El 29 de gener, el govern italià, encara liderat per Giuseppe Conte, va anunciar la revocació definitiva de les llicències de venda d’armament (obusos i bombes d’avió) a l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Les llicències estaven en suspens des del juliol de 2019 i l’executiu va prendre la decisió d’acord amb la recomanació de la Comissió d’Afers Exteriors de la Cambra dels Diputats. La proposta del Parlament italià també demanava que no es concedissin noves llicències de venda
i que es fessin tots els esforços per a obtenir una solució política negociada del conflicte al Iemen.
La decisió va arribar quan el govern italià –format pel Partit Democràtic, el Moviment 5 Estrelles i altres formacions més petites– acabava d’entrar en crisi, després d’un estirabot de l’exprimer ministre Matteo Renzi, que conduiria en pocs dies a la fi de la majoria parlamentària que recolzava l’executiu Conte.
En la resolució, la Comissió es refereix a la llei número 185 de l’any 1990, que regula la venda d’armament a països estrangers. Aquesta norma estableix la prohibició de l’exportació quan el país receptor està implicat en un conflicte o se l’acusa de violacions dels drets humans. És el cas d’ambdós països del golf Pèrsic, involucrats a fons en la guerra iemenita des de fa anys. Organitzacions com Amnistia Internacional Itàlia o la Xarxa Italiana per la Pau i el Desarmament han mostrat la seva satisfacció per una decisió que van qualificar d’històrica.
Cal dir que el posicionament del govern italià té transcendència més enllà del simbolisme. Itàlia, i sobretot algunes regions del nord com la Llombardia, han estat històricament fabricants d’armament. També, a Sardenya, a un poble que es diu Domusnovas, existeix una planta de la societat RWM Italia –del grup alemany Rheinmetall AG– que produeix armes que, com han demostrat diverses investigacions periodístiques, han acabat també al Iemen.
L’administrador delegat d’aquesta companyia, Fabio Sgarzi, va reaccionar indignat a la revocació i va llançar una amenaça velada en forma d’advertència sobre el perill que la decisió porti a RWM Itàlia a acomiadar una part de la plantilla de la planta de Domusnovas. La rematava assegurant: “RWM es troba ara en dificultats a causa de decisions poc pensades de l’Estat italià i, per tant, és necessari que l’Estat ens ajudi a buscar una solució pels treballadors que es queden sense feina”. El tema, en una zona afectada per l’atur crònic, ha fet créixer el temor entre les autoritats a un tancament de la planta.
Caldrà veure com es posicionarà el nou govern de Mario Draghi en relació amb la venda d’armament
Per trencar amb aquesta lògica, els grups Sardegna Pulita i Donne Ambiente Sardegna van proposar fa pocs mesos substituir la producció d’armament per la fabricació de formatge amb llet de les ovelles i de les cabres de l’illa. Una manera d’unir la lluita contra el militarisme i les reivindicacions de les pastores locals, que des de fa anys intenten obtenir més reconeixement econòmic pels seus productes.
Un “no” relatiu
Tot i ser una decisió rellevant, les exportacions d’armament fabricat a Itàlia no són de lluny un tema tancat. N’és un exemple Egipte, on fa cinc anys, van torturar i assassinar brutalment Giulio Regeni, un doctorand italià de la Universitat de Cambridge. Des de llavors, un grup de magistrats italians ha intentat descobrir la veritat sobre el crim, i s’han topat amb la poca col·laboració per part del govern del Caire. La investigació va acabar fa uns mesos amb una acusació formal contra quatre membres de les forces de seguretat egípcies. Per ara, però, sembla difícil que el règim d’Al-Sisi permeti que els acusats siguin jutjats.
Malgrat que els pares de Regeni, amb el suport d’organitzacions com Amnistia Internacional, han demanat al govern italià que suspengués la venda d’armament a Egipte, les exportacions s’han mantingut. De fet, el passat mes de desembre la Xarxa Italiana per la Pau i el Desarmament va denunciar la venda d’un vaixell militar a Egipte com a part d’un pla de col·laboració entre ambdós països. L’acord s’ha confirmat fins i tot enmig de mobilitzacions a Itàlia per a exigir la llibertat de Patrick Zaki. Aquest estudiant egipci de la Universitat de Bolonya va ser arrestat a l’aeroport del Caire el febrer de 2020, quan tornava a visitar la família, i des de fa més d’un any es troba en presó preventiva, acusat de difondre notícies falses i promoure protestes no autoritzades.
Pocs dies després de l’anunci governamental sobre la revocació de les exportacions d’armament als Emirats Àrabs i a l’Aràbia Saudita, la crisi política italiana va acabar amb la designació de Mario Draghi com a nou primer ministre, qui fins a l’any 2019 presidia el Banc central europeu. El seu executiu ha comptat amb el suport de bona part de l’arc parlamentari i, per tant, ha incorporat ministres de partits de dreta com la Lliga, de Matteo Salvini, molt sensible als problemes dels industrials del nord del país. També hi forma part Italia Viva, la formació de Matteo Renzi. Segons va revelar el diari italià Domani, l’exprimer ministre Renzi hauria acceptat un molt ben remunerat càrrec en un comitè assessor d’un institut saudita, a la vegada que elogia públicament les reformes impulsades per Mohammed bin Salman, el príncep hereu saudita. En aquest context, ara caldrà veure com el nou govern es posicionarà en relació amb la venda d’armament.
