Amb els pactes d’ERC i Junts amb el PSOE, sembla que volen tancar una etapa i tornar a l’autonomisme. Potser, ja no hem de tractar-los com a partits independentistes, sinó neoautonomistes? Parlaré de l’acord entre el PSOE i Junts per dues raons: perquè l’acord amb ERC ja ha estat molt ben analitzat en un vídeo d’OCTUVRE; i perquè vaig posar certes esperances en el discurs del president Puigdemont el 5 de setembre passat.
L’acord és un pacte entre dos partits, i no compromet l’Estat espanyol sorgit del règim del 78. Quasi tot és molt general i poc concret, cosa que permet diferents interpretacions. L’apartat d’antecedents està prou bé, i sobretot que hagi estat acceptat per escrit pel PSOE. A la part d’oportunitat històrica es dona molta importància a què el conflicte requereix una solució negociada i acordada. En quinze línies se’n parla tres vegades. Al final, diuen que “els acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”. Encara sort.
Hi ha coses que m’intriguen. La gran majoria de processos d’alliberament nacional no han estat cap camí de roses. I pensava, ingenu, que de l’experiència de 2017 havíem après coses. Per exemple, que el tema “de la llei a la llei” amb l’Estat espanyol era impossible. O, que per independitzar-se caldria un xoc de legitimitats i de legalitats, com el setembre de 2017 al Parlament i l’1-O amb el referèndum, i que hi haurien enfrontaments i ferits, però calia continuar. Però, ara per Junts és el moment de tornar a les solucions “negociades i acordades” amb el PSOE, que no amb l’Estat!
L’acord és un pacte entre el PSOE i Junts, i no compromet l’Estat espanyol sorgit del règim del 78. Quasi tot és molt general i poc concret
És sorprenent que, després de constatar profundes discrepàncies i la complexitat i obstacles del procés que volen fer, acabin dient que poden assolir acords importants, i sense renunciar a les respectives posicions. La solució, diuen, és que “han acordat dotar-se d’un mecanisme, internacional, amb les funcions d’acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi”. Però, de moment, no en sabem res o quasi, cosa que fa que no en puguem opinar a fons, ni saber si serà capaç d’assolir els seus objectius. Però, hi ha dues paraules molt rellevants: “És en aquest marc en què les dues parts hauran d’acordar, si escau”. Segons el Consorci de Normalització Lingüística i altres fonts consultades, si escau vol dir: “si s’adiu amb les disposicions legals”, ni més ni menys. O sigui, si s’adiu amb la Constitució espanyola i tota la legislació que se’n deriva, oi?
Entre els acords que s’esmenten hi ha: la metodologia de la negociació per dotar el procés de certesa, en què el mecanisme abans esmentat desenvoluparà la negociació entre les parts; l’ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres ens internacionals; la investidura de Pedro Sánchez; l’estabilitat de la legislatura, subjecta als avenços i compliment dels acords; una llei d’amnistia, de la qual s’acaba de conèixer el Projecte de llei, i que vista la reacció provocada a l’Estat –Madrid– per l’extrema dreta i la dreta i per alguns aparells de l’estat (judicial i dels cossos de seguretat), no tindrà un camí ni fàcil ni ràpid. Al contrari. Massa mesos i massa gent implicada. Veurem com acabarà.
Junts opta per un nou referèndum, degradant el de l’1-O i la declaració d’independència, amb la legislació de la Constitució del règim del 78
Es diu que Junts proposarà d’entrada (un mal començament, perquè s’insinua que acceptaràs menys que el que demanes d’entrada) una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) amb una clàusula d’excepció de Catalunya que reconegui la seva singularitat, i faciliti la cessió del 100% de tots els tributs (mentre que el PSOE proposa el de sempre per a la Generalitat). Com es podran lligar les dues propostes, quan, a més, la de Junts tindrà en contra l’oposició del Congrés/Senat i totes les CCAA de règim comú, que demanaran el mateix tracte? I, Junts proposarà celebrar un referèndum d’autodeterminació emparat a l’article 92 de la Constitució espanyola (mentre que el PSOE defensarà el desenvolupament de l’Estatut del 2006). L’article 92 preveu un referèndum exclusivament consultiu i requereix la convocatòria del Rei, a proposta del president del Govern i ha de ser autoritzat abans pel Congrés. Això vol dir una Llei orgànica i majoria absoluta al Congrés i una voluntat explícita positiva del president del Govern i del Rei. Amb això, s’entén millor allò de “negociar i acordar” i el “si escau”.
Resumint, Junts opta (com tots els altres partits “independentistes”) per un nou referèndum, degradant el de l’1-O i la declaració d’independència, amb la legislació de la Constitució del règim del 78. I, d’altra banda, vol un nou model de finançament per Catalunya o, com a mínim, una millora del finançament actual. Això recorda bastant al que demanava Artur Mas: una consulta, que ja va fer, i el “pacte fiscal”. O no? I tot, basat en el fet que arribin a aquests acords amb el PSOE (que no amb l’Estat), gràcies al mecanisme de verificació, de moment misteriós.
Com diu un amic, analista polític molt fi i experimentat, caldrà veure quines possibilitats s’obren a les elits perifèriques. Tot això, malauradament, en un moment en què el moviment independentista (o la mateixa CUP) estan desorientats, desconcertats i fora de joc.
Com sempre, al final, tot dependrà de la gent, del poble que forma una nació: Catalunya i els Països Catalans.
