A la joguineria eròtica Amantis del barri de Gràcia de Barcelona, una tarda entre setmana, una sexòloga feminista demana a les assistents que dibuixin el seu cony. Les assistents riuen, s’interessen i flipen alhora. Es va creant un ambient màgic on es construeix la sexualitat i la feminitat a través de paraules com vulva, cony, vagina, flux, glàndula i mucosa… El taller és impartit per Carolina Checa, treballadora social i sexòloga amb mirada feminista del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS).
Checa ens explica que va començar a fer aquests tallers pel “sentiment de ràbia i enuig” que li provocava constatar el biaix del coneixement i “tots els interessos que hi ha darrere la informació que se’ns dóna o se’ns veta”. Quan va començar a treballar impartint tallers, explica, va ser molt fort veure el desconeixement que tenien tant les nenes com les joves o les dones adultes; i ja no parlem de la invisibilització dels conys dels nois o les persones trans”.
“No faig activisme perquè els homes alliberin la seva sexualitat, això ho han de fer ells”, afirma Torres
El taller d’autoconyeixement és un espai individual i col·lectiu dirigit a dones, lesbianes i trans. Consta de dues parts, una teòrica i una pràctica: primer, es fa un recorregut per tots els missatges que hem rebut des que som petites i se’n fa una anàlisi crítica, social i cultural. “No obris les cames; sigues una senyoreta; no et toquis; com que tens la regla ja ets una dona, has de ser neta…”, són missatges que impregnen i que, al taller, intenten desnormalitzar. Posteriorment, tracten el cony des d’una visió anatòmica i fisiològica. Després de la teoria, arriba la pràctica: es fa amb miralls, tovalloles, lots, espèculs i fins i tot amb una petita microcàmera “capaç de fer fotos de la vagina i el cèrvix”, explica la sexòloga. Checa defensa el coneixement com a poder, però també com a dret: “La sexualitat no és un aspecte privat que escollim lliurement entre vàries opcions possibles, sinó que és un lloc on s’estableixen formes de control i dominació basades en paràmetres capitalistes, heteronormatius, coitocentristes i on existeixen moltes formes d’exclusió”.
Feminisme: sexualitat, comunicació i poder
No podíem continuar aquest article sense contactar amb una de les feministes de més renom aquí i fora de les nostres terres. Diana J. Torres, coneguda amb el nom de Pornoterrorista, és artista i activista, però, especialment, feminista. Amb tres llibres que repassen aquestes i d’altres qüestions a les espatlles, el seu tractat Coño Potens té una importància especial. Hi analitza, a través de la història i fins a arribar a l’actualitat, el menysteniment i la reclusió de la sexualitat femenina dins els murs de la repressió masclista. Amb ella, anem al gra: la sexualitat apodera? “Absolutament sí. És una de les coses que ens connecta millor amb nosaltres mateixes. Una forma de comunicació que ha estat truncada pel sistema que habitem. El fet que puguem comunicar-nos a nivell sexual ja ens omple de poder.
“Als gais, si gaudeixen de veritat, no els calen calçotets d’una determinada marca”, diu García
El sistema no vol que les persones pensin; l’Estat vol quedar-se els nostres cossos i prendre decisions sobre ells. És una història que ve de llarg, que s’institueix amb l’inici del sistema patriarcal i de l’acumulació: comença l’explotació del cos de la dona com una eina de parir més servents”, arenga Diana. I afegeix: “Apoderar-nos a través de la sexualitat és deixar de pensar que la seva finalitat és assolir l’orgasme, deixar de pensar en el coitocentrisme”. Pornoterrorista té clar que els darrers anys de feminisme han estat clau per fer evolucionar la sexualitat i per millorar la força de les dones: “El feminisme sí que aconsegueix coses. I una d’elles és aquesta: que moltes noies estiguin fent tallers en què parlen de sexe. La meva àvia no parlava de sexe de la mateixa manera que en parlava la meva mare ni de com en parlaran les filles de les meves amigues. Els canvis s’aconsegueixen amb lluites”. I on queda el paper dels homes en aquesta lluita? Diana és taxativa: “Ho han de treballar ells des dels seus privilegis. És clar que el nostre sistema no només fa mal a les dones o les trans, però la meva feina no és fer activisme perquè els homes alliberin la seva sexualitat, això ho han de fer ells”, apunta Diana. Senyors, teniu feina.
