A la Terra Ferma, el Centre Històric de Lleida és un trencaclosques de realitats socials, espais geogràfics i edificis molt diferents. La Catedral Nova, el Palau de la Paeria –seu de l’Ajuntament-, el Bisbat de Lleida i altres immobles de caràcter religiós i institucional s’ubiquen a la part més antiga de la capital de Ponent. A la zona del Carrer Major, una de les principals vies comercials de la ciutat, també hi ha tot tipus de comerços, botigues de roba de moda d’alt stànding i locals de grans marques multinacionals com Mango, Zara, Massimo Dutti, H&M o United Colors of Benetton.
Tanmateix, l’aparença moderna i sofisticada de l’àrea més comercial del Casc Antic fa de contrast amb el paisatge de degradació de la resta del nucli urbà més vell de la ciutat. A mesura que caminem per les vies sinuoses del Centre Històric, el seu aspecte canvia substancialment. Entre els seus carrers i en espais oberts com les places del Dipòsit o del Seminari hi ha edificis vells i deteriorats, immobles en ruïna i solars buits que estan enformigonats o bé envoltats de reixes que en tanquen el perímetre.
L’aparença moderna i sofisticada de l’àrea més comercial del Casc Antic fa de contrast amb el paisatge de degradació de la resta del nucli urbà més vell de la ciutat
Articulat al voltant del turó de la Seu Vella, el barri vell de Lleida té uns orígens que es remunten a l’època medieval. Fins fa poques dècades, va ser el centre neuràlgic de la ciutat, però la situació ha canviat radicalment al llarg dels últims anys: en molt poc temps, el Centre Històric ha patit un procés de metamorfosi accelerat. Mentre que hi ha moltes persones que critiquen les polítiques de la Paeria al Casc Antic, l’Ajuntament de Lleida considera que ha treballat durant anys per fer que el barri rebés “un nou impuls”. Segons destaquen des del Consistori, les actuacions al Centre Històric s’han concentrat en buscar “el suport d’altres institucions”, així com “el consens màxim amb el veïnat, les entitats, els comerciants i els empresaris del barri”.
Una alteració urbanística sense millores socials
“Els darrers anys, el Casc Antic de Lleida ha fet un canvi més cosmètic que no pas real: s’ha apostat per un turisme buit de contingut, per l’urbanisme de façana, pel comerç d’outlet conjuntural i per l’embelliment exterior”, critica Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Lleida (UdL). Segons el professor universitari, “el Consistori no ha treballat per la conservació del patrimoni, no ha fet polítiques d’urbanisme social, no ha promocionat el comerç local i de proximitat ni ha incidit en la rehabilitació integral del barri”. L’Ajuntament, en canvi, declara que actualment es troba “en una fase intensa de promoció de l’activitat econòmica, comercial i cultural al Centre Històric, sense deixar de treballar en projectes urbanístics i d’habitatge social” a través del Pla Horitzó 2018, un programa dissenyat per fer tot un conjunt d’operacions estratègiques al nucli antic durant els pròxims anys.
L’antropòleg Carles Feixa va néixer al Centre Històric i hi va viure fins a la dècada dels noranta. “M’encantava el barri, ho teníem tot a prop i coneixíem a la gent que hi vivia”. Per a ell, però, la situació actual del Casc Antic és molt diferent d’allò que havia estat. “Hem perdut la fisonomia i l’estructura social del barri vell”, lamenta. Pel docent i autòcton de la zona, “el Centre Històric de Lleida era molt més bell i socialment més ric que el de Girona, però ara és un aparador per a les persones que hi passen i un cau insalubre per al veïnat”.
L’antropòleg Carles Feixa explica que “el Centre Històric de Lleida era molt més bell i socialment més ric que el de Girona, però ara és un aparador per a qui hi passa i un cau insalubre per al veïnat”
El 1996, Feixa va fer un estudi sobre la sociabilitat del nucli antic per la Universitat de Lleida. Arran de la investigació, el catedràtic va extreure unes conclusions que encara considera vigents. “Els problemes socials que vaig constatar fa vint anys persisteixen: al barri hi ha una pèrdua del seu caràcter interclassista, un procés d’envelliment, manca de cohesió social i estigmatització simbòlica”, explica l’expert en antropologia.
