El 10 de gener d’enguany moria a casa seva un home de 56 anys, de nom Héctor Hernández Becerril. Era un dels més de 170.000 morts per COVID-19 que hi ha hagut fins ara a Mèxic, segons dades del govern.
Sota aquest nom era pràcticament un desconegut, però sota l’àlies Tobi, ha rebut un ampli reconeixement cap al que moltes definien com un “obrer del punk i l’anarquisme”, una persona estimada pels diversos sectors del moviment llibertari mexicà i per altres lluites socials i antirepressives.
Marxava un lluitador social, autodidacta, pacifista i pedagog, un home senzill que defensava el coneixement com a mitjà perquè la gent aconseguís la llibertat. “Anarquisme és construir biblioteques”, havia dit en una entrevista recent. Un home que connectava els moviments a través de la seva persona i de la Biblioteca Social Reconstruir; un històric espai de confluència i vertebració de l’anarquisme de Mèxic que gestionava cada dia, des de feia anys, com a incansable cuidador.
Vincle amb Vilanova i la Geltrú
La vida de Tobi està connectada amb la trajectòria de l’anarquisme mexicà dels darrers quaranta anys. Però també amb la revolució social llibertària de l’any 1936 a Catalunya, fets que va conèixer de primera mà gràcies a Ricard Mestre Ventura, de qui Tobi fou deixeble. Mestre fou un anarquista de Vilanova i la Geltrú que va viure la revolució social i les col·lectivitzacions de Catalunya. Durant la República, l’any 1932, va fundar la revista Terra Lliure i durant la guerra va dirigir el diari en català de la CNT, Catalunya. L’any 1939 es va exiliar a Mèxic, després de cinc mesos al camp de concentració d’Argelers.
A finals dels anys vuitanta, el vilanoví Ricard Mestre connecta amb llibertaris del DF, entre ells, un jove Tobi
L’any 1978 va fundar la Biblioteca Social Reconstruir, un espai de trobada dedicat a la difusió d’idees llibertàries i sustentada per un fons bibliotecari de la col·lecció del mateix Mestre. Un fons que ha anat augmentant amb el temps i que molts consideren una de les biblioteques socials més importants de Llatinoamèrica. Allà es guarden encara materials únics com Ricardo Flores Magón, el apóstol de la Revolución Mexicana, de Diego Abad de Santillán; La pornocracia, de Pierre-Joseph Proudhon o la publicació magonista Regeneración.
Biblioteca i punk
És a finals dels anys vuitanta que el vilanoví Mestre connecta amb el jovent llibertari del DF. Entre ells hi ha un jove Tobi, que participa en l’escena punk dels carrers d’Ecatepec i la perifèria de Mèxic DF, des del col·lectiu Cambio Radical y Fuerza Positiva. Com recorda Marco García: “A en Tobi li va tocar viure el salt del punk que van exportar els Sex Pistols amb el lema “Anarchy in the UK”. És quan aquest estil comença a polititzar-se i a barrejar-se amb idees del moviment musical que venia de Tijuana, amb sons encara més estridents del hardcore punk, donada la seva proximitat amb la frontera dels Estats Units. La fusió de sons del punk amb les idees anarquistes donava pas a l’anarcopunk’’.
Les bandes es radicalitzen amb les lectures que hi ha a la Biblioteca mentre toquen al Tianguis Cultural del Chopo (basar de l’underground del DF), i a altres ciutats del país. Com recorda Juan Carlos Beas: “el moviment traspassa la cançó-denúncia i comença a implicar-se un anarquisme militant, des dels carrers i barris”. En les pròpies paraules de Tobi: “ens vam centrar en el punk, però vam veure que l’anarquisme no passava pel món obrer, així que vam anar a lluitar a fàbriques i vagues obreres i a crear un sindicat independent”.
‘Tobi’ i la Biblioteca s’implicarien en lluites estudiantils, sectors on l’anarquisme té encara avui una força destacada
Amb els anys, Tobi i la Biblioteca també s’implicarien en lluites estudiantils i universitàries, sectors on l’anarquisme té encara avui una força destacada. Un exemple viu és l’Auditorio Ernesto Che Guevara, espai okupat des de l’any 2000 a la Universitat Autònoma de Mèxic, en continua lluita amb les forces policials i en disputa amb altres sectors polítics de la universitat.
