Aquest 8 de juliol, a les 8 del vespre, s’han convocat en diverses localitats catalanes concentracions de protesta contra l’increment de preu en la tarifa elèctrica arran de la darrera reforma de la factura decretada pel govern espanyol el 2 de juny, estructurat en càlculs diferenciats segons franges horàries, i també contra el model de concentració del mercat en unes poques grans companyies distribuïdores.
Per aquest motiu, aquest vespre s’han convocat concentracions amb la consigna “Curtcircuitem-los” en una desena de localitats catalanes (Barcelona, Reus, Sabadell, Salt, Vic, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, que tenen la intenció de fer sentir la seva veu davant de seus i oficines de les companyies energètiques Endesa i Naturgy. També s’ha fet una crida a manifestar-se a la localitat d’Onda (la Plana Baixa), en aquest cas davant de la seu d’Iberdrola, que controla la distribució d’energia elèctrica al País Valencià. Tot i que no tenen cap col·lectiu ni organització com a convocant oficial, les accions d’aquesta nit compten amb el suport d’alguns col·lectius com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Xarxa per la sobirania energètica o l’Observatori pel deute en la globalització (ODG), i també han fet una crida a participar-hi diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista.
Entre altres localitats, s’han convocat protestes a Barcelona, Reus, Sabadell, Salt, Vic, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Lleida i també a Onda (la Plana Baixa)
Coincidint amb aquesta jornada de mobilitzacions repartides pel territori, aquest matí, en algunes localitats on avui hi ha convocatòries, com Barcelona, han aparegut fixades en diverses marquesines publicitàries cartells d’una falsa pel·lícula de terror amb l’eslògan publicitari: “Un negoci d’uns pocs, un malson per a la majoria de gent”, en referència a l’increment “d’un 42%” en “la factura de la llum respecte a l’any passat”.
Coincidint amb les protestes d’avui també s’ha fet córrer un manifest que remarca que, ja abans de la darrera reforma tarifària, “aquest hivern, hem vist com la llum pujava un 27% en plena onada de fred i, ja a tany 2017, almenys 2.286.620 habitants dels Països Catalans sota administració espanyola, tenien un sobrecost econòmic en energia en relació amb els seus ingressos” i com “aquest fet implicava a un 19,5% de les llars de les Illes Balears i Pitiüses, a un 14,7% de les de Catalunya, a un 19,4% de les del País Valencià i a un 157 de les de la Franja de Ponent”. I també com el darrer “cop tarifari només beneficia a les grans elèctriques i fomenta la pobresa energètica, afectant directament a les consumidores més vulnerables, que són les que com que tenen menys poder adquisitiu no tenen acumuladors per emmagatzemar electricitat en horari vall, ni electrodomèstics programables ni eficients”.
El document recorda igualment com “les empreses de l’oligopoli energètic s’enriqueixen sense aturador” i esmenta, en aquest sentit, el cas d'”Endesa”, que “aquest any 2020, any de la pandèmia, en el que ha obtingut 1.500 milions d’euros de beneficis, o amb Iberdrola, que n’ha obtingut 3.600”, així com fa incidència en “el sou dels alts directius d’aquestes empreses, com per exemple el del conseller delegat d’Endesa, José Bogas, que guanya 230 vegades el que guanya una treballadora amb el salari mitjà” i als nombrosos exemples d’alts càrrecs de l’administració estatal i de les autonomies que han acabat engruixint la nòmina de consellers i alts càrrecs executius de les grans companyies del sector energètic un cop apartats de la vida política. Per tot plegat, es reclama que “l’accés als subministraments bàsics” sigui “un dret al qual tothom hi ha de poder accedir”, i que “l’electricitat no pot ser objecte de mercadeig capitalista, sotmesa als interessos de l’oligopoli, que controla el 90% del sistema elèctric espanyol, que s’enriqueix amb el nostre empobriment i, on a sobre, hi ha el rànquing de les empreses més contaminants” i proposa “assolir la plena sobirania energètica i extirpar-la al sector privat i cal una major descentralització de la producció”.
El manifest de convocatòria recorda que Endesa va obenir 1.500 milions d’euros de benefici durant l’any 2020 i I Iberdrola 3.600
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica es critica que “l’actual estructura de períodes” fixada en nou sistema de càlcul del consum elèctric “situa gran part de la responsabilitat en el preu final de les factures en les famílies i no en el model energètic i les seves deficiències” i també considera que “els períodes horaris no tenen en compte la realitat social de la ciutadania”, ja que, tenint en compte que a l’Estat espanyol el 64% de la població viu en pisos, “li estem dient a una família que per estalviar ha d’engegar la rentadora o el rentaplats a la nit o els caps de setmana, sense tenir en compte la convivència amb el veïnat del bloc i els problemes associats als sorolls, paret amb paret, terra amb sostre”. La plataforma recorda igualment que “en el cas de famílies vulnerabilitzades, l’increment en les factures pot ser definitiu perquè moltes d’elles, encara protegides per la moratòria de talls estatal ‒vigent fins al 9 d’agost‒ augmentin considerablement els seus deutes i quedin encara més desprotegides un cop se superi aquesta data”.
Per la seva banda, des de la Xarxa per la Sobirania Energètica, plataforma constituïda l’any 2013 i formada per diverses entitats i col·lectius “en defensa d’un nou model energètic distribuït, renovable, democràtic, just i ecofeminista”, es recorda com l’increment s’apunta que aquest increment darrer ja ve de lluny, ja que “en els darrers vint anys, el preu de la llum ha pujat un 100%, mentre els salaris ho han fet només un 20%”. Des de la XAE també s’assenyala que “les empreses de l’oligopoli s’enriqueixen sense aturador: l’any 2020 Endesa va obtenir uns 1.500 milions d’euros de beneficis i Iberdrola 3.600 euros” i que “empreses com Endesa, Iberdrola, Gas Natural-Fenosa (ara Naturgy) tenen un gran poder sobre la subhasta del mercat majorista, afectant i fixant els preus”. Per això, l’entitat reclama “capgirar el model i avançar cap a una sobirania energètica”.
