Fa uns dies, Sandra i Lucia –qui prefereixen utilitzar un nom fictici–, ateses en el programa d’atenció de tracte i no discriminació de València Acull, denunciaven públicament el tracte humiliant i intimidatori que havien rebut per part de diversos agents de la Policia Nacional espanyola de Paterna (Horta Nord). Les dues dones intentaren tramitar el DNI per als seus fills, però l’intent va acabar amb una sanció de 501 euros per a la primera i amb l’obertura d’un expedient d’expulsió per a la segona, a causa de trobar-se en situació administrativa irregular.
El 3 de novembre, Sandra va anar a la comissaria de Paterna, situada al carrer de les Roses, a tramitar el DNI per al seu fill, però li digueren que tornés l’endemà, ja que, segons li comunicaren, els funcionaris que podien tramitar la seua gestió no hi eren. Al voltant de les quatre de la vesprada del 4 de novembre, Sandra feia cua amb el seu bebé als braços per tramitar-li el DNI. Un policia li va indicar que passés per a esperar el seu torn. Segons relata Sandra, un altre policia, al marge de la tramitació que volia fer, li va preguntar d’on era. Ella li va respondre: “De Colòmbia”. “Em va preguntar amb quina finalitat anava a comissaria i jo li vaig contestar que volia treure el DNI al meu bebé. I ell em va respondre: ‘Surt de la cua. El teu fill no és espanyol, ell no té dret a treure’s el DNI’”.
Després que Sandra tornara a explicar la seua situació, va arribar un altre agent, qui li va recordar que es trobava en situació administrativa irregular i li va preguntar si tenia el passaport. Sandra va respondre que sí. Segons relata l’afectada, l’agent la va començar a amenaçar d’iniciar un expedient d’expulsió. “Em vaig quedar, òbviament, espantada, esperant a veure què succeiria. Van dir-me que l’acompanyés a l’oficina”, narra.
Una vegada en un dels despatxos de la comissaria, segons relata València Acull en la denúncia, el funcionari li va dir: “És una ximpleria que et faça una ordre d’expulsió, quan d’ací a un dia o dos o una setmana, el teu fill tindrà la nacionalitat i em demanaràs el [permís de residència] familiar comunitari. Llavors, et posarem una multa”. I va continuar: “A més, tens tota la sort del món, perquè fins fa pocs dies només es podia proposar l’expulsió”. L’agent feia referència a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 8 d’octubre, amb què s’impedeix expulsar persones migrades només per estar en situació administrativa irregular.
El funcionari li va dir: “És una ximpleria que et faça una ordre d’expulsió quan, d’ací a un dia o dos o una setmana, el teu fill tindrà la nacionalitat i em demanaràs el [permís de residència] familiar comunitari. Llavors, et posarem una multa”
Sandra recorda que es trobava molt angoixada i intentava explicar-li la seua situació de vulnerabilitat. En eixe moment, el funcionari li va preguntar pel pare de l’infant, qui també és colombià i ha demanat asil. “Com tots, com tots…”, li va recriminar l’agent fent referència al fet que les persones migrades “s’aprofiten” de la legislació espanyola. Tal com es constata a l’àudio, el policia li va dir: “La llei espanyola diu que el teu fill no hauria de ser espanyol, però tu t’aprofites, una vegada més, de la llei del teu país, perquè és el que hi ha. Ara has de pagar una multa”.
Minuts més tard, després d’acabar d’enllestir la documentació, el funcionari li va tornar a explicar la sanció que li estava imposant i que disposava de quinze dies per presentar al·legacions. En cap moment, però, va informar del dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta. Tal com ha denunciat València Acull, el funcionari li esgrimia: “Et recomane que no ho faces, bàsicament, per una cosa molt senzilla: et cobrarà diners, i al cap i a la fi, hi ha un fet molt senzill… Ara et faré una còpia del teu passaport, on hi ha un segell d’entrada del 28, i ací no hi ha més. Pots al·legar el que vulgues, però és el que hi ha”. Amb les seues paraules, l’agent li va donar a entendre que hauria d’estar agraïda perquè no l’haguera detingut i proposava la quantia de multa mínima, de 501 euros. Així doncs, el funcionari va incomplir la normativa de no fer valoracions sobre el cas que estava instruint. Per acabar, l’agent va afirmar: “Has estat treballant; no has estat cotitzant; no has estat pagant una seguretat social; si t’has posat malalta, has anat al metge. Al final és el que hi ha, tu et vas aprofitant de les coses, no et jutge, però t’has estat aprofitant d’uns beneficis. Doncs ara et toca pagar 500 euros. Mira, després de tot el que has rebut, pagar 500 euros tampoc és tant. […] Plora tot el que vulgues, digues que tot açò és racisme, és xenofòbia, el que tu vulgues, però te n’has estat aprofitant i és el que hi ha”.
