Símbol d’avenç tecnològic i de vigilància alhora. De diversió infinita i també d’avorriment. Tant de comunitat i connexió, com d’aïllament i individualització. Ambivalents i polièdriques, sigui com sigui, avui gairebé no podem entendre el món sense pantalles.
Ho fem quasi tot amb una pantalla o per mitjà d’ella. Hi tenim la feina, l’entreteniment, podem fer-hi la compra… Fins i tot, activitats com la lectura, moltes persones les duen a terme a través d’una pantalla.
Les generacions adultes hem viscut la transició cap a aquest món ja avisades per les ficcions especulatives del cinema i la literatura que vaticinaven una infiltració cada cop més profunda de la tecnologia a les nostres vides. Ens hi hem adaptat, algunes amb més reticències –o més dificultats– que d’altres. I en patim també les conseqüències: addicció, dependència, problemes de vista o canvis en la manera de relacionar-nos.
Però, i les més petites? Les que no han hagut d’aprendre una nova forma de comunicar-se i relacionar-se, sinó que ja entenen les pantalles, internet, el mòbil i totes les seves aplicacions com una part de la quotidianitat? Com els afecta aquesta sobreexposició?
És un fet: la població infantil i adolescent passa massa hores exposada a pantalles. A més, sembla que després del confinament, les xifres han augmentat, tal com es conclou en un estudi de la plataforma Empantallados i la consultora Gad3, recollit al web d’UNICEF a l’Estat espanyol, durant els mesos de més restriccions a causa de la pandèmia de la covid-19, les i els menors van estar immersos en l’entorn digital quatre hores al dia, el que podia arribar a ser un 76 % més d’estona que els anys anteriors. I les adolescents, encara més: una mitjana de set hores diàries, segons l’estudi “Consumir, crear, jugar: panoràmica de l’oci digital de la joventut”, de la Fundació FAD.
I és que encara que no hi hagi un nom pel diagnòstic (de moment), ningú posa en dubte l’afirmació que infants i adolescents pateixen, en major o menor grau, dependència, o, fins i tot, addicció a les pantalles.
Passar moltes hores empantallades vol dir dedicar menys hores a jugar, a interactuar amb altres infants i adultes, a explorar el món que els envolta… a activitats pròpies de les etapes de desenvolupament. L’estudi “Associations Between Screen Use and Child Language Skills: A Systematic Review and Meta-analysis” (“Associacions entre l’ús de la pantalla i les habilitats lingüístiques infantils: una revisió sistemàtica i metaanàlisi”) de JAMA Pediatrics, afirma que una exposició continuada a pantalles durant la primera infància està estretament vinculada amb dificultats a l’hora d’adquirir habilitats lingüístiques i expressar-se.
En definitiva, el desenvolupament del llenguatge es veu clarament afectat quan existeix una sobreexposició en menors de 6 anys. I no només això. També pot implicar efectes en la salut física i carències en el desenvolupament relacional i emocional, perquè una exposició més contínua a pantalles pot implicar menys vincle amb les persones adultes referents, i el temps compartit amb referents adults té un paper fonamental en les futures habilitats socials dels nadons.
Però encara hi ha més. El fet que, durant l’adolescència, gran part de la socialització es faci per mitjà del mòbil i les xarxes socials pot dur, d’una banda, a complicacions a l’hora de desenvolupar habilitats socials, però també a efectes negatius en l’autoestima. Ja ens passa a les adultes: si no rebem likes, estem acabades, o quan ens perdem una festa ens menja el FOMO (Fear of Missing Out, o la por a quedar relegades en l’entorn tecnològic). Com deu ser viure-ho des de la perspectiva d’algú que travessa una etapa en què la identificació i reconeixement dins d’un grup és tan rellevant?
Per prevenir tot això, bàsicament, cal reduir l’exposició de les criatures a les pantalles i limitar-ne l’ús a partir de certes edats. Abans dels tres anys, evitar-ne l’exposició i, sobretot, no fer un ús de les pantalles com a “cangur o calmant”, també conegut com el “xumet digital”. Així ho indiquen, per exemple, les recomanacions de salut de la Generalitat de Catalunya, recollides en el document Ús responsable de noves tecnologies en la infància i l’adolescència.
Entenent el context i també la importància de no aïllar les criatures de la realitat que les envolta, a partir dels tres anys podria introduir-se certa exposició. Es recomana, però, limitar-ne l’ús a trenta minuts al dia i, a partir dels set anys, aquesta estona es pot incrementar de manera gradual fins a un màxim d’una hora al dia.
Cal posar, doncs, la mirada en les alternatives a les pantalles: enfortir la comunicació amb les criatures, planificar i ampliar el temps que passem amb elles, fer més activitats a l’aire lliure, promoure el joc i la creativitat. Maneres perquè el mòbil i l’entreteniment digital perdin protagonisme en les nostres i, per tant, en les seves, vides.
Internet també pot ser un lloc on aprendre i expressar-nos, on adquirir i difondre perspectives crítiques, des d’on fer front als discursos d’odi, des d’on explorar identitats i fer comunitats que resisteixin al monstre que poden arribar a esdevenir les pantalles i que permetin relacionar-s’hi lliurement. Però això és possible només si com a adultes hi posem mirada i acompanyem infants i adolescents en una relació sana amb aquestes pantalles.
A Som Connexió, com a cooperativa de telecomunicacions, en som conscients, i volem ser prescriptores d’un ús responsable i conscient de la tecnologia. Aquest és un tema transversal en la nostra tasca. Per exemple, entre els serveis que oferim, hi ha tarifes sense dades, o la possibilitat de limitar-les, i sempre en recomanem el volum que s’ajusti a les necessitats reals de cada persona, contràriament al que fan la majoria d’operadores de telefonia, que venen productes amb moltes dades, que no permeten fer-ne un consum controlat o responsable. Darrerament, hem creat dues guies amb eines i recursos per fer costat a totes aquelles que eduquen infants i adolescents a l’hora de prevenir l’abús de l’entreteniment digital.
