Ja ha començat una nova onada de citacions pels talls que va convocar Tsunami Democràtic entre l’11 i el 13 de novembre. En aquesta ocasió, les persones han d’acudir a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca perquè el degoteig, que va començar a mitjans de desembre arreu de Catalunya, s’agrupa per àrees territorials. D’acord amb les citacions, almenys hi ha 200 persones investigades a partir d’informes del Cos Nacional de Policia espanyola, la Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra i les causes estan repartides entre tres jutjats diferents: a Perpinyà, sota jurisdicció francesa, s’investiguen dotze persones detingudes al Pertús; el jutjat número 3 de Girona ha citat a declarar 61 persones – tot i que a les diligències prèvies en consten 53-; i el jutjat 4 de Figueres, que manté la causa sota secret de sumari, ja n’ha citat 138, segons l’organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària.
Totes les identificacions fan referència als fets ocorreguts entre l’11 i el 13 de novembre, quan Tsunami democràtic va dur a terme la segona gran convocatòria en resposta a la sentència: “Tothom a la Jonquera”. Era la primera vegada que entrava en joc l’app que la Guàrdia Civil, per ordre de l’Audiència Nacional espanyola, havia retirat de la plataforma digital GitHub i, paradoxalment, eren els vehicles els que tallaven la circulació al punt fronterer de La Jonquera en ambdós sentits de la marxa. A les nou i cinc del matí, es van apagar motors a l’altura del Pertús, en les dues direccions i en poca estona, l’AP-7 es va convertir en una gran concentració escortada per cordons de vehicles i coronada amb un escenari.
Sota secret de sumari
Després de 31 hores de bloqueig a la Jonquera, una operació coordinada entre cossos policials francesos, catalans i espanyols va aconseguir desallotjar persones i vehicles. L’arrenca cebes i el gas pebre va començar per la part del Pertús, la nord, i és allà on va actuar la Gendarmeria, que va detenir dotze persones que tenen una causa oberta a l’Estat francès. Durant el desallotjament també es va identificar altra gent. De moment, són 138 les persones que han estat citades, però només saben que estan investigades per desordres públics, danys i delicte contra la seguretat viària, perquè la causa es manté sota secret. Benet Salellas, que forma part de l’equip d’advocats, denuncia que aquesta situació comporta “una indefensió absoluta”, perquè no saben d’acord amb quines proves s’imputen aquests delictes. Per ara, ja han sol·licitat al jutjat que permeti accedir a la documentació: “si se’ns denega, anirem a l’Audiència Provincial de Girona”, adverteix el lletrat. Davant d’aquesta indefensió, Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, afegeix que la consigna és que mentre continuï en secret de sumari no s’acudeixi a declarar o en cas d’anar-hi, no es declari. Des d’ahir, Alerta fa permanències a la caserna de Sant Andreu de la Barca i assigna lletrats a les persones que ho desitgen.
Alhora, Tsunami ha recordat per xarxes socials que la plataforma ofereix suport econòmic i tècnic a les persones denunciades o sancionades per les accions que ha convocat i també a les que declaren als jutjats de Girona pel tall de l’AP-7. Per demanar-lo, es pot contactar amb suport@tsunamidemocratic.cat
A la causa que sí que han pogut accedir les defenses és a la investigació que se centra en els fets ocorreguts el dia 13 de novembre, durant el desallotjament del tall de l’AP-7 a l’altura de Salt i als fets dins el terme municipal. El dia 12 de novembre, amb el pretext de convocar una concentració de rebuig a les càrregues policials del tall de la Jonquera, cap a les sis de la tarda, Tsunami va tornar a tallar l’AP-7, en aquesta ocasió al quilòmetre 62-63, a l’altura de Salt, i més de mig miler de persones hi van passar la nit. L’endemà, després que l’acció fos desconvocada per Tsunami, unitats antiavalots de Mossos i policia espanyola van desallotjar la gent que hi quedava i alguns grups de manifestants van traslladar la protesta als carrers de la localitat de Salt.
A través d’atestats del Cos Nacional de Policia espanyola i de Mossos, s’imputa 53 persones per delictes de desordres. La policia espanyola, en l’atestat 1262/2019 xifra en 26 les identificacions que va efectuar durant el desallotjament i assegura que conserva una targeta telefònica SIM que va caure a una de les persones que va sortir corrent. Per la seva banda, Mossos xifra en una quinzena les identificacions i afegeix que efectius de la Brigada Mòbil van poder identificar un grup de persones que “participaven en els aldarulls dins el terme municipal de Salt”. Molts d’ells, detallen, anaven amb la “cara tapada i altres totalment encaputxats”, “van incendiar un contenidor i van realitzar llançaments d’objectes contundents contra els efectius policials desplegats al lloc”.
La policia espanyola aporta imatges de mitjans i les creua amb imatges de xarxes socials personals. Salellas denuncia que això té una fiabilitat molt relativa, perquè no s’incorpora cap informe fisonòmic ni antropomòrfic
Per justificar les identificacions, la policia espanyola aporta imatges de mitjans de comunicació i les creua amb imatges de xarxes socials personals. Salellas denuncia que això té una fiabilitat molt relativa, perquè no s’incorpora cap informe fisonòmic ni antropomòrfic.
A més de les identificades durant els tres dies de talls a l’AP-7, també s’han citat 42 persones amb motiu dels talls de protesta a l’N-340 els dies 15 i 17 d’octubre, segons va denunciar el Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre el passat 11 de febrer i tres persones més al Maresme pel tall de les vies de tren el mes d’octubre, afegeix Alerta.
El mes d’octubre, va transcendir que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola havia començat a investigar Tsunami Democràtic per indicis de “terrorisme”, en una peça secreta. L’instructor és el mateix jutge que investiga els CDR, Manuel García-Castellón.