Una situació molt semblant li va ocórrer a Lucia, qui tan sols una setmana abans, el 30 d’octubre, havia anat a la mateixa comissaria per a tramitar el DNI al seu fill. Cap de les dues s’esperava que l’últim tràmit per a obtenir la nacionalitat espanyola dels seus fills acabaria amb el tracte humiliant i intimidatori per part dels agents. “Vaig anar amb tots els documents en regla, amb tots”, insisteix Lucia. I continua: “Van demanar-me els papers i em van començar a preguntar per què no tenia documentació”.
Ràpidament, se l’emportaren per a incoar-li l’expedient d’expulsió. La resposta del funcionari fou immediata: “Tu ets colombiana, el teu fill també, i no pot tindre DNI espanyol”, tot i que Lucia li va mostrar el document de presumpció de la nacionalitat espanyola. El Codi Civil espanyol estableix la nacionalitat per presumpció quan el país d’origen dels progenitors no la concedeix als fills si naixen en l’estranger, com és el cas de Colòmbia. L’article 17 determina que “es presumeixen nascuts en territori espanyol els menors d’edat el primer lloc d’estada conegut dels quals siga territori espanyol”. Amb tot, els agents li asseguraren que cap documentació que aportava “era vàlida”, relata.
Pocs minuts després, tal com es relata a la denúncia, aquest agent començaria a fer-li preguntes personals innecessàries per al procediment que estava instruint, com per exemple qui era el pare, la nacionalitat d’ell o com havien arribat a l’Estat espanyol. En aquesta ocasió, el policia va concloure el procediment amb una proposta d’expulsió, “que vulnera el que s’estableix per la sentència del TJUE i, a més, no la va dirigir a fer el tràmit del DNI, que era el motiu pel qual Lucia havia acudit aquell dia a comissaria”, postil·la València Acull en la nota de premsa.
Lucia va aconseguir obtenir la documentació per al seu bebé a la comissaria de Mislata, on la policia, tal com recorda, li va dir que els seus companys de Paterna “no haurien d’haver-li fet això”. I sentencia: “La veritat és que el que em va ocórrer en la comissaria de Paterna va ser horrible, denigrant, humiliant”. Una advocada d’ofici va presentar al·legacions i l’expedient d’expulsió va ser arxivat.
Obren una investigació
Unes setmanes després de la denúncia pública d’aquests casos i del ressò mediàtic que ha tingut, Glòria Calero, delegada del Govern a València, ha obert una investigació i ha demanat un informe intern per a depurar possibles responsabilitats, tal com va avançar Europa Press.
Els posicionaments públics dels representats polítics són diversos. Pilar Lima, coordinadora i diputada d’Unides Podem, ha demanat la compareixença de la delegada del Govern a les Corts, i des del seu grup expliquen que el succeït en Paterna “és greu”, i “per això ens alegrem que la Delegació haja demanat un informe per a depurar responsabilitats”. I afegeixen: “Les persones migrants continuen patint tot tipus de discriminacions i violències en la nostra societat, més encara sent dones, i és això el que cal combatre”.
Des de València Acull –entitat que també ha celebrat la investigació oberta–, CEAR, la Fundació CEPAIM i els col·lectius Moviment per la Pau i Moviment contra la intolerància, en una carta enviada a la Delegació, exigeixen que “cessen aquest tipus de pràctiques en la comissaria de Paterna i en qualsevol altra dependència de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Per això, demanen que sancionen els responsables i es dicten instruccions precises perquè no torne a passar en cap altra institució de l’Estat espanyol.