L’esponjament del Casc Antic
“El Casc Antic de Lleida ha estat destruït tres vegades al llarg de la seva història: durant la Guerra de Successió amb les tropes de Felip V, pels bombardejos feixistes de la Guerra Civil i en l’etapa de govern municipal d’Àngel Ros”, denuncia Josep Ramon Barri, militant de la Confederació General del Treball (CGT) i treballador social al Centre Històric de la ciutat. “A hores d’ara, si passeges per Lleida, veuràs que de barri vell gairebé no n’hi ha. L’estan tirant tot a terra”, lamenta el sindicalista.
Per a la Paeria, tanmateix, el Casc Antic de Lleida encara té la condició de punt neuràlgic de la ciutat i és un element urbà de referència. “Al barri hi viuen 10.300 persones, s’hi concentra un gran nombre d’institucions i equipaments públics, a més d’un ampli ventall d’entitats cíviques”, declaren fonts del Consistori. “La recuperació de la part més degradada s’ha planificat al detall i de manera ordenada des de l’inici de la democràcia, sense parar de treballar des d’aleshores”, afegeixen.
“Al Casc Antic hi va romandre la gent gran i les persones de recursos més escassos que no es podien comprar un pis o una casa fora del barri”, afegeix l’antropòloga i militant de la Crida per Lleida – CUP Gemma Casal
Tanmateix, en opinió de Gemma Casal, antropòloga i militant de la Crida per Lleida – CUP, “no hi ha un model de ciutat ni cap estratègia per gestionar les problemàtiques del Centre Històric”. Segons l’experta en antropologia, els problemes actuals que pateix el Casc Antic tenen la seva arrel entre el període final de la dictadura franquista i els inicis de l’etapa democràtica. “Durant el franquisme, quan hi va haver els grans creixements d’eixample de la ciutat, la gent jove va començar a marxar del Centre Històric per instal·lar-se en els nous barris”, comenta Casal. “Al Casc Antic hi va romandre la gent gran i les persones de recursos més escassos que no es podien comprar un pis o una casa fora del barri”, afegeix l’antropòloga.
Tot i que la gent abandonava a poc a poc el Centre Històric, es tracta d’una zona que durant els anys vuitanta va seguir superpoblada. “En aquella època, tot i les seves carències, al barri hi havia vida, comerços i activitat econòmica”, però com que necessitava una rehabilitació, “l’Ajuntament va iniciar-hi un projecte d’esponjament per buidar-lo i progressivament va expulsar a molta població autòctona que hi vivia”, explica Gemma Casal.
Les penúries de la comunitat migrant
Entre finals dels anys noranta i principis dels 2000, molts dels immobles antics del barri van començar a caure. “En pocs anys, la gent de Lleida vam veure com canviava tota la fisonomia del Centre Històric. Les cases queien l’una darrere l’altra i el Consistori no feia cap manteniment per evitar-ho”, apunta Casal. “El Casc Antic de Lleida té un problema constructiu greu: la majoria d’edificis del barri estan fets d’adob i no hi ha una argamassa forta perquè la pedra és poc important. Amb aquesta estructura deficitària, la restauració és cara i molta gent no té recursos per fer-hi front”, especifica la militant de la Crida per Lleida – CUP.
El procés de transformació del barri vell també va coincidir amb l’arribada de població d’origen magrebí i subsaharià que venia a treballar al sector de la fruita
El procés de transformació del barri vell també va coincidir amb l’arribada de població d’origen magrebí i subsaharià que venia a treballar al sector de la fruita. “Amb la marxa de la gent que vivia al Casc Antic de tota la vida, les noves comunitats migrants es van allotjar en pisos antics i en mal estat del Centre Històric perquè és a on hi havia els habitatges més barats”, comenta Gemma Casal. Des d’un bon principi, les condicions d’allotjament al barri vell de les persones nouvingudes han estat pèssimes. “La gent es posa allà a on pot. No hi ha manteniment i moltes persones viuen en blocs sense accés a l’aigua o en pisos que no tenen cèdula d’habitabilitat”, denuncia l’antropòloga.
