Obrim la nevera i ens adonem que cal comprar llet. En aquell instant pensem on la comprarem. Segons les nostres capacitats (de temps, econòmiques…) i del nostre entorn, ho farem en un lloc o en un altre. Podrem anar a un productor directament o haurem de passar per intermediaris. El que està clar és que en algun moment ens preguntarem a qui i on comprem aquella llet. Almenys ens vindrà al cap. Pensarem si ho fem en una gran cadena de supermercats, i si ho fem, sabrem qui és l’amo d’aquella cadena, quins altres negocis té, com tracta als petits productors… si ho fem a través d’un grup de consum perquè vivim en una zona on existeix o a un supermercat cooperatiu, ens preguntarem també d’on ve aquella llet, si s’està pagant el que toca al productor, si és de proximitat.
Ara bé, què passa quan volem adquirir un llibre? Fem tots aquests càlculs? Segurament no. I no és culpa nostra. Desterrem les culpes individuals també d’ací. Però, el que està clar és que no ens ho preguntem tant o no tenim tanta informació al voltant. Aquell llibre que volem llegir i que haurem vist a les xarxes socials o ens ha parlat d’ell un amic, una companya, una veïna l’ha fet algú també i el podem comprar també en diferents llocs. Podem comprar un llibre per Amazon o a una llibreria de barri o de poble, podem anar a la biblioteca municipal més propera… i el llibre pot pertànyer a un gran grup empresarial que controla grans mitjans de comunicacions, segells editorials de diverses tendències ideològiques, grans cadenes de distribució, impremtes o, fins i tot, grans cadenes de llibreries. I a la contra d’esta idea trobem el concepte de bibliodiversitat.
El llibre que volem llegir i que haurem vist a les xarxes o ens ha parlat d’ell un amic, una companya, una veïna l’ha fet algú també i el podem comprar també en diferents llocs. Podem comprar un llibre per Amazon o a una llibreria de barri o de poble
La bibliodiversitat és un dret que tenim els ciutadans i les ciutadanes per a poder accedir a tota mena de llibres, d’autors i d’autores, de llengües… i demana que no hi haja grans concentracions editorials. Com més editorials independents, millor. Com més llibreries independents, millor. Com més oferta, més accés a tota mena d’escletxes.
La concentració dels segells editorials en mans d’uns pocs és sempre una mala notícia i atempta contra la idea de bibliodiversitat. Escapar d’això és cada dia més difícil (a casa nostra una de cada tres editorials forma part d’un gran grup). Així que no sempre podrem escapar-nos d’aquestes “lògiques” del sistema i alguns llibres que ens interessen, que necessitem, formaran part d’aquella roda de grans empreses multimilionàries que igual donen veu a l’extrema dreta i masclista que a persones més afins, per poder tindre així tot el mercat controlat. Però, sempre ens podem fer preguntes. A qui pertany aquesta llibreria? Tinc accés a altres espais? Puc fer compra de proximitat també amb els llibres? On s’ha imprès?
La bibliodiversitat és un dret que tenim els ciutadans i les ciutadanes per a poder accedir a tota mena de llibres, d’autors i d’autores, de llengües… i demana que no hi haja grans concentracions editorials
És complicat fugir d’un joc que està fet perquè caiem a quatre grapes, que vol que no ens qüestionem res i que si ho fem no tinguem temps, energia ni diners per ser tan coherents com ens agradaria. Però, almenys, tenim la possibilitat d’agafar un bric de llet o un llibre i ser conscients de la tria que estem fent. Posem-ho en pràctica. Pensem també quins llibres volem que continuen al nostre abast i en quines condicions. Pensem com creem i modelem el paisatge de les nostres ciutats, barris i comarques comprant en un lloc o en un altre. I preguntem-nos més sovint d’on ve el llibre que tenim a les mans.
