Pedro té més de vuitanta anys i fa quatre hores que espera a la sala d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, perquè ha patit un desmai. Pedro ha recuperat la consciència però continua una mica desorientat. Davant de la seva llitera, n’hi ha tres més ocupades per persones que superen els setanta anys. Asseguda també hi ha una dona que ha arribat sola a les tres de la tarda i a les set encara no ha estat atesa per cap metge. És a Urgències perquè té marejos i problemes de mobilitat a les cames. No és la primera vegada que li passa, però assegura que no vol quedar-s’hi a passar la nit: “vull que em visitin i després tornar a casa”.
L’escena té lloc a la Vall d’Hebron de Barcelona, però podria extrapolar-se a la majoria de serveis d’urgències dels hospitals catalans. Les darreres setmanes tot l’àmbit sanitari públic s’ha crispat. Primer van ser les imatges que s’han filtrat de les sales d’urgències a vessar d’usuaris damunt de lliteres i sense intimitat, i després per les declaracions que el conseller Antoni Comín va fer sobre les infermeres i la seva voluntat de mantenir les pacients -moltes d’edat avançada- en lliteres a Urgències “per tenir-los controlats”. La resposta de les infermeres i auxiliars és que no tenen cap alternativa: a planta no hi ha ni llits ni professionals que es puguin ocupar dels malalts. La saturació de les Urgències suposa hores d’espera i converteix els passadissos dels hospitals públics catalans, des de la Vall d’Hebron fins el Broggi o el Parc Taulí de Sabadell, en focus d’estrès per a treballadores i usuàries.
La saturació de les Urgències suposa hores d’espera i converteix els passadissos dels hospitals públics catalans en focus d’estrès per a treballadores i usuàries
Contràriament al que s’apunta des del Departament de Salut, segons expliquen professionals de la Vall d’Hebron, la saturació no és una qüestió estacional: la majoria de les persones que ingressen a Vall d’Hebron i al Parc Taulí són gent gran i malalts crònics, no pas afectades per referedats i grip. Les concentracions i manifestacions de treballadores i usuàries s’estenen arreu del país. Avui a les 18h, les treballadores de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, amb el suport de sindicats, organitzacions i associacions veïnals, han convocat una manifestació per denunciar la situació. Entre els suports, hi ha el d’Endavant-OSAN que ha aixecat polseguera amb el cartell d’una infermera que insinua bufetejar Comín.
Set anys de retallades
La situació no és nova, tot i que últimament es produeix amb major freqüència, sinó que és el resultat de les retallades que van començar el 2009 amb el Tripartit i van continuar i es van intensificar l’any 2010 amb CiU i Boi Ruiz de conseller. Entre el 2010 i el 2015, les mesures d’austeritat van incloure un descens del 14,5% en inversió sanitària, segons dades del Departament d’Economia. Enguany, els pressupostos aprovats han destinat 408 milions d’euros més en Salut: dels 8.342 milions d’euros dels pressupostos de l’any 2015 s’ha passat a 8750 milions d’euros, però tot i així, continua sent un 11% menor al de l’any 2010. El conseller Antoni Comín i els seus assessors s’han referit a un Pla de millores, que, en qualsevol cas, no donarà resultats fins d’aquí un parell d’anys.
Enric Feliu, membre de la Marea Blanca, es mostra escèptic amb el Pla d’Urgències que proposa el conseller, sobretot per qüestió de temps: “Necessitem que el sistema d’urgències estigui bé ara, no es pot esperar”. Amb aquesta intenció han intensificat les mobilitzacions: ahir dimecres un centenar de persones, convocades per Marea Blanca i la Plataforma d’Afectats per l’ICAM (PAICAM), es van concentrar davant de la Conselleria de Salut de Barcelona.
Entre el 2010 i el 2015, les mesures d’austeritat van incloure un descens del 14,5% en inversió sanitària, segons dades del Departament d’Economia
El mapa social ha canviat. Trini Cuesta, una auxiliar infermeria jubilada de la Vall d’Hebron i portaveu de la coordinadora de la Servei d’Atenció Primària Muntanya, explica que a urgències hi van a parar avis, persones que segueixen tractaments amb efectes secundaris i moltes pacients oncològiques. La medicina oncològica ha avançat i les afectades viuen més, però a condició de convertir-se en malaltes cròniques.
Les llistes d’espera també són un factor determinant: “al barri, hi ha pacients amb dolors d’esquena que esperen una operació duran dos anys. Mentrestrant, per exemple, utilitzen els centres d’atenció primària i les urgències dels hospitals per aconseguir la medicació derivada de la morfina i calmar el dolor”, explica Cuesta. La jubilada recorda el pic de saturació del juliol del 2016, quan un centenar de pacients esperaven llit a Urgències. Una situació similar es va viure a l’octubre i s’ha repetit el Nadal.
Cuesta subratlla que “no podem centrar-nos amb el tema de les urgències, el problema ve de les retallades que es van aplicar al sistema sanitari, que no s’han revertit i que n’han malmès els fonaments”. A les residències on hi ha avis ingressats, afegeix, “no hi ha mitjans per controlar cap situació: qualsevol avi que tingui tos ja se l’envia d’urgències a l’hospital”.
