Les Violines, que havien deixat la primera línia en els darrers temps, recuperen la formació que les fa peculiars –tres violins, acordió diatònic i contrabaix– per fer un repàs als estils que han marcat la seva trajectòria musical. Les Quatre estacions, doncs, inicien aquest periple folk- festiu amb el ritme viu i alegre de la “Contradansa d’en Jeroni” i el “Lunny’s Swing”, que embasten música d’arrel catalana i celta. La mateixa sonoritat, però amb un tempo més reposat, qualla també a l’elegant “Citaròdia”.
A la “Polca d’Olt” i el “Cercle de la granja” recuperen a poc a poc els tons més vius que porten aquestes sonoritats afrancesades. Desacomplexadament festiva torna a ser, de nou, la personal versió de la popular “Polca del ball de gitanes de Sant Celoni”. Un clàssic en el repertori de les bagenques al qual segueix el “Xotis a Pekín”, ja inclòs al seu disc Nyigu Nyigu el 2004. Un interludi on tornen a predominar els ritmes celtes i del bluegrass –“Bottine Mix” i “Reels de Gina Le Faux”– i un ballable “Pasdoble lo Tac-si” obren pas a una part final del disc, on la formació deixa veure el seu bagatge més clàssic. Quatre temes dels quals val la pena destacar el solemne “Final de dansa”, que clou el disc.
MÚSICA
Quatre estacions
Les Violines
Discmedi, 2017
*Article publicat al número 445 de la ‘Directa’
