En plena era tecnològica, sorprèn que l’espionatge clàssic, el de les dobles identitats i les vides falses, es mantingui en els cossos policials europeus. No només és així, sinó que la globalització de les infiltracions ha estat una de les tècniques emprades per facilitar l’accés d’agents en entorns de confiança de moviments anticapitalistes, anarquistes, contra el canvi climàtic o per l’alliberament animal. Aquesta és una de les conclusions de la lectura de la documentació desclassificada l’any 2012 pel Parlament Federal alemany (Bundestag) a petició del grup parlamentari Die Linke i plasmada en un informe del periodista Matthias Monroy per a l’organització de defensa de les llibertats civils i els drets humans Statewatch.
“La confiança de la gent en la privacitat de la comunicació digital disminueix dia a dia. Aquesta és una de les raons per la qual continuaran existint espies”, raona Monroy a preguntes de la Directa. Per contra, apunta a la tecnologia com una de les dificultats dels nous infiltrats: “Si publiques fotos teves en línia quan ets adolescent i decideixes fer-te policia cinc anys més tard, corres el risc de ser sempre reconegut amb l’ajuda d’un programari de reconeixement facial”.
Aquest procés d’internacionalització esclata l’any 2000, en paral·lel al moviment antiglobalització, quan milers de joves de tota Europa viatjaven als indrets on se celebraven cimeres del G8, del Banc Mundial o de l’OTAN. Els bloquejos de les luxoses seus on es trobaven les cúpules mandatàries mundials no només reunien l’activisme. També eren punt de trobada d’agents que actuaven de manera encoberta, que ho aprofitaven per fer contactes internacionals i buscar coartades per a nous viatges. És el cas de Mark Kennedy, policia metropolità de Londres que va estar més de vint anys infiltrat en l’activisme i va viatjar a Alemanya l’any 2007. Va ser detingut i fitxat per la policia de Berlín, acusat d’haver calat foc a un contenidor d’escombraries. Segons Ehrhart Körting, ministre de l’Interior de l’Estat de Berlín entre 2001 i 2011, Kennedy no va informar la fiscalia de la seva identitat real i durant tot el procediment va utilitzar el seu àlies activista, “Mark Stone”.
El 2007, Mark Kennedy, agent metropolità de Londres infiltat en l’activisme ecologista, fou detingut a Alemanya per cremar un contenidor i no va informar de la seva identitat real
Entre els principals objectius documentats de les infiltracions transfrontereres figuren les cimeres de protesta contra la Unió Europea, el G8 i l’OTAN, però també les campanyes contra companyies energètiques (EON, Shell i BP) i fabricants d’armament. Significativament, l’agent Mark Kennedy hauria treballat per a la companyia de seguretat privada Global Open, i va fundar posteriorment Tokra Company. Es té constància de la seva presència a Islàndia durant les protestes contra la central hidroelèctrica més gran d’Europa, que genera electricitat per al conglomerat siderúrgic nord-americà Alcoa. No se sap qui va ordenar la presència de Kennedy, ja que la policia islandesa no en tenia constància, però va ser tan fructífera que va arribar a escriure un capítol del llibre titulat Salvant Islàndia, on es parlava de la crisi climàtica i mediambiental. També va redactar un article per a la revista ecologista Earth First! –editada pel col·lectiu del mateix nom, classificat com a organització terrorista per l’FBI nord-americà. Firmava amb el pseudònim de Lumsk.
L’externalització de les infiltracions també està documentada en el cas de policies d’Alemanya. L’agent federal Simon Bromma va participar activament en el campament No Border contra les polítiques migratòries de la Unió Europea, celebrat a Brussel·les (Bèlgica) durant el setembre de 2010. I, complementàriament, es coneix l’existència de policies que ocupen posicions activistes estratègiques per tal d’estar en contacte amb militants d’organitzacions d’altres països. Per exemple, Danielle Durand, nom fals d’una policia infiltrada austríaca que va buscar allotjaments per a activistes pels drets dels animals a Viena i a la regió d’Estíria. Durand, posteriorment, es va desplaçar a trobades internacionals pels drets dels animals a la localitat holandesa d’Appelscha i a la suïssa de Lucerna. Portava un telèfon mòbil modificat que permetia, segons va declarar a un tribunal austríac, que el seu oficial supervisor escoltés converses en temps real.
Durant la cimera del G8 celebrada a Heiligendamm (Alemanya) l’any 2007, la policia regional de l’estat de Mecklenburg i Pomerània Occidental hauria sol·licitat la presència de “tres o quatre” agents infiltrats britànics. Posteriorment, es va saber que en total hi van assistir una dotzena d’infiltrats estrangers, alguns provinents d’agències d’intel·ligència privades. També s’ha sabut que a la cimera del G8 al castell de Gleneagles (Escòcia), l’any 2005, hi van ser presents cinc policies infiltrats provinents d’Alemanya. Segons Jörg Ziercke, expresident de l’Autoritat Federal de la Policia Criminal d’Alemanya, aquest tipus d’intercanvis d’infiltrats és “habitual”, i també s’ha produït al si del “hooliganisme durant mundials de futbol o altres grans esdeveniments esportius”.
Coordinació a l’ombra
Totes les casuístiques i controvèrsies derivades de la mobilitat de les infiltracions es tractaven al Grup de Cooperació Europeu sobre Activitats Encobertes (ECG-UA), un organisme al marge de l’oficina oficial de coordinació de les policies del continent, l’Europol. La tasca de l’ECG-UA es focalitzava en la delinqüència organitzada i de “motivació política”, segons van reconèixer les autoritats alemanyes a preguntes parlamentàries. La primera cimera del grup es va celebrar a Polònia l’any 2001, i després es van anar fent de manera rotatòria. A la delegació espanyola hi havia representants del Cos Nacional de Policia, segons consta a la documentació desclassificada. Una de les conclusions de les trobades d’aquest òrgan informal va ser l’establiment dels denominats Equips d’Investigació Conjunts, previstos a la legislació comunitària i que havien de servir per eliminar barreres i dificultats burocràtiques. Aquest mètode permet que l’Europol introdueixi la informació recollida als seus sistemes.
L’assistència transfronterera és imprescindible per proporcionar documents falsos a agents amb identitat encoberta, com ara la inscripció d’una empresa falsa en un registre mercantil o l’obertura d’un compte bancari a l’estranger. Una de les reflexions que es va plasmar durant les trobades policials europees és que “aquestes mesures poden fer més creïbles les històries de vida dels infiltrats per aconseguir la cooperació dels membres de les organitzacions criminals”. L’ECG-UA, finalment, es va dissoldre i en l’actualitat tota la coordinació s’ha de fer a través de l’Europol.
En un dels informes de Gilles de Kerchove, coordinador de la Unió Europea en la lluita contra el terrorisme entre els anys 2007 i 2024, s’assegurava que les iniciatives de les infiltracions policials transfrontereres eren insuficients i recomanava “la intercepció de les comunicacions, la investigació de sistemes informàtics, l’ús de dispositius de seguiment i altres equips de gravació col·locats a sota o dins dels vehicles en moviment, dins del territori dels diversos estats membres”. Si recapitulem el que ha passat posteriorment, tot apunta que li han fet cas.
