat els intents d’impedir-ho per part de les autoritats de Dhaka, que ja acollia 400.000 persones més en camps de refugiades. Quan l’actual crisi acabi, és possible que Bangladesh, un dels països més pobres del món, s’hagi de fer càrrec d’un milió de refugiades.
Es desconeix la veritable xifra de morts que aquesta nova onada repressiva ha deixat entre el poble rohingya. Algunes fonts parlen de 400 persones, tot i que en realitat la xifra exacta romandrà oculta, ja que l’exèrcit impedeix l’accés de periodistes als llocs de repressió i se sap que la incineració dels cossos és una pràctica comuna de l’exèrcit birmà.
L’activista per la pau Aung San Suu Kyi ha de governar en col·laboració amb l’exèrcit i encobrint el genocidi
Per excusar-se de les acusacions contra el seu govern, Suu Kyi ha responsabilitzat l’Exèrcit de Solidaritat Arakan Rohingya (ARSA) d’haver atacat, el passat 25 d’agost, nou posicions militars, que haurien desfermat l’onada de violència actual a l’Estat de Rakhine. D’altra banda, el portaveu de l’exèrcit, el general Aung Ye Win, va declarar el 12 de setembre que la comunitat rohingya ha intentat establir un estat musulmà a Rakhine, on històricament s’han assentat les minories musulmanes. Per fer-ho, assegura, haurien creat “places fortes, per establir una zona alliberada a la regió”. Ho va fer sense presentar ni una sola prova per sustentar l’acusació.
Es creu que el Tatmadaw no únicament ha tolerat les accions de l’ARSA, sinó que les hauria incentivat per poder llançar l’onada repressiva. Aquesta organització, presumiblement formada per rohingyes, manca d’armament adequat i d’entrenament per poder executar accions múltiples, com les que se li atribueixen contra les forces de seguretat.
Una situació que ha obligat el secretari d’Estat estatunidenc, Rex Tillerson, a condemnar la persecució de la minoria musulmana a Birmània i exigir que es detingui la violència contra ella. Al mateix temps, Aung San Suu Kyi s’ha vist obligada a cancel·lar la seva participació en l’Assemblea General de l’ONU del 19 de setembre per evitar donar explicacions sobre els fets.
Cosins germans
El dimecres 13 es va fer públic un comunicat d’Al-Qaeda, on criticava la hipocresia d’Occident per encobrir la matança d’innocents i en el qual feia una crida a la comunitat musulmana d’Arakhan (Rakhine) a la guerra santa.
A la vegada, demanava a la comunitat musulmana de l’Índia, el Pakistan, Bangladesh i Filipines que es preparessin per lluitar contra l’opressió del poble rohingya. A més, exigia un càstig per a Birmània, la qual cosa es pot interpretar com una invitació a accions violentes no només dins del país, sinó en delegacions oficials birmanes a l’estranger o temples budistes, com ha succeït en països del sud-est asiàtic.
Són molts els grups vinculats a l’integrisme a Malàisia, Indonèsia i Filipines que han desenvolupat i desenvolupen accions de gran violència, com s’està produint des de fa tres mesos a la ciutat filipina de Marawi, on un grup vinculat a l’autoanomenat Estat Islàmic (EI) resisteix en ple centre malgrat les operacions militars, que ja han arrasat pràcticament el 70% de la ciutat.
L’EI, pràcticament derrotat a Síria i l’Iraq, ha mostrat moltíssim interès per establir-se al sud-est asiàtic, com ha quedat clar en la seva acció a Marawi, on ha mostrat no solament un alt nivell en combat sinó també la seva preparació estratègica i capacitat logística. Per la qual cosa, intentar assentar-se a Rakhine, on una mica més d’un milió de musulmanes no tenen cap altra opció que lluitar per la seva supervivència, seria una ocasió perfecta, amb el valor afegit de tenir Bangladesh a l’esquena, una nació musulmana amb 160 milions d’habitants on podria trobar una gran quantitat de simpatitzants i on compta amb la seva filial Jamaat-ul-Mujahideen Bangladesh, que va protagonitzar el 2016 l’atac al Holey Artisan Bakery, al centre de Dhaka, amb 20 civils morts.
Per al Pentàgon, Birmània és un aliat fonamental, ja que compta amb una fantàstica balconada sobre la Xina de 2.200 quilòmetres. I ho serà molt més si l’escalada de violència amb Corea del Nord segueix augmentant. D’aquesta manera, la qüestió rohingya esdevé insignificant, una vegada més.
*Article publicar originalment a la ‘Directa’ 438
