El reportatge de la secció Sota Focus de l’edició en paper 584 aprofundeix sobre una de les preguntes que tothom s’ha fet després de la catàstrofe al País Valencià: com és possible que s’hagi permès construir en zones inundables? No només s’ha tolerat en temps pretèrits, sinó que es continua autoritzant l’edificació d’urbanitzacions, barris sencers, complexos de gratacels i grans infraestructures en zones adjacents a la llera de rius i barrancs. Els models matemàtics assenyalen que en períodes de retorn de 100 o 500 anys aquests territoris patiran l’embat de les riuades. Encara més, en plena emergència climàtica, els càlculs del risc d’inundació haurien quedat desfasats i el conjunt de la comunitat científica conclou que la intensitat i la periodicitat de les pluges torrencials a la Mediterrània anirà creixent any rere any.
“Les fotografies de Paiporta són idèntiques a les que conservem a casa de la riuada que s’ho va endur tot a Cornellà de Llobregat”, adverteix amb preocupació Ignasi Doñate, un veí que s’oposa al pla Ribera-Salines
Ens hem desplaçat a Cornellà de Llobregat per entrevistar el veïnat que s’oposa al pla urbanístic Ribera-Salines. La memòria del fang perviu en la retina de la gent gran que va patir el desbordament del Llobregat el 20 de setembre de 1971. “Les fotografies de Paiporta són idèntiques a les que conservem a casa de la riuada que s’ho va endur tot al carrer de Rubió i Ors”, adverteix amb preocupació Ignasi Doñate, un dels veïns que s’ha sumat al projecte de l’hort de La Bardissa, a l’epicentre d’uns terrenys on l’alcalde Antonio Balmón (PSC) ha autoritzat la construcció de desenes de blocs de pisos. La situació de risc es generalitza a les conques fluvials dels Països Catalans, i en el reportatge destaquem també els casos de Cullera, Mollet del Vallès, Torreblanca, Sant Pere de Ribes i Guardamar, on hem recollit el testimoni del veïnat, entitats ecologistes i càrrecs de l’administració local.
Ho complementem amb la veu de la comunitat científica. Des de la climatologia, la hidrologia, l’enginyeria o l’urbanisme certifiquen que el perill és creixent i que no hi ha més remei que adaptar-nos o afrontar greus conseqüències. Tots apunten a les “solucions de natura”: no interferir en les lleres i planes fluvials, i permetre que l’aigua circuli i interaccioni de manera més resilient, infiltrant-se als aqüífers i reduint-ne la força destructora. En parlem amb Anna Boqué-Ciurana (professora de la Universitat Rovira i Virgili), Xavier García Acosta (Institut Català de Recerca de l’Aigua), Miguel Ángel Pavón (Associació d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant), Josep Maria Mallarach (doctor en Biologia Ambiental), Francesc la Roca (expert ambiental) i Mariona Ferrándiz (investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), entre d’altres.
A la segona part del Sota Focus revelem una informació fins ara desconeguda. La Generalitat Valenciana va encarregar fa dos anys a la Universitat d’Alacant una biblioteca d’avisos que s’haurien d’haver fet servir en cas de greus inundacions
A la segona part del Sota Focus revelem una informació fins ara desconeguda. La Generalitat Valenciana va encarregar fa dos anys a la Universitat d’Alacant una biblioteca d’avisos que s’haurien d’haver fet servir en cas de greus inundacions. Després de les inundacions del Baix Segura l’any 2019, el Centre de Coordinació d’Emergències va considerar urgent l’elaboració d’un document que determinés quins missatges eren els idonis per enviar a la població en cas de desbordaments de rius i barrancs que posessin en risc la vida de les persones. Els 99 missatges SMS que s’haurien d’haver enviat a través del mecanisme ES-Alert mai van sortir del calaix la tràgica nit del 29 d’octubre. Entre altres advertències, s’havia previst indicar al conjunt de la població que pugés a zones elevades i que, per cap motiu, intentés retirar vehicles de soterranis.