Segons Casal, “la política de l’Ajuntament al Casc Antic es basa a deixar-ho caure tot, gairebé no hi ha fet habitatge social i ha promogut la construcció d’edificis d’aire modern que no concorden amb la forma constructiva ni amb l’estètica del barri”. En aquest sentit, “les rehabilitacions o reconstruccions d’immobles amb visió de futur al Casc Antic són escasses”, explica el professor universitari Carles Feixa. Pel catedràtic en Antropologia Social de la UdL, “el Consistori només ha escoltat a un sector determinat de veïns i a comerciants de perfil conservador, però no ha tingut en compte al col·lectiu de gent gran ni a la comunitat migrant que integra el veïnat”.
La Paeria assenyala que fa inspeccions regulars “per evitar casos de sobreocupació d’habitatges i deficiències en l’habitabilitat”, i defensa l’existència d’un programa d’acollida de persones migrades
La Paeria, per contra, assenyala que fa inspeccions regulars “per evitar casos de sobreocupació d’habitatges i deficiències en l’habitabilitat”, mentre que defensa l’existència d’un programa d’acollida de persones migrades que es gestiona des de l’Àrea de Drets Civils. “L’any 2015, el Servei Municipal d’Acollida va realitzar prop de 1.100 intervencions, actuant amb pisos d’inclusió social i d’urgència per a famílies en risc d’exclusió”, destaquen fonts de l’Ajuntament.
No obstant això, Josep Ramon Barri, membre de la CGT i treballador social al Centre Històric des de fa anys, és molt crític amb les actuacions del Consistori a la zona. “La Paeria ha fet polítiques que no eren adequades per intervenir socialment al Casc Antic”, lamenta. “L’Ajuntament vol fer fora a la gent més empobrida i vulnerable per reconvertir el barri vell en un espai exclusiu per a persones d’alt poder adquisitiu”, afegeix el sindicalista.
El model turístic del Casc Antic
Des de fa anys, la mutació del barri vell de Lleida ha coincidit amb un procés per transformar la zona en un punt d’interès turístic. Segons Josep Ramon Barri, el govern del PSC ha adoptat mesures per promocionar un model de turisme al Casc Antic que s’ha inspirat en la marca Barcelona. “El Consistori vol fomentar un tipus de turisme d’alta categoria a partir de l’atractiu que ofereix el Turó de la Seu Vella”, però “tenir una perla turística monumental a un barri històricament degradat no queda gens bé”.
Gemma Casal té un punt de vista semblant al de Josep Ramon Barri. Per la integrant de la Crida per Lleida-CUP, el procés de turistificació del Centre Històric s’ha acompanyat d’un intens procés de gentrificació. “El govern municipal promou la Seu Vella com a centre de tot sense tenir en compte el Casc Antic. Tot allò que considera una molèstia pel monument va a terra o és eliminat”. De la mateixa manera, “fins i tot ha ensorrat cases i ha fet desaparèixer carrers sencers amb l’objectiu de construir noves vies per on pogués passar el trànsit rodat”.
En opinió de l’antropòleg Carles Feixa, “al Centre Històric de Lleida s’ha fet un procés de gentrificació fallida. S’ha volgut imitar l’exemple del Raval de Barcelona”
D’altra banda, en opinió de l’antropòleg Carles Feixa, “al Centre Històric de Lleida s’ha fet un procés de gentrificació fallida. S’ha volgut imitar l’exemple del Raval de Barcelona amb la promoció d’un centre d’art contemporani, un parador de turisme o un outlet de roba de moda, però el model no ha funcionat”. Per Josep Ramon Barri, “amb l’arribada de l’AVE, l’Ajuntament va plantejar que Lleida es convertiria en un pol turístic de rellevància, però tot segueix com abans i els turistes gairebé no arriben”.
Malgrat les fortes crítiques, el relat de la Paeria en relació al turisme també és molt diferent. Les fonts del Consistori consultades per la Directa consideren que l’atractiu turístic del Casc Antic –amb la Seu Vella al capdavant- és un valor que contribueix a la seva “dinamització cívica, comercial i econòmica”. A més, segons destaquen des de l’Ajuntament, “els darrers indicatius turístics són molt positius”, tot i que no aporten xifres al respecte. Amb tot, a hores d’ara, la batalla per la defensa d’un model de gestió o un altre al Centre Històric de Lleida segueix vigent.
