Deia Txema Bofill que, tot llegint el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista, com molta gent jove que va llegir-lo. Bofill sempre ha estat un lector multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que volia fer pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva, a la Bisbal. La seva actuació llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes –on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se al col·lectiu d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears.
Durant una càrrega de la Policia Armada a la zona universitària de Pedralbes, fugint cap al metro, en Txema va perdre una sabata i, a partir d’aquell dia, als ambients llibertaris, va ser conegut amb el nom d’en Sabata, que ell mateix va utilitzar durant els anys d’estada a París. Estudiants Llibertaris, en el seu manifest del desembre de 1972, entre altres coses, propugnava l’abolició de la universitat burgesa i defensava la revolució social. Durant el curs 1973-1974, el col·lectiu fou un dels principals objectius de la repressió del IV Grup de la Segona Brigada Regional d’Informació de la Prefectura de Policia de Via Laietana. Hi va haver nombroses detencions, empresonaments i exilis, com ara el meu, arran del qual em vaig retrobar novament amb ell a París.
Detenció i empresonament a Girona
La primavera de 1973, Bofill va ser detingut a Girona tot fent pintades denunciant l’assassinat –el 3 d’abril d’aquell any– per part d’agents de la Guàrdia Civil, de l’obrer Manuel Fernández Marqués a la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, en reacció al qual la CNT de Catalunya intentà sense èxit una vaga general. Passà unes setmanes empresonat al centre de detenció preventiu del Pont Major de Girona i, davant la coincidència d’una condemna del Tribunal d’Ordre Públic sobre el servei militar obligatori, en Txema, un cop en llibertat provisional guillà a París, on es matriculà en el centre universitari experimental del bosc de Vincennes, creat la tardor de 1968 i considerat l’enfant terrible post Maig del 68 on, entre altres professors hi havia François Châtelet, Gilles Deleuze, Jean François Lyotard, Dario Fo, Michel Foucault, Alain Badiou, Jean Bouvier, Yves Lacoste, René Schérer, Michel Lobrot, Michel Serres, Robert Castel, Claude Chevalley, Denis Guedj i Jacques Lacan. Durant el curs 1974-1975 ens vam trobar alguns dies a l’hora de dinar al menjador d’aquest centre universitari, quan jo estava exiliat a l’Illa de França.
Revolucionari a París
Durant la tardor i hivern d’aquell 1974 es va organitzar la campanya internacional de solidaritat amb els empresonats a Barcelona del MIL-GAC, destacant en aquesta a París el company Condom Bofill. Durant la primavera d’aquell any, arran de l’assassinat franquista a la Model de Barcelona del militant comunista llibertari Salvador Puig Antich, el company de la Bisbal d’Empordà va col·laborar en activitats dels GARI i posteriorment a la seva dissolució també en grups autònoms de París i Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Una de les aportacions logístiques més destacades d’en Txema fou la seva participació en un equip autònom que una nit, setmanalment, d’amagat, feia una expedició subterrània a les pedreres i catacombes que hi ha sota el centre de la ciutat de París. Es tractava de conèixer la manera de poder transitat sota terra en cas d’una insurrecció revolucionària.
Va participar en un equip autònom que una nit, setmanalment, feia una expedició subterrània a les catacombes de París. Es tractava de conèixer com transitat sota terra en cas d’insurrecció revolucionària
Es va descobrir que sota alguns ministeris i edificis governamentals sensibles hi havia refugis antinuclears. Arrel d’una expropiació, passà alguns mesos empresonat i va fer una vaga de fam per aconseguir sortir del centre penitenciari de Sant Michel a Tolosa. En aquest temps Txema es va afegir al que podem anomenar anarquisme il·legalista, de forta tradició en ambients llibertaris francesos. En aquest context va arribar a casa meva, a Perpinyà, tot amagant-se de la policia francesa que perseguia un grup autònom que havia estat enxarpat durant una expropiació silenciosa. En aquell temps, la seva família de tant en tant es traslladava de la Bisbal a Perpinyà per veure’l. Aleshores es quedava a dormir a casa meva. Una d’aquestes curtes estades a Perpinyà fou durant el Carnaval de 1976. Vam redactar un manifest de rebels a l’ordre social regnant en que es declarava que els signants mai es faria el servei militar. Aquest manifest va tenir una àmplia difusió i fins i tot es publicà al mensual de Mèxic Tierra y Libertad, a la seva contraportada.
Tornada a l’Empordà
Quan va poder arreglar a París la seva situació legal d’antic rebel del servei militar obligatori va tornar a la Bisbal. Després d’un temps vinculat a activitats revolucionàries de caire sensible a Catalunya, s’establí a les Canàries i quan venia a veure la seva família a la Bisbal es passava per la meva llibreria a l’Escala per saludar-me. El mateix feia quan des de les Canàries es va traslladar a la Nicaragua sandinista, on actuà en accions a la selva enfront dels mercenaris de la Contra. Després d’una vida força moguda i nòmada per Canàries i l’Amèrica Llatina, se n’anà a Colòmbia.
Durant una càrrega de la Policia Armada a la zona universitària de Pedralbes, fugint cap al metro, en Txema va perdre una sabata, i a partir d’aquell dia va ser conegut en els ambients llibertaris amb el nom de ‘Sabata’
Finalment es movia entre la Bisbal d’Empordà i Barcelona. Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el company Txema l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra. Una part de la família de Rouillan és d’origen català. Bofill també col·laborava amb el butlletí de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i en el mensual Catalunya. Durant l’estrena de Salvador, film produït pel Grup Mediapro sobre el MIL i Puig Antich, Txema participà en diversos actes i redactant escrits d’opinió crítica amb aquesta pel·lícula on els grups autònoms de combat durant el franquisme tardà a Catalunya quedaven en mal paper.
Actualment assistia a actes de l’Ateneu Llibertari de la Bisbal d’Empordà, estava afiliat al Sindicat Intercomarcal d’Oficis Diversos de la CGT de Girona i era membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Sempre tenia molts projectes i ara que començava a consolidar el seu arrelament llibertari a l’Empordà ha desaparegut. Coses de la vida. Una defunció molt sentida. Costa molt formar un revolucionari i en un segon desapareix. La nit del dimecres al dijous, quan encara era cos present al tanatori de la Bisbal, un grup autònom va substituir la placa de la plaça del Castell per plaça Txema Bofill. Nòmada, il·lusionat, lector diari, polemista destacat, anarquista il·legalista, així ha estat la trajectòria militant de Josep Maria Bofill i Condom.
*Miquel-Dídac Piñero és llibreter de l’Escala, amic i company de militància anarquista de Txema Bofill
