El sector primari al País Valencià presenta un ventall de problemàtiques que s’han arrossegat i agreujat amb el pas del temps. La llista és llarga i tortuosa: el monocultiu agrícola i intensiu a moltes parts del territori, la quasi extinció de la ramaderia, l’oblit de la pesca tradicional, l’abandonament de terres fèrtils i la seua cimentació, la pèrdua d’oficis i sabers tradicionals, l’explotació normalitzada de les empreses de treball temporal, el despoblament de les comarques principalment rurals, les polítiques agràries europees, els acords de comerç internacional, les polítiques estatals i autonòmiques i un llarg etcètera.
Malgrat aquest panorama, i com a antídot, al País Valencià fa anys que també existeixen organitzacions defensores de les persones que treballen per un sistema agroalimentari just, sostenible i accessible, així com per un món rural viu –entenent que ha estat la recambra d’una saviesa popular mil·lenària. Des de fa huit anys, l’organisme que s’encarrega d’aglutinar tot l’entramat social i productiu que posa en pràctica les bases de l’agroecologia i la sobirania alimentària és la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià. El seu objectiu principal és “ser un moviment aglutinador capaç de generar una àmplia mobilització social cap a la sobirania alimentària, mitjançant un procés d’enfortiment i articulació de les diferents experiències que existeixen en els territoris i emmarcant-les en una estratègia global”, tal com assenyalen a la seua descripció. Actualment, les organitzacions que formen part de la Plataforma són moltes i molt diverses, a més de totes les individualitats i grups de productores que s’hi han anat sumant i ara se’n senten part. La sobirania alimentària s’està treballant des de molts punts, des del vessant de sensibilització i pressió institucional fins a posar en contacte xicotetes productores amb mercats camperols propers.
La potencialitat d’un territori menyspreat
Una de les qüestions que caracteritza la Plataforma és la seua estructura. Les entrevistades asseguren que no n’existeix una de concisa ni sòlida, sinó que més aviat es tracta d’una estructura flexible que s’ha adaptat en cada moment a les circumstàncies i necessitats, de manera que és ací on resideix la seua essència, molt vinculada també a les condicions geogràfiques i climatològiques que marquen el ritme de la societat valenciana. “El País Valencià té una potencialitat especial per desenvolupar la sobirania alimentària”, assegura Marina Guedon, membre de la Plataforma des de fa cinc anys i integrant d’un grup de consum. “Vivim en un verger meravellós, amb un clima meravellós, amb una terra rica i abundant i, a més, no som un territori ni excessivament industrialitzat ni massa poblat”, destaca Manel Epicur, productor agroecològic i membre de la Plataforma des de fa també un lustre.
No obstant això, les persones que han treballat en aquest sector s’han vist històricament menystingudes i relegades a un segon pla, sota l’ombra d’un sector turístic, de la construcció i industrial que acaparava totes les mirades. La precarització ha marcat un abans i un després en el seu desenvolupament, sobretot per les condicions laborals i els preus de mercat, que ha imposat una agroindústria cada vegada més forta i monopolitzada per grans empreses i superfícies com Mercadona. Un terreny de joc amb unes regles marcades en detriment de la xicoteta i mitjana producció. “Es podria donar moltíssima més empenta a la qüestió de viure de la terra, podríem arribar a ser una finestra, un exemple de moltes maneres de com fer sobirania alimentària amb molts productes i experiències diverses, tancant el cicle de la ramaderia, l’agroecologia i la promoció de la biodiversitat”, defensa Patricia Dopazo, agroecòloga i membre constituent de la plataforma des dels seus inicis. “Tant de bo aconseguírem que tota eixa diversitat territorial estiguera en equilibri, tant a l’interior com a la costa, que canviara la concepció de l’economia i que es valorara el treball ambiental”, afegeix Juan Clemente, sindicalista i membre constituent de la Plataforma.
