Que una operació de pits pot ser un trampolí a la felicitat és un missatge que Carla Rubio recorda haver rebut ja amb 11 anys. “‘Si quan sigui gran no m’agraden, m’opero’, pensava; el meu cap ho va normalitzar de veure-ho tant a les xarxes des de petita”, explica. Ara, en la vintena, és un discurs del qual s’ha “pogut desprendre”, afirma, però lamenta que no sigui així per a moltes altres noies de la seva generació. L’impacte de la pressió estètica és una preocupació recorrent a les converses d’Ets un motivat, l’espai dedicat a la salut mental que Rubio presenta dins d’EVA —la via digital de la CCMA per acostar-se a les joves per mitjà, principalment, de les xarxes socials. La “popularització” de les intervencions i retocs estètics entre les noies de la seva quinta n’és un extrem.
Paula Gonu, Abril Cols, Laura Escanes o Lola Lolita són només algunes de les nombroses influencers amb gran capacitat de repercussió que han contribuït a parlar amb naturalitat de la decisió de fer-se aquesta operació. Per mitjà dels seus canals a les xarxes han expressat com de millor se senten arran d’aquestes intervencions, sense incorporar informació sobre els riscos de sotmetre-s’hi ni reflexions sobre què les ha dut a exposar-se a tractaments invasius de modificació del rostre o d’altres parts del cos.
“De la mateixa manera que et fan una storie en què s’explicita el restaurant on menjaran, te’n pots trobar una altra en què et diguin ‘ei, noies, vaig a la clínica’”, qüestiona Laia Castel, creadora de continguts en què la moda i el maquillatge hi tenen un pes principal. Per Castel, aquest fenomen ha provocat que hi hagi intervencions estètiques que esdevenen “una tendència més, igual que es posa de moda una marca de roba”, afirma. “Penso que haurien de ser conscients de l’impacte de comunicar-ho així i, alhora, adonar-nos que entre totes aquestes referents acabem trobant cares molt homogènies”, planteja.
Prop d’un 40 % de les dones de 14 i 15 anys que es van adreçar al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) el 2023 van reconèixer tenir una mala relació amb el seu cos
Les influenciadores que transmeten felicitat després d’intervencions estètiques no són l’única font de pressió que empeny les dones a intentar canviar el cos. Ni tampoc l’únic factor que explica l’auge de les cirurgies entre les dones de 20 a 40 anys. Ara bé, formen part de l’equació. La psicòloga Paola Espinoza, coordinadora de l’equip de recerca de la Unitat d’Avaluació i Intervenció de la Imatge Corporal (UAIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), destaca l’existència d’una associació directa entre l’ús freqüent i actiu de les xarxes socials basades en l’audiovisual, com Instagram i TikTok, i la preocupació per la imatge corporal. “Les xarxes donen més espai a les persones amb una bellesa canònica i, sovint, són les que acaben comptant amb empreses que les financen amb col·laboracions publicitàries”, destaca.
En la mateixa línia, Castel apunta que tenir una bellesa dins de la normativitat impulsa les possibilitats de dedicar-se a la creació de continguts. “Per mi, el problema és que totes les que arribem, per norma, a tenir un públic molt ampli complim uns estàndards físics determinats, i hem de ser conscients que, en part, és potser per això que aconseguim que tanta gent ens escolti”, reflexiona.
En els darrers anys, han augmentat els missatges des de comptes d’Instagram que assenyalen la pressió estètica i promouen una relació sana amb el propi cos, com els de Mara Jiménez (@croquetamente__ ), Carolina Iglesias (@percebesygrelos) o Raquel Sevilla (@dopaminity). Tanmateix, Rubio coincideix en el fet que, a TikTok i a Instagram, hi opera el “privilegi de la bellesa”. “Si et pares a veure qui són les influencers no normatives conegudes, t’adones que ho són pel contingut que creen, mentre que n’hi ha moltes que, pel fet de ser físicament canòniques, no els cal res més per arribar a moltes persones: se les aplaudeix amb molta més facilitat”, detecta.
