Boom llatinoamericà: moviment literari de la dècada dels seixanta i setanta que va donar renom a alguns escriptors joves hispanoamericans a escala internacional: Gabriel García Márquez o Carlos Fuentes, per exemple. Cap dona en formava part. On eren les dones escriptores aleshores?
Luna Miguel (Alcalá de Henares, 1990) és escriptora i editora. En aquest assaig, reivindica vida, obra i pensament de dotze escriptores hispanoamericanes, alhora que fila el sistema patriarcal misogin que les va fer desaparèixer del mapa. També hi inclou cartes que els escriu, amb què ens regala el seu univers literari i el diàleg íntim que estableix amb cadascuna d’elles.
Pita Amor, Rosario Ferré o Elena Garro són alguns noms que comparteixen espai en aquest catàleg d’absències escrit des de la ràbia i el desig de fer justícia. Un pas ferm per fer renéixer escriptores lluitadores, precursores i prodigioses en molts àmbits; no només literaris, sinó també comunitaris, feministes i/o acadèmics.
