Les kellys de Benidorm ens vam incorporar a l’associació Las Kellys el juny de 2017. Vèiem com les nostres companyes cambreres de pis dels hotels de diferents zones es començaven a organitzar per exigir drets i visibilitzar la problemàtica laboral que fa anys que arrosseguem. Benidorm, que és una de les ciutats més turístiques, no podia romandre gaire més temps en silenci, sobretot perquè la nostra situació és igual de dolenta, pel que fa a les condicions laborals, que la de la resta de destinacions turístiques que ens envolten.
Benidorm té una població d’uns 67.000 habitants censats i la seva única activitat econòmica es desenvolupa al voltant del turisme. És la tercera ciutat d’Espanya amb més places hostaleres, després de Barcelona i Madrid. Aproximadament, només en la nostra ciutat, som més de 4.000 cambreres de pis; per això, a finals de juny de l’any passat, després d’haver mantingut diverses converses amb les companyes de Barcelona, vam començar a organitzar-nos. En primer lloc, vam decidir convocar una assemblea al centre social de Benidorm fent una crida, a través de les xarxes socials, a totes les cambreres de pis que estiguessin cansades de sentir-se explotades i ser invisibles en la seva feina. En aquella primera trobada, ens vam aplegar 30 cambreres. Una primera assemblea plena d’emocions i, alhora, amb alguns dubtes: estàvem en època electoral i no volíem sentir-nos utilitzades per cap partit en concret. Però, després de veure que ens convocàvem entre companyes, les unes a les altres, i que totes érem treballadores, va començar a sorgir més confiança i una actitud de companyonia. Les assemblees següents van ser cada vegada més nombroses –més de vuitanta persones– i es van començar a planificar concentracions i denúncies dirigides a casos concrets que ens arribaven directament de les kellys que ens reuníem en assemblea o a la bústia de correu electrònic, de treballadores que ens demanaven ajut per resoldre la seva situació.
On van els beneficis?
A les nostres assemblees, s’intenta donar solucions i, per sobre de tot, fer que totes en siguem partícips. Estudiem els casos i plantegem accions directes o denúncies a la Inspecció de Treball, revisem nòmines o llegim el conveni d’hostaleria. Així és com vam planificar la nostra primera concentració, el 16 d’agost de 2016, en què van participar més de 200 cambreres, després d’un dia dur de feina, per dir Prou a l’explotació. Benidorm mai no havia tingut una protesta tan nombrosa al carrer en ple estiu, en una ciutat amb més d’un 100% d’ocupació turística… Aquest acte ens va donar molta força per continuar sumant companyes i poder mostrar a l’aparador del nostre poble que, malgrat els onze milions de visitants de l’any 2015, hi ha alguna cosa que no funciona. I és que la balança de la desigualtat entre els beneficis empresarials i les nostres condicions de vida com a treballadores és molt cridanera.
Considerem que, en la signatura del conveni, els interessos del sindicat han prevalgut per sobre dels drets de les treballadores dels hotels
Las Kellys estem portant aquesta veu, fins ara oculta, als passadissos dels hotels, al cor del turisme, sense més suport que la nostra veu i els nostres mitjans: era el que totes necessitàvem per sentir-nos apoderades i fortes. Fins ara, no ens hem sentit representades per ningú. Els delegats sindicals dels hotels semblaven obviar que les més de 4.000 cambreres de Benidorm existíem i que les nostres condicions laborals estaven amagades. Aquell 16 d’agost, vam portar les nostres reivindicacions al carrer i, en una ciutat poc acostumada a manifestacions o lluites obreres, vam mostrar que un grup de dones treballadores dels hotels estàvem cansades d’aguantar i d’assumir la precarietat com un element normal de la nostra feina, un treball feminitzat i oblidat. Des de llavors, les kellys ressonem a la ciutat, davant la sorpresa de molts que pensaven que érem una moda passatgera o que acabaríem absorbides per algun sindicat majoritari o per algun partit, ja que moltes no teníem experiència en la lluita laboral o social. Fins i tot vam ser menystingudes per part de la patronal, que no ens considerava representants de cap treballadora sinó només “casos aïllats”. Però no comptaven amb la nostra constància ni amb les ganes d’autoorganitzar-nos per canviar la situació.
Des de l’estiu de 2016, ens hem reunit amb la Inspecció de Treball, partits polítics, la patronal, responsables de treball i salut… Hem fet diverses concentracions davant dels hotels i una concentració el 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, per donar suport a la Vaga de dones… i és que la nostra lluita és feminista. També hem acompanyat les companyes a les mútues sanitàries o a algun advocat laboralista, amb la nostra millor carta: el suport mutu.
Conveni d’hostaleria i externalitzacions
Pel que fa als sindicats i, en aquest cas, a la firma del nou Conveni d’Hostaleria de la Costa Blanca per part de la UGT, considerem que els interessos del sindicat han prevalgut per sobre dels drets de les treballadores dels hotels. No han afrontat la nostra realitat, no han posat un fre real a l’externalització d’un departament estructural dels hotels: la neteja del pisos. Únicament han aplicat l’equiparació de part salarial entre treballadores en plantilla i subcontractades… i tampoc no veiem massa clar els mecanismes que haurem d’emprar per exigir-ho, ja que les empreses que ens subcontracten també obtenen guanys de la nostra explotació.
Continuarem tenint treballadores de tercera en un mateix lloc de treball sense que siguin reconegudes com a part de la plantilla. Tampoc no s’ha reflectit res sobre la càrrega de feina. Una vegada més, ens sentim oblidades pel que fa a les nostres reivindicacions més importants i, per tant, continuarem actuant, assenyalant qui faci falta i allà on calgui perquè la nostra lluita representa una lluita de molts anys i moltes generacions de dones que han deixat la seva salut als hotels perquè es pugui parlar de macroxifres d’ocupació turística i de profits, mentre passem dècades de la nostra vida netejant una mitjana diària de 25 habitacions.
*Yolanda García Henarejos és membre de l’Associació Las Kellys Benidorm- Marina Baixa
Article publicat al número 436 de la Directa
