Felícia Fuster (1921-2012) va ser una poeta, pintora i traductora nascuda a Barcelona que l’any 1951 va marxar a París. Va publicar el seu primer llibre de poemes el 1984, amb 63 anys, amb el qual va obtenir un notable reconeixement pel seu personalíssim estil que recollia influències de l’informalisme i l’expressionisme abstracte i feia palès el seu experimentalisme d’avantguarda. Actualment, a la capital catalana hi ha una Fundació Felícia Fuster que vetlla pel seu llegat alhora que promociona diverses iniciatives.
Per la seva banda, Sílvia Comes és una cantautora que, des d’inicis dels anys noranta, ha protagonitzat tota mena de projectes artístics, bona part dels quals relacionats amb la musicació de poemes de les procedències autorals més diverses, i sempre des d’una perspectiva socialment compromesa. Tot i la seva llarga i fructífera trajectòria, només ha editat tres discos en solitari; abans n’havia publicat dos més formant duet amb Lídia Pujol, un braç a braç amb Joan Isaac, i encara un com a membre del col·lectiu Les Kol·lontai. El seu darrer esforç discogràfic duu el nom de Felícia. I no és una casualitat.
Felícia Fuster, resident a París des dels anys cinquanta, va publicar el seu primer llibre de poemes el 1984, amb 63 anys, amb el qual va obtenir un notable reconeixement pel seu personalíssim estil que feia palès el seu experimentalisme d’avantguarda
Tot escoltant aquest CD es diria que Felícia Fuster i Sílvia Comes estaven condemnades a trobar-se més tard o més d’hora, com si el destí hagués assenyalat l’hora de la seva trobada, coincidint amb el centenari de l’escriptora, que la cantautora celebra esplendorosament amb les adaptacions de deu dels seus poemes, una desena de textos no gaire fàcils de posar en solfa, però que aquesta compositora i intèrpret resol amb saviesa buscant uns arranjaments que sovint s’apropen més al pop-rock elèctric que a la típica cançoneta confeccionada austerament amb una veu i una guitarra de pal.
En aquesta riquesa instrumental –on destaca la presència del polivalent Micky Forteza-Rey, que produeix el disc, i del guitarrista Santi Careta– resideix la vàlua d’un treball que, això no obstant, amaga el seu principal tresor en unes lletres signades per una poeta força desconeguda que cal reivindicar, ni que sigui per escoltar esplèndides composicions com “Cançó per a ningú” (on es diu, per exemple, que “si plores un sol cop, després ploraràs sempre”) o un sentit homenatge “A Maria Mercè Marçal”, de qui s’afirma que “has preferit tornar a la immensitat”. La revista de poesia Reduccions ha anunciat l’edició d’un número monogràfic dedicat a l’obra de Felícia Fuster.