“La Biblioteca Social Reconstruir, Tobi i el punk són una tríada fonamental per a comprendre la història i que connecten el món cultural i de l’acadèmia amb els carrers”, conclou García.
‘La casa’ de l’anarquisme mexicà
A través de la Biblioteca i de les lectures i converses amb Mestre, Tobi es va anar autoformant, fins a fer-se càrrec de la Biblioteca després de la mort del vilanoví, l’any 1997.
Un espai que funciona com una biblioteca pública i es finança amb donatius, activitats, concerts o vendes de llibres. En el seu fons hi ha més de 3.000 llibres, revistes i diaris de diferents parts del món i moments històrics, així com la col·lecció de fanzins més gran de Mèxic.
Un lloc que ultrapassa la funció cultural i ha esdevingut, a través dels anys, un espai de confluència per anarquistes mexicans i militants internacionals. S’ubica a la colònia Guadalupe Victoria, on comparteix local amb la Federació Autònoma de Treballadors. Com explica Quico, company de Tobi a la Biblioteca: “La qüestió organitzativa era el seu principal interès. Veia la necessitat d’organitzar-nos, a través de la pràctica de la solidaritat, cooperació i suport mutu i d’una extensa xarxa de relacions i companyes que Tobi va teixir al llarg dels anys, amb la seva fraternitat i generositat”.
En el seu fons hi ha més de 3.000 llibres, revistes i diaris de diferents parts del món i moments històrics
Un exemple és el suport que des de la Biblioteca –i d’altres col·lectius llibertaris– van donar a l’aixecament zapatista de l’any 1994, a les bases del moviment i als caracoles de Chiapas. Tot i no simpatitzar amb la comandància de l’EZLN pel seu “caràcter militar” (Tobi era un pacifista convençut, una tradició que havia heretat de Ricard Mestre), va integrar la Unidad Libertaria Anarquista, una coordinadora per a participar en la Convenció de 1994 organitzada pels zapatistes. El suport al moviment indigenista també es va manifestar a través d’activitats i lluites compartides amb el Colectivo autónomo magonista, de forta presència a zones d’Oaxaca.
Des de la Biblioteca també es van vertebrar federacions com Acción libertaria o Cruz Negra Anarquista, una organització de suport a llibertàries preses. “Avui dia hi ha molts anarquistes a Mèxic, per tot allò que vam començar en aquells anys. Hi ha altra gent que no va tenir la nostra influència, però també ens posem en comú (…) Hi ha moltes maneres de treballar a l’anarquisme, des de la pedagogia fins a ràdios, fanzins, col·lectius… I aquesta és la seva virtut”, explicava Tobi en una entrevista el 2013, un dels anys en què l’estat mexicà va dur a terme una repressió generalitzada contra un moviment que estava en expansió i que tenia forta presència arreu del país. L’anarquisme fou considerat “l’enemic públic número u” després de la presa de la Rectoria de la UNAM, el Halconazo, i de la publicació d’un document d’Europol que detallava com grups mexicans estaven vinculats amb l’anomenat “Triangle Anarquista Mediterrani” format per Itàlia, Grècia i l’Estat espanyol.
Projectes pendents
Sota el nom “Una vida dedicada a la libertat. Recordando a Tobi”, col·lectius i amics van retre-li recentment un emotiu homenatge virtual. Punk y Acción, un paraigua d’agrupacions musicals de l’escena punk-rock internacional, van dedicar-li un tema per la seva vida i trajectòria.
Sota el nom “Una vida dedicada a la libertat. Recordando a Tobi”, col·lectius i amics van retre-li un emotiu homenatge virtual
Un dels projectes que Tobi deixa és el que es desenvolupava al Multiforo Cultural Alicia, amb debats i sessions formatives obertes –amb gran èxit de participació– abordant temàtiques històriques, socials, llibertàries… També va quedar pendent homenatjar a Ricardo Flores Magón en el centenari del seu assassinat i, com assegura Beas, “Tobi també pretenia recuperar la publicació magonista Regeneración, actualment apropiada per MORENA, el partit al govern de l’Estat [liderat per Andrés Manuel López Obrador]”.
Tobi deixa rere seu un llegat de lluita, solidaritat i una escola de constància i compromís amb l’anarquisme. Com ell mateix havia dit: “Viuré això fins que em mori, potser no canviaré les coses, però marxaré amb la satisfacció d’haver-ho intentat”.