Els perills i reptes en el camí
En la batalla per aconseguir consolidar els conceptes i formar una societat crítica i compromesa amb una alimentació digna i saludable, la Plataforma s’ha trobat amb una sèrie d’entrebancs. “Just ara, els productes ecològics estan començant a posar-se de moda”, exposa Epicur, “i la seua arribada a supermercats i grans superfícies fa que les persones que comencen a estar conscienciades es conformen amb això, encara que siga comprar
a Mercadona o Carrefour. A banda, també hi ha un altre sector que considera que el fet que a Mercadona es puguen trobar productes ecològics és motiu suficient per a desvirtuar el producte, la pràctica i la teoria”. I és que l’agroecologia s’ha convertit en un nou nínxol de mercat per a empreses capitalistes i grans grups inversors que estan apropiant-se’l mentre, per altre costat, mantenen la producció agroindustrial. “Fer la crítica destructiva i renunciar a parlar de sobirania i d’agroecologia no és la solució”, apunta el productor.
L’agroecologia s’ha convertit en un nou nínxol de mercat per a empreses capitalistes, que se’l volen apropiar
La qüestió laboral de les productores i el preu del producte final entra en joc. “Encara hi ha prejudicis amb els productes agroecològics pel seu preu”, observa Dopazo, que aposta per fer més pedagogia en la relació entre preu final i precarietat laboral. “La societat pensa que aquests productes són més cars, moltes vegades perquè s’han inflat els preus des de les grans superfícies.
I són els xicotets productors, no l’agroindústria ni les grans superfícies, els que han de marcar els preus, perquè és el cost real del seu treball, així eduquen. El que no és veritat és el preu barat, perquè això suposa precarietat laboral i pràctiques poc ètiques o insostenibles en la producció”, defensa l’agroecòloga. Així mateix, Dopazo reconeix que la precarietat laboral també afecta les consumidores. “Volem que la gent gaste més en alimentació però la gent no té diners ni temps per anar al mercat. Hem de lluitar contra la precarietat, contra tot el que siga low cost, perquè això se sosté sobre la precarietat laboral. Si aconseguim que la gent s’adone que si trenquem eixe cercle es generarà una nova economia i llocs de treball més dignes, aleshores podrem obtindre una vertadera economia local”, relata convençuda. “Encara falta atraure molta més gent per fer possible el canvi, hem de mostrar el poder que tenim com a consumidores”, apunta Guedon. En aquest sentit, hi ha diverses experiències al País Valencià que evidencien que a partir dels grups de consum es pot arribar a evolucionar, a crear un supermercat que siga propietat de les seues sòcies i es base en els principis de la sobirania alimentària. És el cas de Mercatrèmol a Alacant, un referent estatal, i de Som Alimentació a València.
Arrels internacionalistes en clau valenciana
“La sobirania alimentària és el dret dels pobles a aliments nutritius, culturalment adequats, accessibles, produïts de manera sostenible i ecològica, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu”. Així es va definir el concepte en qüestió al Fòrum Mundial sobre la Sobirania Alimentària celebrat a Nyéléni (Mali), i organitzat per Via Camperola juntament amb altres organitzacions camperoles i rurals d’arreu del món que lluiten per la justícia social i ambiental des del vessant agroalimentari. Nyéléni és el nom d’una dona africana protagonista d’una llegenda que la revela com a símbol de lluita per a l’alimentació del seu poble i, per tant, com a símbol de la sobirania alimentària. Per aquesta raó, el seu nom va ser escollit per representar el fòrum internacional on es va exposar i acordar, per més de 500 representants d’organitzacions del món rural de més de 80 països, el significat d’aquestes dues paraules que fan sacsejar els fonaments de l’agroindústria alimentària.
A partir dels grups de consum es pot crear un supermercat, com Mercatrèmol a Alacant i Som Alimentació a València
Una vegada conclòs aquest fòrum i definit el concepte de manera precisa, es va fer una crida mundial a treballar en l’àmbit local per la sobirania alimentària, fletxa que, a l’Estat espanyol, va recollir la Plataforma Rural, on són les organitzacions que integren la Via Camperola. Poc després, en una trobada estatal i amb l’ajut econòmic que van rebre organitzacions catalanes a través de la seua Generalitat, es va crear la secretaria estatal d’una xarxa anomenada Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles, on es donaren les condicions perquè a cada territori es generara una xarxa encara més local i descentralitzada. D’aquesta manera, i de la unió de diverses entitats i organitzacions que ja treballaven en aquesta direcció al territori valencià, va nàixer la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.