Masculinitats: l’escorreguda alliberadora
Manolo García, terapeuta especialitzat en sexe, va pel món predicant els avantatges de fer-se un Manolo (hazteunmanolo.net). El Manolo és l’art d’escorre’s analment sense necessitat de fer-se una manola. No cerqueu la paraula al diccionari, se l’ha inventada ell; i també és ell qui ha investigat molts anys sobre aquesta qüestió: tot va començar amb un treball de camp fet a una mostra demogràfica de 40 homes homosexuals que mai no parlaven d’aquesta pràctica sexual en grup, però que, en entrevistes individualitzades, sí que la coneixien.+
“Era una vivència molt marginal –explica el terapeuta–, per això vaig començar a fer-ne divulgació creant el bloc i cercant vídeos porno on sortís aquest tipus d’orgasme”. Avui dia, Manolo García treballa només d’això: “El meu objectiu és que les persones netegin el camí dels obstacles que ells mateixos es posen. La societat ha derruït al voltant del sexe, ha torpedejat el desig de les persones. Si t’apoderes en aquest sentit, et sentiràs més feliç, més satisfet, no t’enganyaràs ni et posaràs allà on no t’interessa. Als gais, si gaudeixen de veritat, no els calen calçotets d’una determinada marca”, riu García.
“Cal trencar tòpics com el de pensar que prendre pel cul sempre fa una mica de mal”, diu el terapeuta
“Cal trencar tòpics com el de pensar que prendre pel cul sempre fa una mica de mal o que significa tenir una actitud passiva. Pots prendre pel cul i moure el grup de muscles pubocoxígeus, cosa que farà que estimulis la pròstata, obtinguis plaer i en donis a la teva parella”, afirma García. Malauradament, els seus pacients només són homes homosexuals: “No tinc gaire públic heterosexual masculí; l’anomeno la darrera frontera. No hi ha massa homes que vulguin ser penetrats i escorre’s de gust. A la dona, li han donat el paper d’objecte i, a l’home, el de subjecte, però actua segons el que està preestablert. Té marcat per on ha d’anar. I això té un preu. És raríssim que s’aturin i es preguntin si el que els han dictat és el que volen… Hem de sortir de l’armari del tot. Hem sortit de l’armari amb proclames, però, després, quan tenim una relació som tímids, negatius, tenim prejudicis…”, remata Manolo García. Ah i, dones que llegiu això: també us podeu escórrer pel cul. Segons consta al terapeuta, el procés és més complex, però igual de satisfactori. Comenceu a entrenar, si us plau.
Tantra: la sexualitat com a ens creador
Amerai Carrera tenia una bona posició com a responsable de Recursos Humans a Inditex. Un dia, va assistir a un curs de Tantra per a dones, va sentir la capacitat i l’energia que podien moure les dones juntes i ja no va voler tornar a la seva antiga feina. Avui dia, és facilitadora de Tantra i sexualitat conscient. El Tantra és qualsevol de les moltes tradicions esotèriques basades en religions de l’Índia que tenen com a fi assolir la realització espiritual activant i utilitzant el desig. La sexualitat conscient són “totes aquelles pràctiques que ens porten a viure la sexualitat d’una manera natural, conscient i desaferrada, a viure el cos, a viure el plaer, a relacionar-te amb tu mateix i amb els altres”, explica Carrera. Quan es parla de Tantra, sempre es fa la mateixa pregunta: el Tantra és una pràctica sexual? “El Tantra no és sexe, però sí que és un camí holístic integral –i, com a tal, inclou la sexualitat– en la manera de despertar l’energia creadora i que té la capacitat de moure. La sexualitat no té una funció purament reproductora o de gaudi, té molta més potència per aconseguir el que vulguis. El Tantra t’ajuda a equilibrar, a obrir el cor, a baixar la ment, a connectar amb el cos. I a trobar la força i el poder en un mateix, no en l’exterior”, explica Carrera.
El Tantra és una tradició que té com a fi assolir la realització espiritual activant i utilitzant el desig
I és en aquest sentit que aquesta facilitadora tàntrica creu en aquesta via per a l’apoderament: “El Tantra t’ajuda a descobrir qui ets”. No som les projeccions dels altres, no som els nostres pensaments, el nostre cos, els nostres sentiments. Una de les deïtats característiques del Tantra és Ardhanarishvara, mig home i mig dona. El Tantra mira d’equilibrar aquestes dues polaritats –el ying i el yang, la feminitat i la masculinitat– i de trencar amb aquesta dualitat que fa que hi hagi separació entre jo i tu, tu i jo, subjecte i objecte. S’intenten equilibrar les dues energies, una que emet i una que rep; es tracta de treballar-les totes dues. Avui dia, les dones hem hagut de demostrar que som bones al llit, bones professionals, mares, amigues, filles… i això ha fet que les dones es desenvolupin en un món molt competitiu i masculí i que moltes d’elles es despolaritzin i tinguin una actitud i uns comportaments més masculins que femenins, més agressius. En aquesta pèrdua de la identitat femenina, l’home també s’ha perdut perquè, si la dona es torna més masculina, l’home es torna més femení. “El Tantra t’ajuda a equilibrar les dues polaritats perquè, quan tu vulguis, puguis tenir una actitud o una altra”, somriu Carrera. Ella, avui, se sent lliure, feliç i apoderada.
Article publicat al número 434 de la ‘Directa’
