Fa nou mesos, els Mossos d’Esquadra van identificar desenes d’activistes durant el desnonament de dues veïnes a Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental). Arran de les identificacions, la militant d’Arran, Berta Vidal, ha rebut una denúncia per atemptat contra l’autoritat i també ha arribat la primera sanció per llei mordassa. El Sindicat de Llogateres de Sant Cugat del Vallès ho entén com el preludi d’un degoteig de multes que encara han d’arribar en aplicació d’una llei que el govern del PSOE i Unides Podem s’havien compromès a derogar.
Segons ha confirmat a la Directa el servei de premsa de Mossos d’Esquadra, tal com va avançar el Cugat.cat, s’han tramitat 89 propostes de sanció contra 46 identificades, majoritàriament per desobediència i obstrucció a la justícia. És a dir, hi ha persones sobre les quals pesa més d’una multa. Així i tot, fonts del departament d’Interior asseguren que les actes s’analitzaran jurídicament una a una per concloure “si preval l’exercici del dret a manifestació”. Si bé no poden confirmar que retiraran totes les sancions, reconeixen que “en línies generals, si és un supòsit d’arrenca cebes, acostuma a prevaldre el dret fonamental”.
Si bé des del Departament d’Interior no poden confirmar que retiraran totes les sancions, reconeixen que “en línies generals, si és un supòsit d’arrenca cebes acostuma a prevaldre el dret fonamental”
Precisament, el conseller Joan Ignasi Elena va anunciar el passat mes de febrer un canvi de criteri en l’aplicació de la llei de seguretat ciutadana per excloure’n les protestes pacífiques, com asseure’s a terra davant l’habitatge, concentrar-se al voltant del domicili i esperonar altres persones a participar-hi.
Per ara, la primera i única persona que ha rebut la sanció per llei mordassa és la tinent alcalde de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Lourdes Llorente (CUP), que va seure a terra davant del cordó policial mentre reclamava la presència de la comitiva judicial. En aplicació de l’article 36.6 de la llei de seguretat ciutadana, li imposen una sanció de 601 euros per una infracció greu de desobediència o resistència a l’autoritat. Des del Sindicat de Llogateres expliquen que la resta d’identificades contra qui s’han obert expedients estaven concentrades a la porta de l’immoble i a l’interior de l’edifici.
Cap a quarts de deu del matí del 21 de juny de 2022, un fort dispositiu d’agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra es va desplegar al carrer Indústria. Després de desmuntar les barricades que hi havia a punta i punta del carrer, van procedir a retirar una trentena de persones que estaven assegudes a terra, davant la porta de l’immoble, mitjançant el mètode arrenca cebes, desplaçant-les uns metres i identificant-les a totes. A l’interior de l’habitatge hi havia una vintena de persones que també van ser identificades.
El Sindicat recorda aquell desnonament com “un dels més violents” en els darrers anys a la ciutat i denuncia que moltes activistes van rebre cops de porra. Les afectades pel llançament –mare i filla– vivien de lloguer des de feia vint anys, però amb la pandèmia la mare havia perdut la feina i no havien pogut fer front a les quotes mensuals. La propietat, un gran tenidor, mai va voler oferir un lloguer social, denuncien des del Sindicat.
Nou mesos de presó
Entre les persones que es trobaven dins l’immoble hi havia Berta Vidal, a qui demanen nou mesos de presó per haver menyspreat el principi d’autoritat i intentar impedir el pas als agents. Concretament, li atribueixen la col·locació de barricades “a base de material d’obra, matalassos i especialment un puntal metàl·lic per travar la porta”.
Entre les persones que es trobaven dins l’immoble hi havia Berta Vidal, a qui demanen nou mesos de presó per haver menyspreat el principi d’autoritat i intentar impedir el pas als agents
Desmentint la versió policial, l’escrit de defensa de Vidal relata que les activistes que es trobaven a l’interior de l’edifici només proferien “càntics de rebuig vers el desnonament”, però que “en cap cas van impedir als agents l’entrada a l’edifici”. En relació amb l’acusada, assegura que no “va prendre part en la col·locació de cap objecte que pogués impedir l’accés a l’habitatge” ni “tampoc va fer ús de cap puntal metàl·lic”. A més, ella explica que estava gravant els fets.
Des de 2019 fins ara, la comissió jurídica del moviment per l’habitatge denuncia que 44 persones han estat detingudes per participar en accions, hi ha 86 encausades en 27 casos repressius, i les peticions sumen 150 anys de presó i 300.000 euros en multes.
