Vint soldats israelians es van presentar el 13 d’abril a la casa de Juana Ruiz Sánchez, coneguda com Juani Rishmawi, pel cognom que va prendre del seu marit palestí a Beit Sahur (Betlem, Cisjordània sota ocupació israeliana). Eren les 5.45 h de la matinada i van procedir a la seva detenció forçosa, enduent-se-la sense informar de les causes ni donar cap explicació. Des de llavors ha comparegut en tres ocasions davant un jutge israelià, l’última va ser el 19 d’abril. La família va sol·licitar empara a les autoritats consulars espanyoles, però, en veure que això no ha donat resultat ha decidit llançar la campanya “Llibertat per a Juani”.
“Dilluns passat el seu marit va poder parlar amb ella, breument –explica Begoña Lalana, portaveu de la família Rishmawi–. Està previst que torni a passar a disposició judicial aquest dilluns, 26 d’abril”. Davant la confusió de si es tractava d’una detenció administrativa, pràctica il·legal davant la llei internacional que les autoritats israelianes cometen habitualment per detenir persones palestines sense judicis ni càrrecs, la portaveu afirma que en el cas de Juani no és així. “No es tracta d’una detenció administrativa. És una detenció arbitrària, sense que s’hagi produït una acusació formal contra ella. S’està, en conseqüència, violant l’article 14 del Pacte internacional dels drets civils i polítics, al que està subscrit tant Espanya com Israel”, continua Lalana.
Juani, que té més de 60 anys i resideix des de fa més de 35 a la ciutat cisjordana de Betlem, es troba al centre de detenció israeliana de Hasharon. L’agència EFE ha consultat amb l’exèrcit israelià sense obtenir cap resposta sobre la seva detenció. L’advocat de Juani, Ibrahim Al-Araj, ha reconegut a l’agència que Juani “està patint molt” i que “no entén” per què la retenen. “Cada dia al tribunal plora sense parar”, ha assentit Al-Araj.
A principis del mes de març, les forces israelianes van protagonitzar l’assalt a les oficines de l’organització on treballa Juani, la Unió de comitès d’acció de salut (Union of Health Work Committees). Van destrossar tots els ordinadors i van confiscar tots els dispositius d’emmagatzematge en disc, a més de destrossar documents. Llavors van arrestar dues persones vinculades a l’ONG.
La Unió de comitès d’acció de salut és una organització no governamental de Palestina que basa el seu treball en els drets humans i proporciona serveis de salut a la població palestina més necessitada, a més de capacitar la joventut o les dones en dret a la salut i dret internacional. La seva reputació li ha fet aconseguir diversos acords de col·laboració amb l’Estat espanyol, per mitjà de l’AECID o l’Agència basca de Cooperació al Desenvolupament.
Israel, investigat per crims de guerra
Israel està des d’aquest abril sota el punt de mira de la Cort Penal Internacional (CPI) per evidències clares d’haver comès crims de guerra. Entre els al·legats presentats pels grups de drets humans palestins està el sistema legal israelià per “donar cobertura legal als seus crims de guerra sistemàtics”.
“Mai el sistema legal israelià va proporcionar justícia, reparació o dignitat a les víctimes. Aquesta és exactament la raó per la qual recorrem als casos de jurisdicció universal i a la CPI. I és per això que Israel i els EUA fan tot el possible per bloquejar-ho”, explica l’advocat Raji Sourani des de Gaza per a AraInfo.
Al febrer es van destapar les intencions dels EUA i Israel d’evitar ser jutjats pels seus crims de guerra, comesos a l’Afganistan i Palestina, respectivament. La seva estratègia era desprestigiar la CPI per vies polítiques.
“Un dels nostres al·legats a la investigació preliminar va ser sobre el sistema legal israelià i el seu paper en la cobertura dels crims. El sistema legal israelià brinda cobertura legal completa per als crims de guerra sistemàtics organitzats i els crims de lesa humanitat perpetrats per l’exèrcit i la seguretat israelianes”, continua Sourani. Encara que la investigació de la CPI no inclou en aquests moments el sistema jurídic israelià, Sourani afirma que és possible afegir-ho “si són successos que van ocórrer després del 13 de juny de 2014”. “La fiscalia del CPI va legitimar l’obertura de la investigació de crims israelians amb acusacions sòlides i clares, basades en evidències i raons per investigar. Qualsevol delicte previst en l’Estatut de Roma pot ser agregat a l’arxiu d’assentaments il·legals, ofensiva de 2014, la Gran Marxa de la Tornada o el bloqueig contra la Franja”, apunta l’advocat palestí.
La família de Juani ha obert un compte a Facebook, “Llibertat Juani”, des d’on ha presentat un manifest al qual poden adherir-activistes, figures polítiques, sindicalistes, artistes, etc. També ha enviat una carta a les institucions espanyoles sol·licitant el seu suport i exhortant el govern espanyol dur a terme accions per aconseguir el seu alliberament al més aviat possible.
Article publicat originalment a AraInfo
