Si els resultats de les passades eleccions europees han donat a molts la sensació d’un futur fosc per a Europa, per a Ilaria Salis, antifeixista italiana privada de llibertat a Hongria, ha sigut un moment d’esperança. Salis era cap de llista per la candidatura Aliança Verds i Esquerra a la circumscripció del Nord-est d’Itàlia. Amb un 6,86% dels vots ha estat elegida com a representant al Parlament Europeu i podrà gaudir d’immunitat parlamentària, que el seu judici se suspengui i així poder tornar a casa. Un petit èxit també col·lectiu, considerant que estarà acompanyada per Mimmo Lucano, exalcalde de Riace i represaliat per la justícia italiana per haver desafiat amb el seu model d’inclusió de migrants les directives del ministeri de l’Interior que aleshores dirigia Matteo Salvini (La Lliga).
La jove antifeixista està en procés judicial juntament amb altres militants europeus per les agressions que van rebre alguns neonazis l’11 de febrer de 2023. En aquella jornada se celebrava a la capital hongaresa l’anomenat Dia de l’Honor, un aquelarre ultradretà on s’homenatgen les tropes de les SS i els soldats de la Wehrmacht de l’Alemanya nazi que l’any 1945 van fugir del setge de Budapest. Als tres acusats antifeixistes se’ls imputen delictes de danys potencialment mortals i de participació en organització criminal, la qual cosa podria comportar una pena d’entre dos i vint-i-quatre anys de presó.
La fiscalia continua demanant una condemna d’onze anys de presó i compta amb el suport del govern, que ha declarat voler “defensar els hongaresos de les violències de l’extrema esquerra europea”
Després de més d’un any de detenció, el 24 de maig passat va començar el judici contra Ilaria i els altres dos acusats a Budapest, capital d’Hongria. Acompanyada pel seu pare, va entrar al tribunal en condicions més humanes respecte a la vista preliminar, on havia estat escoltada per la policia encadenada de mans i peus. En aquesta primera sessió del procés només es va sentir una víctima i dos testimonis, i la següent sessió es va programar pel mes de setembre.
La fiscalia continua demanant una condemna d’onze anys de presó i compta amb el suport del govern, que ha declarat voler “defensar els hongaresos de les violències de l’extrema esquerra europea”. De fet, la fiscalia només aporta una prova, un document audiovisual on no apareix ni Ilaria ni els altres acusats, Tobias Edelhoff i Anna Mehwald. Segons el ministeri públic, es tracta d’una acció premeditada per la presumpta organització antifeixista anomenada “Hammerbande” (la banda del martell).
Presó i arrest domiciliari
El dia abans de l’inici del procés, Ilaria va aconseguir modificar les seves condicions de detenció, passant d’una presó que ella mateixa qualificava d'”inhumana” a l’arrest domiciliari. Després d’un primer rebuig el passat 28 de març, la seva segona sol·licitud va ser acceptada. Per poder sortir de la presó també va haver de pagar una fiança, estimada segons l’agència de notícies italiana AGI en 40.000 euros. Els advocats també van informar que en el moment de concedir la detenció domiciliària, el tribunal va ordenar que Salis porti una polsera electrònica que es posa a les persones en llibertat vigilada per verificar que no violen les imposicions. Per aquest motiu, els familiars de Salis han llogat un apartament a Budapest, on ella està complint les condicions imposades pel jutge.
Durant mesos s’havia parlat de les condicions inhumanes de la seva detenció: tancada durant 23 hores al dia en una cel·la de només tres metres quadrats i mig, sense ventilació a l’estiu i extremadament freda a l’hivern, sense poder-se dutxar durant més d’un mes, passant el temps en una habitació infestada de paneroles, rates i xinxes. A causa d’això, tant els seus pares com els partits de l’oposició italiana havien criticat la inoperància del govern italià. Molts polítics han suggerit que aquesta ineficiència podria estar relacionada amb les bones relacions entre Giorgia Meloni, primera ministra italiana, i Viktor Orbán, primer ministre hongarès, tots dos d’extrema dreta.
No obstant això, en el moment de la sortida de presó de Salis, el govern va declarar que “va ser mèrit de l’acció sinèrgica del govern i de la nostra ambaixada, que han treballat intensament, en silenci, sense fer propaganda”. Aquesta versió és contrària a les opinions d’Angelo Bonelli, portaveu de la llista Aliança Verds i Esquerra, amb la qual es va presentar Salis. Bonelli va afirmar que “la concessió dels arrestos domiciliaris és gràcies a la tenacitat i la determinació de la família”.
Immunitat parlamentària
“Encara no m’ho puc creure”, ha declarat Ilaria Salis en un post a Instagram des del perfil que es va obrir fa pocs dies. Així ha donat les gràcies per tot el suport rebut: “El meu primer pensament va per a totes les persones detingudes a Itàlia i a l’estranger i pels seus drets. A qualsevol que lluita per la llibertat i la igualtat i pateix injustícies. L’antifeixisme, a més d’un valor humà i una perspectiva política, és també una comunitat resistent i solidària”.
Les paraules d’Ilaria continuen sent esperançadores: “Aquesta força col·lectiva i valenta que s’ha manifestat envers mi, hem de ser capaços de reforçar-la i difondre-la arreu, a Itàlia, a Europa i al món sencer!”
Tot i la celebració, el pare d’Ilaria ha recordat que encara falta completar el tràmit burocràtic per aconseguir la llibertat de la seva filla. Per això ha exhortat el govern italià, i sobretot el ministeri d’Afers Exteriors, a fer el primer pas: “Cal portar l’Ilaria a casa. El jutge hongarès està informat dels fets i ja ha contactat amb el ministeri d’Afers Exteriors hongarès perquè necessita un document que acrediti aquest resultat a les eleccions”, ha dit. “Només amb aquest document, el jutge podrà emetre una sentència per a la concessió de la immunitat i aturar el procés. Espero que ara les institucions italianes mostrin l’autoritat que mereix un país com Itàlia”.
La resposta del ministeri de l’Interior va ser evasiva: “A cap organisme del govern li competeix cap mesura respecte a la proclamació dels elegits al Parlament Europeu. Seran les oficines electorals circumstancials de les Corts d’apel·lació dels cinc caps de circumscripció les que procediran a proclamar els elegits, comunicant-ho als candidats interessats”. El ministre d’Afers Exteriors, Tajani, també va dir poc abans: “Hem d’esperar la proclamació; abans no podem dir res. Tan aviat com sigui oficial, s’informarà l’autoritat hongaresa”. Tot i això, dins del complex escenari europeu, les paraules d’Ilaria continuen sent esperançadores: “Aquesta força col·lectiva i valenta que s’ha manifestat envers mi, hem de ser capaços de reforçar-la i difondre-la arreu, a Itàlia, a Europa i al món sencer!”.