Filtrar la bellesa
Un element de pressió estètica introduït per les xarxes socials ha estat l’alteració del rostre a què conviden els anomenats filtres “de bellesa”. Segons adverteix Espinoza, el missatge és que el teu aspecte “no és suficient”, cosa que pot generar “una insatisfacció important, tan intensa que els pensaments siguin repetitius i que impliquin conductes de lluita contra el propi cos, fins a arribar a la cirurgia”. “Veure cada dia imatges amb filtres, que fan mostrar-se amb un aspecte que no és el seu, amb l’objectiu d’agradar d’acord amb els actuals canons de bellesa, és el punt de partida de la idea de retocar-se per ‘corregir’ el nas o la boca”, afirma la psicòloga.
Bet Molina, creadora de contingut “cultureta” i feminista, critica que TikTok tingui configurat un filtre de correcció facial automàtic, “un embellidor que et deixa la cara com si fos de plàstic”, defineix. La pell totalment llisa, a més d’uns llavis voluminosos, un nas més estret i pòmuls més marcats és l’aspecte que es pot aconseguir en les gravacions d’aquesta aplicació. I és també el model que moltes joves agafen de referència a l’hora de sol·licitar intervencions estètiques.
La UAIC, arran dels tallers impartits en centres educatius, ha detectat que és freqüent que les adolescents no vegin la cirurgia com un acte agressiu per al cos. També ho identifiquen des del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS). Raquel Gómez, psicòloga d’aquest servei, considera que el focus d’atenció s’ha de traslladar de les noies disposades a operar-se a la necessitat col·lectiva de respondre i regular per frenar la pressió estètica que –apunta– és una forma de violència masclista amb impactes en la salut mental i física i en l’economia de les dones. Vora un 40 % del miler d’adolescents d’entre 14 i 15 anys que van adreçar-se al CJAS el 2023 van reconèixer tenir una mala relació amb el seu cos. La UAIC, que ha impartit tallers a joves d’entre 11 i 15 anys, situa el percentatge entre el 60 % i el 80 %, molt més elevat entre les noies en totes les franges d’edat.
Com adverteix la guia per mirar críticament la “irrealitat” de les xarxes socials Sin filtros –impulsada pel govern de les Canàries–, és fàcil que, de tant veure rostres ficticis, el cervell s’hi acostumi i esdevingui un esforç recordar el fet que són resultat d’aplicar-hi una tecnologia. “Tenir consciència que les influencers principals són molt semblants és important per reconèixer la pressió estètica que tenim damunt i que fa que, com més lluny s’estigui de l’ideal, més insegures ens sentim i més intentem canviar per assemblar-nos al que ens han dit que és el millor”, planteja la creadora de contingut antiracista i feminista Lihem Gimenez, coneguda com a Miss Afro Girl.
Xarxa de pressió
L’alta freqüència d’exposició a imatges que responen a una bellesa canònica, alhora que l’edat precoç a què s’inicia “ha fet augmentar la vulnerabilitat davant d’aquests estímuls i també resulta més difícil protegir-se’n”, adverteix Andrea Arroyo, psicòloga i membre del grup de treball de TCA (trastorns de la conducta alimentària) del Col·legi de Psicologia de Catalunya.
Com més atractiva, més desitjable; com més desitjable, més feliç. Aquesta és l’equació. I els missatges que generen aquesta pressió estètica no són nous. La novetat és la capacitat de la indústria de la bellesa –més enllà de les clíniques– d’inundar amb l’algoritme moltes adolescents i joves de “solucions” per sentir-se bé. “Sentir que qualsevol aspecte físic és vàlid és una posició que fa consumir menys productes i serveis estètics, farmacèutics i alimentaris, mentre que la insatisfacció amb el cos genera diners”, critica Arroyo.
Fer “neteja” perquè l’algoritme no dificulti “sortir de l’obsessió” per l’aspecte i “premiar” amb interaccions els comptes d’activistes contra la pressió estètica són accions a l’abast de tothom per rebaixar la pressió disparada a les xarxes socials. La UAIC també recomana retardar l’accés al mòbil i acompanyar infants i joves, des de casa i des de les escoles, per apreciar la diversitat de cossos en la vida real. “Amb les xarxes socials ens comparem molt i amb molta gent, però els missatges que ens diguin que ens podem sentir bé sent com som; que no hem de canviar el cos, els hem de rebre, també, de fora de les xarxes”, reclama Rubio.
