“Ens comprometem a mobilitzar-nos i a ser part activa en la defensa del referèndum”. Aquesta és l’expressió de la solidaritat sindical amb la convocatòria del pròxim 1 d’octubre a Catalunya. Sindicats dels Països Catalans (IAC, Intersindical CSC i COS, Intersindical Valenciana i STEI Intersindical), i també d’Andalusia (SAT), Galícia (CSI i CUT), Aragó (CUT), País Basc (LAB, ELA, ESK, STEILAS), Canàries (CUT) i en l’àmbit estatal (Confederación Intersindical) han signat una declaració de suport al poble català en l’exercici del dret d’autodeterminació, que consideren “una porta oberta per a la gent treballadora de les nostres nacions i pobles”.
Ahir ho van escenificar en un acte a l’Espai Fontana de la Vila Gràcia de Barcelona, impulsat per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Intersindical SCS, amb l’objectiu -explica Assumpta Berbens, de la IAC- de reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles i alhora animar al fet que els sindicats facin un treball pedagògic des dels seus territoris.
Una oportunitat per a la classe treballadora
“Oportunitat” és una de les paraules més emprades per descriure el procés polític que es viu a Catalunya. Vicent Mauri de la Intersindical valenciana ho considera un procés d’apoderament de les classes populars per “poder decidir sobre el seu futur” i té la mirada posada també en el procés constituent com una oportunitat. Així mateix, des del sindicat de l’esquerra abertzale LAB, Koldo Sáenz subratlla que el règim del 78, “que representa un cadenat per als drets nacionals i socials dels pobles” està a punt de trencar-se i “s’obre una oportunitat per canviar el model capitalista”. En aquest sentit, també considera que pot generar condicions favorables per a altres nacions de l’Estat. Amb mirada basca, també s’expressa Amaia Muñoa, d’ELA: “suposa un canvi d’statu quo, una oportunitat per desenvolupar polítiques diferents de les neoliberals que estan en contra dels interessos de classe”.
L’objectiu, segons expliquen des de la IAC, és reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles i alhora animar al fet que els sindicats facin un treball pedagògic des dels seus territoris
El mateix comunicat especifica que el “camí obert a Catalunya és una oportunitat per a la classe treballadora de la resta de nacions i pobles de l’Estat espanyol”. Hi insisteix Oscar Reina del Sindicat Andalús de Treballadors, quan apunta que el mateix règim -del 78 “i del 1939”- és el que “oprimeix la classe treballadora”. Alhora, des de la Confederació Intersindical Gallega, Paulo Carril apunta que el procés polític “posa al descobert que la unitat d’Espanya és una imposició i una invenció”. El gallec Manolo Camaño, de la Candidatura Unitària de Treballadors (CUT), insisteix que cal parlar de “legitimitat” i critica que la monarquia i la Constitució -especialment a Galícia-, no en va tenir.
Unilateralitat imposada per l’Estat
Davant de la unilateralitat, tots els sindicats coincideixen en assenyalar que són les continues negatives de l’Estat, les que han portat el parlament de Catalunya a convocar de forma unilateral el referèndum, i rebutgen qualsevol prohibició, repressió o judicialització. “Sa legitimitat la té es poble i la unilateralitat no ha estat volguda, sinó imposada per l’Estat”, recorda Miquel Gilabert, d’STEI Intersindical de les Illes.
El SAT que és el sindicat amb més persones represaliades d’Europa – més de 600 sindicalistes processats-, assegura que seran al peu del canó davant la repressió de l’Estat espanyol d’ara fins a l’1 d’octubre. Així mateix s’expressen la resta de sindicats. I per a Mauri, a més, la lluita pel dret a decidir del poble català els inspira a les Illes perquè demostra que “es poden canviar les coses amb organització, lluita, treball transversal i unitari”.
Els sindicats que signen el comunicat recorden que des de l’any 2012 les mobilitzacions populars han omplert els carrers i que el conflicte polític i territorial obert, “només es pot resoldre a través d’un referèndum”, al que donen ple suport.
