L’Estat espanyol es va comprometre, el setembre de 2015, a acollir 16.000 persones dels camps de refugiades grecs i italians, les anomenades refugiades reubicades. Un any i mig després, i segons el Ministeri de l’Interior, només se n’ha acollit 811, 1.100 si s’hi afegeixen les persones reassentades, aquelles que provenen dels camps de Turquia i el Líban, on es concentren gran part de les refugiades que fugen del conflicte sirià. Més d’una tercera part ha arribat a l’Estat en els darrers dos mesos, un cop tancada la voràgine electoral del 2016. El passat dijous, 16 de febrer, varen arribar 66 persones en el marc d’aquest programa, 24 de les quals a Catalunya.
En total, 162 persones han estat acollides a Catalunya, la majoria a les comarques de Barcelona. Però més enllà de les voluntats i de les xifres oficials, el cert és que moltes han decidit tornar a fer les maletes i marxar de Catalunya. En Samir és un jove sirià, fins fa ben poc estudiant a la ciutat de Damasc i originari de Deraa. Amb el seu germà va arribar a Berga el 29 de desembre provinent de Grècia, gràcies al programa de reubicació. Assegura que de les 51 persones que hi havia a l’alberg, gestionat per Creu Roja, unes 30 ja han marxat, la major part dels quals a Alemanya. L’equip humà es bo, afegeix, però el programa “és un desastre”. Critica que no té dret a treballar i que la partida econòmica que se li dóna -52 euros al mes- no li val per a res i que tampoc li paguen les medicines o la roba. “Si no hi ha possibilitats per acollir, per què ho fan?” es pregunta mentre subratlla que Alemanya ofereix permís de treball des del principi i casa pròpia, a més d’una ajuda mensual superior de la del programa estatal.
En Samir, que és a Berga des del 29 de desembre, assegura que de les 51 persones que hi havia a l’alberg gestionat per Creu Roja, unes 30 ja han marxat
En una situació similar es troba en Hussam, de 29 anys i natural de Raqqa, la autoproclamada capital del califat d’Estat Islàmic, d’on assegura que va fugir després d’haver patit diversos segrestos per part de grups islamistes. Viu al centre gestionat per l’organització APIP-ACAM al barri de la Barceloneta de Barcelona i afirma que, dels 25 que van arribar, en queden menys de la meitat. Se sent “en una presó”. Al desembre unes quantes refugiades van denunciar públicament les condicions en les quals vivien al centre, juntament amb un grup de treballadores que denunciaven les condicions laborals amb el suport del sindicat IAC.
Arran de les queixes, assegura, algunes coses han canviat però continua sent insuficient. “15.000 persones estaven l’altre dia al Sant Jordi reclamant voler acollir, però nosaltres no tenim ni els drets més elementals en aquesta ciutat”, afirma Hussam. A les crítiques del Samir hi afegeix que, a parer seu, el pla suposa un control paternalista per part de l’entitat: “em castiguen i sancionen si no frego o escombro”, assegura. Alhora, explica que no té diners per pagar el transport, ni reben formació laboral ni cap mena d’informació. “A Grècia tenia pis propi i feina; no m’hagués pensat mai trobar-me així aquí” lamenta.
El programa estatal de 2015 preveu en la seva primera fase la integració de les sol·licitants d’asil a través de cursos de formació i assessorament laboral a més d’altres ajuts
El programa estatal vigent des de 2015 i vinculat a la llei estatal de 2009, preveu en la seva primera fase la integració de les sol·licitants d’asil a través de cursos de formació i assessorament laboral, mitjançant recorreguts consensuats amb les interessades, a més del pagament de bitllets de transport o ajudes per a la compra de roba, entre d’altres. Però les refugiades consultades asseguren que no s’està complint. Els cursos d’idiomes, afirmen, són l’única activitat que sí que realitzen regularment.
L’organització Creu Roja no ha negat la partida de refugiades de l’alberg de Berga, però no ha volgut parlar de xifres. Ho vincula a què el país prioritari per a les persones que arriben mai va ser l’Estat espanyol. “El seleccionen com a tercera o quarta opció i, és clar, quan arriben, pensen en marxar” afirma Oscar Barbero, responsable de l’àrea de refugiats a Creu Roja Catalunya, que recorda que, en molts casos, els que marxen no fa ni una setmana que han arribat. D’igual forma, Oriol Amoròs, secretari d’igualtat, migracions i ciutadania del govern de la Generalitat, reconeix la marxa de refugiades reubicades a Catalunya però tampoc vol donar números, malgrat que creu que són inferiors a les que xifren les refugiades consultades. Per Amoròs, el problema és que el programa de reubicació, més enllà de no complir amb les xifres acordades, no està funcionant i reclama més transparència al govern central. Fonts de la fundació APIC-ACAM, per la seva banda, no ha respost a dia d’avui les peticions d’entrevista de la Directa.
“Persones que volen venir no les porten i les que no volen venir, les estan portant” afirma Amorós. Diu que la Generalitat ha fet 270 informes demanant refugiats que estan als camps de Grècia i que tenen vincles a Catalunya però que només n’han arribat 14. La gran majoria d’aquests informes arriben mitjançant el treball de plataformes civils com és el cas de Stop Mare Mortum. “Hem elaborat més de 300 informes però preferim no parlar de casos en concret, sinó que preferim fer la nostra tasca sense fer-la pública de moment”, comenten des de l’organització. Per fer-ho, han comptat amb donacions de la societat civil, així com el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el de Sabadell. Ara es troben en converses amb la Generalitat perquè també col·labori en el projecte. “El que hem aconseguit és que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat ens signin cartes de suport per aconseguir que aquestes persones arribin a Catalunya”. Tot i l’esforç, l’Estat diu que les autoritats a Grècia no les troben malgrat estar en contacte constant amb familiars i coneguts a Catalunya.
“La opció de l’Estat la seleccionen com a tercera o quarta i, és clar, quan arriben, pensen en marxar” afirma Oscar Barbero, responsable de l’àrea de refugiats a Creu Roja Catalunya
La Generalitat segueix reclamant la descentralització del pla. El 5 de maig de 2016 el ple del Parlament fixava la xifra de 4.500 persones que Catalunya es disposava a acollir. Deu mesos després, les places d’acollida a Catalunya dins del pla estatal amb prou feines arriben a les 471, malgrat que la Generalitat afirma haver aconseguit 1.200 places que haurien posat a disposició de les entitats. Amorós reconeix, però, que moltes d’aquestes són en pobles petits o en ubicacions que les fan difícilment compatibles amb els requisits del pla estatal.
En paral·lel, el govern català també va presentar fa un parell de setmanes un programa propi d’acollida basat en la mentoria, inspirat en el model canadenc, dotat amb vora un milió d’euros, sense subvenció del fons europeu, i que podria atendre cent persones que sortíssin del programa estatal. El programa cobriria la solució d’habitatge de les persones refugiades durant un període màxim d’un any i preveu comptar amb l’ajuda de cinc mentors socials, sorgits de voluntariat entre la població i que acompanyi la persona nouvinguda en la seva integració. El nombre d’inscrites ha doblat en poques setmanes la expectativa de 500 voluntàries que, segons el govern, es preveia en un inici. Sigui com sigui, aquest programa amb prou feines preveu donar cobertura a un 2,22% de les 4.500 persones que el ple del Parlament es va comprometre a acollir ara fa deu mesos.