Cuesta subratlla que “el problema ve de les retallades que es van aplicar al sistema sanitari, que no s’han revertit i que n’han malmès els fonaments”
Un dels problemes són els reingressos: la manca de llits fa que les altes es donin relativament de pressa. Ho denuncia Enric Feliu: “Els pacients haurien d’estar un temps mínim a urgències i després passar a planta, però no hi ha llits o no els volen obrir, perquè obrir-los vol dir col·locar més infermeres a planta. No volen incrementar la plantilla de treballadors i pretenen que tot es resolgui a urgències”. En lloc de ser atesos per Atenció Primària o passar a planta hospitalària, molts pacients es queden a Urgències, atesos per infermeres i auxiliars que sovint no donen l’abast.
CAP tancats, urgències plenes
Fora de l’àrea metropolitana, els pacients també es concentren a Urgències. Mentre que a Barcelona hi ha Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP) que obren tot el dia, a altres localitats no existeixen. Gairebé tots els ambulatoris van tancar el servei d’atenció continuada quan Boi Ruiz era conseller, i en algunes localitats tanquen a les vuit del vespre. “Si t’obres el cap a les dotze de la nit, no arribes al CAP; has d’anar a Urgències de l’hospital comarcal més proper”, denuncia el membre de Marea Blanca. A l’hospital de Bellvitge, les instal·lacions es van renovar fa poc i no hi ha els mateixos problemes que al Taulí de Sabadell i al Moisès Broggi de Sant Joan Despí, que és un hospital massa petit per assumir les 400.000 persones de la localitat.
La setmana passada, explica Enric Feliu, a l’hospital Broggi hi havia ambulàncies sense lliteres i usuàries sense llit: “vaig veure una foto de sis ambulàncies aturades a la porta dels serveis d’urgències: tenien les lliteres dins de la sala, plenes de malalts que no tenien llit”. Feliu assenyala que com més lluny de la capital, pitjor són els serveis, i aprofita per referir-se també al sistema d’ambulàncies, molt deficient a les Terres de l’Ebre i de zones empordaneses com l’Escala, on diferents col·lectius d’usuàries s’estan mobilitzant. De fet, el cas de la nena de vuit anys que va morir a Blanes el passat 22 de gener podria tenir-hi alguna cosa a veure, perquè en tota l’àrea de Barcelona només es disposa de dues ambulàncies pediàtriques: “Si el mateix que va passar a Blanes, succeeix a Bellvitge, Vall d’Hebron o a l’Hospital del Mar, la persona se salva. El tema de les ambulàncies en el desplegament sanitari és molt greu”, insisteix Feliu.
El Taulí, un cas extrem
A Catalunya hi ha 2,5 llits per cada mil habitants, però l’Hospital Taulí de Sabadell ha perdut un centenar de llits des de que van començar les retallades. Al centre sanitari, que acull usuàries d’una àrea de quasi mig milió de persones, la ràtio ha descendit fins a 1,6 llits per a cada mil habitants, una xifra idèntica a la de Zimbawe, segons explica un treballador d’urgències. Boxes compartits, manca absoluta d’intimitat i de seguretat per a les usuàries. Des del compte de twitter Urgències Taulí, algunes treballadores van alertar que no poden garantir la bona assistència als pacients.
L’Hospital Parc Taulí de Sabadell ha perdut un centenar de llits des de que van començar les retallades i la ràtio ha descendit fins a 1,6 per a cada mil habitants
Recentment, la visita del Síndic de Greuges Rafael Ribó va aixecar sospites. Curiosament, les urgències estaven buides, una situació insòlita, segons les professionals que hi treballen. El passat dimarts 31 de gener, per exemple, a primera hora de la tarda, hi havia 57 persones, tot i que la sala d’urgències només té capacitat per a 35 pacients.
Per altra banda, l’intercanvi de declaracions i la publicació de notícies relacionades amb la problemàtica a les urgències del Parc Taulí ja ha tingut conseqüències. Les treballadores del Taulí han rebut una carta, a la que ha tingut accés la Directa, en què la direcció del centre alerta sobre “les greus conseqüències” que poden tenir “les falsedats expressades als mitjans de comunicació pel treball dels seus companys”. Alhora, el Comitè d’Empresa del Taulí ha publicat un tuit que insta infermeres, metges i auxiliars a dirigir-se a la direcció per resoldre els problemes.
L’atenció primària, infravalorada i infrautilitzada
Les retallades de Boi Ruiz van suposar, entre altres coses, una disminució dels ingressos que anteriorment es destinaven a l’atenció primària dels CUAP. Això explica que els Centres d’Atenció Primària dels afores de Barcelona hagin de tancar al vespre, per falta de personal. Enric Feliu de Marea Blanca és partidari d’obrir més hores els CAP, d’incrementar plantes als hospitals petits i de contractar més personal sanitari ara i no d’aquí a dos anys. Per altra banda, les professionals de la salut observen una tendència de les usuàries a recórrer directament a les urgències hospitalàries en lloc de dirigir-se prèviament al CAP o fins i tot trucar un metge a domicili.
Trini Cuesta opina que l’atenció primària hauria de tenir els recursos adients per fer de “matalàs” i tractar els pacients crònics complexos abans que es produeixi la urgència
La coordinadora Trini Cuesta, igual que la resta de fonts, opina que l’atenció primària hauria de tenir els recursos adients per fer de “matalàs” i tractar els pacients crònics complexos abans que es produeixi la urgència. Això reduiria la situació d’emergència permanent als hospitals. Tot i que la Conselleria està al corrent de la problemàtica, la Marea Blanca creu que hi ha una manca de voluntat política: “No només cal una gran inversió en sanitat: falten recursos, organització i plantejaments nous. La inversió ha d’anar acompanyada d’una altra perspectiva de prevenció de la salut i de sanitat comunitària als barris”, conclou Trini Cuesta.