“El plantejament de crear la plataforma es basa en un enfocament internacionalista i d’incidència política global”, matisa Dopazo. És el gener de 2009 quan va tenir lloc una primera reunió amb entitats, organitzacions i persones interessades i vinculades amb aquesta lluita. Després d’organitzar la Setmana de la Lluita Camperola a l’abril, les forces van confluir en la planificació d’un campament per la sobirania alimentària a Venta de Contreras, al municipi de Minglanilla (Conca), on es van trobar totes les interessades i es va cridar gent per fer formacions en diversos temes, com el dret a l’alimentació, a l’aigua o la ramaderia. Amb la voluntat de crear aquesta plataforma, no serà fins a l’any 2010, a l’aplec al Mas de Noguera a Caudiel (Alt Palància), considerada la primera Trobada per la Terra, que no es va constituir oficialment. En l’actualitat, és pràcticament l’únic organisme que ha quedat dempeus i s’ha mantingut en forma i essència després d’aquella crida estatal, tot i que moltes iniciatives s’han transformat segons la naturalesa, les necessitats i el treball que ja s’havia fet a cada territori.
La Plataforma va celebrar la seua setena Trobada per la Terra a Vistabella del Maestrat, una cita que s’ha convertit en tradició
El passat mes de març, la Plataforma va celebrar la seua setena Trobada per la Terra a Vistabella del Maestrat (l’Alcalatén), una trobada anual que s’ha convertit en tradició on membres i simpatitzants poden apropar-se a conéixer i implicar-se a fer bategar el cor de la Plataforma. Una posada en comú d’experiències, emocions, victòries, mancances i necessitats, a la vegada que una trobada emocional, de reflexió, formació i celebració. Aquest any, la trobada ha comptat amb una assistència molt major que en altres i ha estat marcada per la visibilització dels ecofeminismes, una línia temàtica per a la qual s’ha apostat amb força des de l’organització. Així mateix, s’han mostrat i treballat els resultats d’un primer exercici d’introspecció interna que encara continua i que marcarà el futur de la Plataforma.
—————————-
Eines i fites col·lectives en marxa
Projecte Talaia
Una iniciativa des d’on es fan visibles iniciatives i experiències arreu del País Valencià relacionades amb l’economia social i la sobirania alimentària.
Normativa higienicosanitària
A través d’unes trobades amb productores, es va identificar la necessitat d’un canvi en la legislació per a la comercialització de la xicoteta producció i la transformació de productes, ja que la legislació vigent estava feta per a grans indústries. Al desembre es va aprovar una normativa de venda directa que incloïa els mínims que va proposar la Plataforma.
Sistemes Participatius de Garantia (SPG)
Les xicotetes productores van identificar la necessitat de crear sistemes de confiança o recuperar els antics per fer la seua pròpia certificació agroecològica. És d’ací, d’un grup de productores agroecològiques apoderades, que naix el primer segell anomenat SPG Ecollaures. Actualment hi ha mapejats quatre SPG al País Valencià: a València (Ecollaures), a les Comarques Centrals, a Alacant i a Castelló.
Obradors polivalents d’ús col·lectiu
S’han fet formacions i presentacions sobre la necessitat de construir un espai d’aquestes condicions a cada poble per dinamitzar el món rural, crear llocs de treball i promoure el treball cooperatiu des de l’activitat primària. Aquesta infraestructura garanteix la seguretat alimentària i compta amb instal·lacions per transformar les collites en productes elaborats amb un valor afegit.
Menjadors escolars sostenibles
L’organització CERAI, en col·laboració amb la plataforma, està realitzant el projecte “La sostenibilitat al plat”, una tasca de sensibilització amb les AMPA de diversos centres escolars respecte a la importància de saber d’on provenen els aliments, el dret al seu accés i la importància de la sostenibilitat del que s’ofereix als menjadors escolars.
Article publicat al número 454 de la ‘Directa’
