Nascuda a Nova York al 1941, Joan Baez va esdevenir un dels grans símbols de la cançó protesta que als anys seixanta va protagonitzar la lluita contra la guerra del Vietnam, la discriminació racista als Estats Units i tantes altres injustícies que, de fet, no han deixat de repetir-se i multiplicar-se amb el pas dels anys.
Però la veu de qui va ser deixebla de l’incombustible Pete Seeger i companya d’un jove Bob Dylan no va apagar-se quan va abandonar els escenaris el 2021, perquè el seu llegat es manté impertorbable gràcies als seus discos i també als homenatges que va rebent aquí i allà, com el que li acaba de retre la cantautora tortosina Montse Castellà, a qui Baez va convidar a cantar en el seu concert de comiat a Barcelona l’any 2020. A manera de tribut, Castellà ha enregistrat un CD que recupera una bona mostra del repertori de la nord-americana, traduït al català, a partir d’una iniciativa del festival Barnasants.
Montse Castellà canta Joan Baez no és un recull de grans èxits de la cantant nord-americana, sinó que és una acurada selecció de composicions adaptades per ella o pròpiament seves, ja que bona part de la carrera de Baez està construïda a base de versions de temes aliens que ella feia seus, i ben seus. Així, la intèrpret ebrenca ha triat cançons memorables, com “Què se n’ha fet, d’aquelles flors”, de Seeger, o ”Escolta-ho en el vent”, de Dylan. Totes dues peces ja van arribar a les orelles catalanes a finals dels seixanta, gràcies al Grup de Folk, però Castellà ha optat per adaptacions més recents, fetes, respectivament, per Artur Gaya (Quico el Célio) i Gerard Quintana (Sopa de Cabra).
Llàstima –i aquest és un lament molt personal–, que aquesta bonica proposta no hagi estat arrodonida amb una nova versió del “Rossinyol”, l’única cançó tradicional catalana que Joan Baez va incloure en el seu dens, inabastable i ric repertori
Igualment també destaquen en aquest disc les inclusions d’“Ens en sortirem“, que és una revisió del famós “No serem moguts”, amb què Xesco Boix va convertir l’original “We shall overcome”; “Gracias a la vida” –cantada en castellà–, històrica cançó de la xilena Violeta Parra, i “Rovell i diamants”, traducció de “Diamonds and rust”, un tema propi amb què Baez va deixar palès que també era una gran compositora.
Montse Castellà ha concebut aquest treball com una obra de proximitat i ha presentat el repertori com si el cantés a casa seva, o en una reunió amb amistats, com si l’interpretés molt a prop de l’oient. Per això, l’acompanyament musical ha quedat limitat a l’esplendorosa guitarra del valencià Borja Penalba i el piano de Josep Lanau Mitxum (membre dels també tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries). Amb tots dos, la cantautora n’ha tingut prou per bastir una obra d’allò més sentida, propera i completa.
Llàstima, però –i aquest és un lament molt personal–, que aquesta bonica proposta no hagi estat arrodonida amb una nova versió d’“El rossinyol”, l’única cançó tradicional catalana que Joan Baez va incloure en el seu dens, inabastable i ric repertori.
